Encara no fa dues setmanes de la última festa de la democràcia i Déu n’hi do quina ressaca, amics votants. La “nova política” ha entrat amb força i les esquerres alternatives i/o indignades pugen arreu, guanyant Barcelona i agafant múscul a l’àrea metropolitana. Un garbuix de sigles, enteses, crides i comuns populars ha entrat als Ajuntaments amb ganes d’aire fresc. El mapa electoral és un trencadís de Gaudí. Torna el marxisme. Però el de Groucho Marx, i l’aforisme marxista per antonomàsia: “aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”.
Per exemple, a Barcelona sí se puede, i en campanya farem pisos socials a Passeig de Gràcia, ens polirem la F1 i farem fora la màfia, pero encara no s’ha acabat el run run a les places i la nova líder ja s’ha empassat el Mobile World Congress fins al 2023, i un dia som aliats ferms del procés i al següent convertim el full del ruta en un trist kleenex.
I parlant del full de ruta, per ERC sembla que un dia signar-lo és condició indispensable per pactar a Barcelona, i al següent no tant, i ja buscarem la manera d’ajudar a l’Ada a governar la ciutat. Què és un paperot signat amb altres partits independentistes al costat de la voluntat de cosir i recosir l’espanyolisme progre de sempre? Ah, els papers. Sí, es va dir que primariem les aliances sobiranistes als ajuntaments. Sí, s’han signat tots els compromisos de l’ANC respecte als ajuntaments independentistes. Mola fer-ho en campanya i dir que faràs un nou país. Però quan havia de venir el tsunami sobiranista als ajuntaments, el cel fa pinta de pluja fina.
Tenim també el cas de Joan Herrera, marxista dels bons, capaç de dir en una mateixa frase que a Barcelona ha de governar el més votat però que a Badalona la gent vol alternativa i canvi (amb una diferència de 5 regidors 5 entre la primera i segona forces). Quan portes tota la vida cobrant de la mamella pública i ets moralment superior a la resta de mortals et pots permetre aquest tipus de contradiccions, suposo.
Més principis tergiversats? La pregunta d’Unió, un insult a la memòria del seu fundador i als seus principis fundacionals, i un menyspreu a la molta gent que pensa diferent dins del partit.
Tot això, no és deshonest? Es pot cridar des dels faristols que faràs coses que saps que no podràs fer? Perquè se signen compromisos amb uns si s’acaba pactant amb d’altres? Per què es diuen unes coses i que no es fan? En el fons, potser la nova i la vella política s’assemblent tant com dos ous durs demanats des del camarot dels germans Marx.
viernes, 5 de junio de 2015
miércoles, 3 de junio de 2015
Criteris i matisos, una pregunta complexa.
Perquè, què ha ofert Duran hores d'ara a la militància democristiana? Sense valor, en el moment en què va poder fer-ho, de liderar una candidatura pròpia –amb el relleu de Pujol per Artur Mas--, quan comptava amb el suport de tot el seu partit, --en el seu descàrrec s'ha de recordar que l'ex President va ativar tots els ressorts per impedir-ho-- Duran cerca ara una maniobra que queda desfassada en el temps.
La paradoxa és que està plena de sentit comú. Però no és el que esperava una bona part del partit –ja es veurà si majoritària-- el 14 de juny, que necessita pronunciar-se sobre si segueix o no a Convergència.
La pregunta, textualment, diu: "Voleu que Unió Democràtica continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?"
Res que sigui il·legal o que deixi a Catalunya fora de la UE
I els criteris es refereixen a la sobirania, a la democràcia, al diàleg, a la seguretat jurídica, a Europa, i a la cohesió. És a dir, tot un seguit de condicionants, que es resumeixen en la idea que Unió no apostarà per una declaració unilateral d'independència, que no apostarà per fer cap passa que pugui deixar a Catalunya fora d'Europa, que tot el que es vulgui impulsar s'escometrà "gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el de l'Estat, un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea".
Es garantirà, a més, "en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual Declaració Unilateral d'Independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat". I això va directament en contra del projecte d'elaborar una Constitució catalana en el transcurs de 18 mesos, com va aprovar Convergència amb Esquerra.
Continuar sense Duran
L'aposta de Duran és clara. Ara li tocarà a la militància d'Unió, que no podrà, en tot cas, pronunciar-se per un sí o un no a la independència. Llavors perquè aquest camí?
Unió, amb la proposta de Duran i Espadaler, torna a la casella de sortida, encara que Convergència ja vulgui arribar a la meta.
A les xarxes socials, la crítica ha fet acte de presència. Els membres dels col·lectius sobiranistes han considerat que la proposta d'Unió és més modesta, fins i tot, que la que defensa ICV. I que cap partit independentista hauria de prescindir d'aquest instrument que seria la Declaració Unilateral d'Independència.
Unió ha de decidir ara si vol continuar sense Duran.
La paradoxa és que està plena de sentit comú. Però no és el que esperava una bona part del partit –ja es veurà si majoritària-- el 14 de juny, que necessita pronunciar-se sobre si segueix o no a Convergència.
La pregunta, textualment, diu: "Voleu que Unió Democràtica continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d'acord amb els següents criteris?"
Res que sigui il·legal o que deixi a Catalunya fora de la UE
I els criteris es refereixen a la sobirania, a la democràcia, al diàleg, a la seguretat jurídica, a Europa, i a la cohesió. És a dir, tot un seguit de condicionants, que es resumeixen en la idea que Unió no apostarà per una declaració unilateral d'independència, que no apostarà per fer cap passa que pugui deixar a Catalunya fora d'Europa, que tot el que es vulgui impulsar s'escometrà "gestionant el procés des del diàleg entre el Govern de Catalunya i el de l'Estat, un diàleg sense renúncies prèvies i amb voluntat de persistència, com a millor garantia de guanyar complicitats al si de la Unió Europea".
Es garantirà, a més, "en tot moment la seguretat jurídica, excloent tant una eventual Declaració Unilateral d'Independència com l'obertura d'un procés constituent al marge de la legalitat". I això va directament en contra del projecte d'elaborar una Constitució catalana en el transcurs de 18 mesos, com va aprovar Convergència amb Esquerra.
Continuar sense Duran
L'aposta de Duran és clara. Ara li tocarà a la militància d'Unió, que no podrà, en tot cas, pronunciar-se per un sí o un no a la independència. Llavors perquè aquest camí?
Unió, amb la proposta de Duran i Espadaler, torna a la casella de sortida, encara que Convergència ja vulgui arribar a la meta.
A les xarxes socials, la crítica ha fet acte de presència. Els membres dels col·lectius sobiranistes han considerat que la proposta d'Unió és més modesta, fins i tot, que la que defensa ICV. I que cap partit independentista hauria de prescindir d'aquest instrument que seria la Declaració Unilateral d'Independència.
Unió ha de decidir ara si vol continuar sense Duran.
martes, 2 de junio de 2015
Aprofundir en les coses? per a què, si titllant els uns de dolents i els altres de bons, ja ho tenim tot fet?
En el cas de Barcelona, l'aparició d'Ada Colau no em sembla que es pugui atribuir a un creixement desmesurat. La ciutat no s'ha fet sobre les costelles dels ciutadans més pobres, com va ser el cas de la Barcelona de primers del segle XX o de les ciutats que he esmentat fins ara. Chicago ha sigut un gran motor i una fàbrica d'oportunitats per als territoris del Mid West i només els últims anys se li ha pogut retreure que comença a empobrir el seu rerapaís amb les seves obsessions cosmopolites. El cas de Barcelona és diferent. La ciutat fa molt poc que col·labora amb la Catalunya interior i encara no és segur que hagi deixat definitivament de banda els discursos dualistes.
Si mirem el mapa de biblioteques i les connexions de transport públic veurem que, en realitat, el creixement de Barcelona l'han pagat les classes altes i mitjanes. Per descomptat que hi ha pobresa, a la ciutat, però també és evident que s'hi viu millor que a la majoria de capitals europees, Madrid inclosa. Chicago té una crisi de creixement. Barcelona té una crisi d'identitat, que algunes esquerres miren de vernissar amb discursos cridaners per no tenir mala consciència. La capital de Catalunya ha patit la pressió de l'Estat espanyol més que no pas la resta del país i les eleccions ho han posat en evidència. Mentre que les esquerres independentistes han guanyat al territori, a Barcelona l'esquerra del si/no ha tret més vots -en part gràcies a aquests conciutadans que troben malament per la capital de Catalunya allò que troben bé a Londres, París o Nova York.
Ara potser queda per veure si la fractura social i la fractura nacional es continuen anul.lant com en els temps de la guerra civil o de Pujol, quan el país havia de protegir grans contingents de població immigrant que no tenia res per conservar, ni res per perdre. Un indici que el context està canviant seria el resultat que Compromís ha tret a la ciutat de València, on una força com Podemos, en una altra època, hauria arrasat literalment. Igual que alguns partits d'esquerra utilitzen la retòrica apocalíptica perquè no sabrien defensar de forma més civilitzada la unitat d'Espanya, és possible que l'independentisme es deixi impressionar una mica massa per algunes mòmies i fantasmes del passat.
Molta, molta gent vota a cop de titular i demagògia. És massa fàcil situar a CDC a la dreta i massa fàcil culpar-la d'això, així les esquerres que han fet autèntiques barbaritats, sempre surten bé, perquè són d'esquerres. Mentre no superem això, mai es reconeixerà el que diu aquest article. Aprofundir en les coses? per a què, si titllant els uns de dolents i els altres de bons, ja ho tenim tot fet?
En els barris treballadors hi viuen principalment inmigrants. Es fàcil d`aconsseguir vots d`esquerres entre inmigrant en un moment de crisis. La dificil sera resoldre els problemes reals d`aquests inmigrants sense resoldre la crisis. Tapar forats a cop de subvencions esta be per un temps, pero no n`hi ha prou. Veurem de que son capaços els assessors de la Colau, doncs es evident que lña senyora Colau depen dels seus asssessors. Desitjo pel be de tots els barcelonins que tinguin veritables sol.lucions.
Si mirem el mapa de biblioteques i les connexions de transport públic veurem que, en realitat, el creixement de Barcelona l'han pagat les classes altes i mitjanes. Per descomptat que hi ha pobresa, a la ciutat, però també és evident que s'hi viu millor que a la majoria de capitals europees, Madrid inclosa. Chicago té una crisi de creixement. Barcelona té una crisi d'identitat, que algunes esquerres miren de vernissar amb discursos cridaners per no tenir mala consciència. La capital de Catalunya ha patit la pressió de l'Estat espanyol més que no pas la resta del país i les eleccions ho han posat en evidència. Mentre que les esquerres independentistes han guanyat al territori, a Barcelona l'esquerra del si/no ha tret més vots -en part gràcies a aquests conciutadans que troben malament per la capital de Catalunya allò que troben bé a Londres, París o Nova York.
Ara potser queda per veure si la fractura social i la fractura nacional es continuen anul.lant com en els temps de la guerra civil o de Pujol, quan el país havia de protegir grans contingents de població immigrant que no tenia res per conservar, ni res per perdre. Un indici que el context està canviant seria el resultat que Compromís ha tret a la ciutat de València, on una força com Podemos, en una altra època, hauria arrasat literalment. Igual que alguns partits d'esquerra utilitzen la retòrica apocalíptica perquè no sabrien defensar de forma més civilitzada la unitat d'Espanya, és possible que l'independentisme es deixi impressionar una mica massa per algunes mòmies i fantasmes del passat.
Molta, molta gent vota a cop de titular i demagògia. És massa fàcil situar a CDC a la dreta i massa fàcil culpar-la d'això, així les esquerres que han fet autèntiques barbaritats, sempre surten bé, perquè són d'esquerres. Mentre no superem això, mai es reconeixerà el que diu aquest article. Aprofundir en les coses? per a què, si titllant els uns de dolents i els altres de bons, ja ho tenim tot fet?
En els barris treballadors hi viuen principalment inmigrants. Es fàcil d`aconsseguir vots d`esquerres entre inmigrant en un moment de crisis. La dificil sera resoldre els problemes reals d`aquests inmigrants sense resoldre la crisis. Tapar forats a cop de subvencions esta be per un temps, pero no n`hi ha prou. Veurem de que son capaços els assessors de la Colau, doncs es evident que lña senyora Colau depen dels seus asssessors. Desitjo pel be de tots els barcelonins que tinguin veritables sol.lucions.
Quina qualitat democràtica podem esperar d'un govern que es decanta ràpidament cap a la dictadura.
En una democràcia, un govern que no és controlat per uns poders estatals independents, com hauria d'ésser el poder judicial, és un govern que bascula indefectiblement cap a la dictadura. A Espanya, per exemple, la màxima instància judicial (Tribunal Constitucional) és controlada descaradament pel govern, amb el beneplàcit i la simpatia de la majoria de la ciutadania espanyola. Ja em direu, doncs, quina qualitat democràtica podem esperar d'un govern que es decanta ràpidament cap a la dictadura. I una de les constants de les dictadures, una constant del poder absolut espanyol des del temps de la Inquisició, és l'obsessió per tapar la boca als altres. Al poder dictatorial espanyol, històricament, no li ha interessat tant d'expressar i divulgar les seves tesis (que prou que ho fa, i a bastament) com impedir que els opositors s'expressin. Així veiem, per exemple, que l'explicació de les tesis independentistes catalanes i basques, i les persones que dignament haurien pogut explicar aquestes tesis, estan VETADES en totes les TV espanyoles; veiem també Espanya ha impedit i castigat com a delicte la difusió de TV3 i Catalunya Ràdio pel País Valencià; veiem també com ha aplicat tota mena d'amenaces, directes i indirectes, a tots els participants en el Referèndum Nacional del 9 Novembre 2014. Totes les veus que presentin una realitat diferent han d'ésser silenciades, han d'ésser transformades el delictives i subversives, més encara, culpables d'uns "pecats" als quals no serien aplicables els principis de la llibertat d'expressió ni les llibertats democràtiques. Aquesta incurable obsessió silenciadora i repressiva és la que tornem a contemplar en el cas present de les xiulades. El que el poder dictatorial espanyol no pot suportar realment és la expressió impune de les idees contràries en temes "sagrats". És semblant al que passa a les dictadures musulmanes (que ho són totes, de dictadures): no poden suportar que algú contradigui o critiqui l'Alcorà i NO LI PASSI RES. La cosa que menys poden suportar les dictadures és l'expressió lliure dels altres, fins al punt que converteixen aquesta expressió en delicte greu. I això és el que pretén fer ara el govern espanyol, amb la complicitat de tots els poders de l'Estat que haurien de posar fre a aquesta fúria repressiva. Pretenen fer lleis ad hoc per castigar aquests "pecats" de lesa pàtria, de manera que els culpables quedin escarmentats. L'Estat espanyol, doncs, bascula clarament cap a la dictadura.
Normalment, a les finals de la Champions, quan la juga algun equip espanyol, fins a dia d'avui sempre hi han acudit el president del govern espanyol i el rei d'Espanya. No sé pas què marca el protocol alemany, a més que suposo que la cancellera alemanya hi acudirà; si més no ha fet acte de presència quan la final l'ha jugada el Bayern Munich els darrers any. Suposo que com amfitriona al jugar-se enguany a Berlin també hi anirà. Veiueu per on vaig? Us ho imagineu? I sí ...... hi hagués una segona part de la xiulada de dissabte passat? I have a dream. Per cert, el 1925, fa tres generacions, el besavi de Felip VI, Alfons XIII, i el seu govern, la dictadura del general Primo de Rivera, mitjançant el governador militar Milans del Bosch, van tancar el camp del Barça de Les Corts per una xiulada a la Marxa Reial interpretada per una banda militar britànica. Tres generacions més tard, el besnet d'Alfons XIII, Felip VI, i el seu govern de Mariano Rajoy, sancionaran, entre d'altres, al Barça pels mateixos fets: una xiulada a l'himne d'Espanya. Els mateixos fets, tres generacions més tard, amb règims diferents, si més no formalment (dictadura/democràcia), però ambdós casos amb sancions contundents. Per cert, veient les imatges per TV de la reunió del comité antiviolència ... amb aquella gran taula, amb aquell uniforme de la Guardia Civil, amb aquells uniformes de la Policia Nacional... Hom diria que estaven tractant sobre l'amenaça Jihadista o sobre una bomba nuclear perduda a les aigües de Palomares. Però no, tractaven sobre un parit de futbol on, per cert, no va haver-hi cap acte de violència. Però que no hi hagués cap acció violenta és el de menys, ja que no es tracte de sancionar cap acte bàrbar. No. És tracte d'una sanció política, de castigar una discrepància política, de sancionar la llibertat d'expressió intentant disfressar-la de violència per justificar la sanció. Com ja va passar el seu dia amb el Camp de Les Corts. I aquest ritual de la reunió del dit comité antiviolència, la convocatòria immediata, l'espera a què comuniquin la seva resolució .... Recorda les deliberacions del Tribunal Constitucional en què van retallar l'Estatut o van declarar inconstitucional el 9N. I el què ara sembla negatiu, des del punt de vista independentista, com ara la sanció per la xiulada .... mai se sap. Perquè potser això farà que la gent, alhora de dipositar el seu vot a les urnes el 27S, se'n recordin de tot aquest afer i augmenti el vot independentista. Què el futbol té molt d'irracional, molt de sentimental, molt d'emotiu, i poc de racional. Si algú es fica amb el teu equip, és gairebé com si busquessin les pessigolles a la teva pròpia familia. El destrempament independentista que les cuites entre CiU, ERC, ANC, les eleccions municipals, etc. han originat, és veurà corregit amb la repressió de l'Estat Espanyol; monàrquic i borbó per a més inri. Felip VI i Mariano Rajoy i el comitè antiviolència em fa l'efecte que no saben a on s'han ficat. I si enguany les autoritats berlineses amb bona fe se'ls acudís fer sonar la Marxa Reial per deferència al Rei d'Espanya o al seu President del Govern? .... La fiscalia espanyola imputarà a la UEFA, l'Herta de Berlin, l'Ajuntament berlinès o la Cancellera alemanya, Angela Merkel .... per violència? I HAVE A DREAM!!!!
Normalment, a les finals de la Champions, quan la juga algun equip espanyol, fins a dia d'avui sempre hi han acudit el president del govern espanyol i el rei d'Espanya. No sé pas què marca el protocol alemany, a més que suposo que la cancellera alemanya hi acudirà; si més no ha fet acte de presència quan la final l'ha jugada el Bayern Munich els darrers any. Suposo que com amfitriona al jugar-se enguany a Berlin també hi anirà. Veiueu per on vaig? Us ho imagineu? I sí ...... hi hagués una segona part de la xiulada de dissabte passat? I have a dream. Per cert, el 1925, fa tres generacions, el besavi de Felip VI, Alfons XIII, i el seu govern, la dictadura del general Primo de Rivera, mitjançant el governador militar Milans del Bosch, van tancar el camp del Barça de Les Corts per una xiulada a la Marxa Reial interpretada per una banda militar britànica. Tres generacions més tard, el besnet d'Alfons XIII, Felip VI, i el seu govern de Mariano Rajoy, sancionaran, entre d'altres, al Barça pels mateixos fets: una xiulada a l'himne d'Espanya. Els mateixos fets, tres generacions més tard, amb règims diferents, si més no formalment (dictadura/democràcia), però ambdós casos amb sancions contundents. Per cert, veient les imatges per TV de la reunió del comité antiviolència ... amb aquella gran taula, amb aquell uniforme de la Guardia Civil, amb aquells uniformes de la Policia Nacional... Hom diria que estaven tractant sobre l'amenaça Jihadista o sobre una bomba nuclear perduda a les aigües de Palomares. Però no, tractaven sobre un parit de futbol on, per cert, no va haver-hi cap acte de violència. Però que no hi hagués cap acció violenta és el de menys, ja que no es tracte de sancionar cap acte bàrbar. No. És tracte d'una sanció política, de castigar una discrepància política, de sancionar la llibertat d'expressió intentant disfressar-la de violència per justificar la sanció. Com ja va passar el seu dia amb el Camp de Les Corts. I aquest ritual de la reunió del dit comité antiviolència, la convocatòria immediata, l'espera a què comuniquin la seva resolució .... Recorda les deliberacions del Tribunal Constitucional en què van retallar l'Estatut o van declarar inconstitucional el 9N. I el què ara sembla negatiu, des del punt de vista independentista, com ara la sanció per la xiulada .... mai se sap. Perquè potser això farà que la gent, alhora de dipositar el seu vot a les urnes el 27S, se'n recordin de tot aquest afer i augmenti el vot independentista. Què el futbol té molt d'irracional, molt de sentimental, molt d'emotiu, i poc de racional. Si algú es fica amb el teu equip, és gairebé com si busquessin les pessigolles a la teva pròpia familia. El destrempament independentista que les cuites entre CiU, ERC, ANC, les eleccions municipals, etc. han originat, és veurà corregit amb la repressió de l'Estat Espanyol; monàrquic i borbó per a més inri. Felip VI i Mariano Rajoy i el comitè antiviolència em fa l'efecte que no saben a on s'han ficat. I si enguany les autoritats berlineses amb bona fe se'ls acudís fer sonar la Marxa Reial per deferència al Rei d'Espanya o al seu President del Govern? .... La fiscalia espanyola imputarà a la UEFA, l'Herta de Berlin, l'Ajuntament berlinès o la Cancellera alemanya, Angela Merkel .... per violència? I HAVE A DREAM!!!!
Votaré el President Mas perquè ha sabut entendre el que la gent ha demanat i ningú li reconeix.
Jo no sóc de dretes i tinc clar que la llista transversal que presenti Artur Mas és la millor opció per centrar-nos a assolir la independència i, a més, fer-ho d'una manera que no es quedi només en una proclama esverada, fer-ho d'una manera que el nou Estat que hem de construir sigui reconegut i funcioni amb solidesa. Qualsevol altre experiment o candidatura ens arrisca a caure al parany de l'esquerra jacobina espanyola, representat per Podemos, ens arrisca a veure'ns abocats a l'estafa del "canviem Espanya" per enèsima vegada. Encara queda molt temps per al 27 S, però ara per ara, veient el panorama, és el que penso.
Només els contraris a la independència fan la pinça amb el Govern del PP, s'alien amb l'estratègia del Govern de PP consistent primer a extorsionar econòmicament la Generalitat fins a portar-la a límit d'haver de fer retallades que a ningú li agrada fer. I després és quan veniu vosaltres, els cadells esquerranosos de l'espanyolisme i consumeu la brillant operació assenyalant com a enemic el gestor de la misèria imposada per Espanya, però mai, mai, posaríeu en qüestió ni demanaríeu capgirar la veritable arrel de les retallades i les desigualtats que patim. Sou els còmplices necessaris de la dreta espanyola, de les grans oligarquies espanyoles (i també de la oligarquia catalana immobilista, és clar). Sense vosaltres, fa molt temps que Catalunya seria un Estat lliure i que els seus ciutadans gaudiríem d'un benestar social a l'alçada dels països de primera divisió a Europa. Els que us heu proposat rebentar el dret a decidir dels catalans convertint les plebiscitàries, que volen ser el referèndum que ens han negat, en unes eleccions autonòmiques dedicades a votar si es fa "fora Mas", ja tardeu en sortir a criticar el President culpant-lo de que el PP hagi recorregut l'impost sobre els dipòsits bancaris i el TC, obedient al PP, l'hagi tombat. És la vostra estratègia, silenciar les extorsions d'Espanya sobre la Generalitat i els ajuntaments, i disparar a matar contra l'enemic que teniu en comú amb la dreta espanyolista més rància.
Votaré el President Mas perquè ha sabut entendre el que la gent ha demanat des de fa uns quants anys. I això ho ha fet sabent que feia perdre vots al seu partit. Ningú li reconeix , però, per a mi és dels pocs que no ha posat per davant els interessos de partit. A més, Contra qui es pronuncia sempre en contra la caverna de Madrid? No us preocupeu. Si aconseguim ser independents convergència deixarà de ser,nigú li reconeix llavors ja no tindreu aquest problema.
Només els contraris a la independència fan la pinça amb el Govern del PP, s'alien amb l'estratègia del Govern de PP consistent primer a extorsionar econòmicament la Generalitat fins a portar-la a límit d'haver de fer retallades que a ningú li agrada fer. I després és quan veniu vosaltres, els cadells esquerranosos de l'espanyolisme i consumeu la brillant operació assenyalant com a enemic el gestor de la misèria imposada per Espanya, però mai, mai, posaríeu en qüestió ni demanaríeu capgirar la veritable arrel de les retallades i les desigualtats que patim. Sou els còmplices necessaris de la dreta espanyola, de les grans oligarquies espanyoles (i també de la oligarquia catalana immobilista, és clar). Sense vosaltres, fa molt temps que Catalunya seria un Estat lliure i que els seus ciutadans gaudiríem d'un benestar social a l'alçada dels països de primera divisió a Europa. Els que us heu proposat rebentar el dret a decidir dels catalans convertint les plebiscitàries, que volen ser el referèndum que ens han negat, en unes eleccions autonòmiques dedicades a votar si es fa "fora Mas", ja tardeu en sortir a criticar el President culpant-lo de que el PP hagi recorregut l'impost sobre els dipòsits bancaris i el TC, obedient al PP, l'hagi tombat. És la vostra estratègia, silenciar les extorsions d'Espanya sobre la Generalitat i els ajuntaments, i disparar a matar contra l'enemic que teniu en comú amb la dreta espanyolista més rància.
Votaré el President Mas perquè ha sabut entendre el que la gent ha demanat des de fa uns quants anys. I això ho ha fet sabent que feia perdre vots al seu partit. Ningú li reconeix , però, per a mi és dels pocs que no ha posat per davant els interessos de partit. A més, Contra qui es pronuncia sempre en contra la caverna de Madrid? No us preocupeu. Si aconseguim ser independents convergència deixarà de ser,nigú li reconeix llavors ja no tindreu aquest problema.
domingo, 31 de mayo de 2015
El vot estrictament sobiranista s’oculta darrera les sigles més inversemblants.
Sempre he sostingut que el gran repte de les entitats i dels partits sobiranistes era aglutinar el creixent desencís social envers la crisi econòmica i la vella manera de fer política. És en el flanc esquerre on ens ho jugàvem tot, com finalment s’ha acabat demostrant. L’embranzida del sobiranisme neix de l’esgotament d’un sistema polític i econòmic que ha enfonsat les classes mitjanes i populars. Però, l’auge de les noves candidatures que han capitalitzat el descontentament social, també. Vet aquí el nexe d’unió entre uns i altres.
El moviment sobiranista i els nous moviments socials d’esquerres estan capitalitzant la transició a un nou ordre polític, econòmic i social que va molt més enllà de l’actual marc constitucional. Però no som davant moviments i projectes antagònics. Ans al contrari. Ambdós són les dues cares d’una mateixa moneda. De fet, el vot estrictament sobiranista s’oculta darrera les sigles més inversemblants. I és que tots dos moviments són fills de l’oposició a l’actual sistema, a l’Estat i als elitistes interessos que representa. L’un sense l’altre no tindrien sentit, però per separat tampoc tindran solució de continuïtat. El dret a decidir no serà res més que un concepte il·lustrós i ben trobat per quatre tècnicsconvergents ben pagats, però sense contingut real, si no som capaços d’incorporar el dret dels ciutadans a fer política i a participar activament en els afers públics. Per tant, l’artífex del nou ordre serà aquell que sigui capaç d’aglutinar els dos moviments en un de sol. Tan és quin d’ells hagi liderat fins ara.
Fins ahir, els partits sobiranistes tradicionals tenien el repte de fer-se seves les demandes dels nous moviments socials. Això va permetre a ERC argumentar la seva renúncia a la unitat dels sobiranistes en pro de la ideologia. Tanmateix, ara ja sabem que aquest repte no responia al risc que el procés reculés per la força de nous vectors emergents, sinó perquè els líders dels nous moviments socials el podrien acabar liderant. Vet aquí què va passar ahir.
Sempre hem sentit a dir que la independència no és un fi, sinó un mitjà. No tindria sentit per sí mateixa, si no aportés un nou marc constitucional; de la mateixa manera que els nous moviments socials no tindran sentit si no són capaços d’aportar una veritable regeneració política. I no només parlo de les persones que fan política per delegació, sinó també dels valors i els veritables interessos que representen. La nova forma de fer política no només necessita de nous partits i persones que aportin noves idees i valors, ja que per elles mateixes no se’n sortiran. Necessita d’institucions de nova planta i d’un nou marc constitucional. Els nous partits corren el risc d’acabar intoxicats pel propi sistema si no són capaços de regenerar-lo. La nova política no té cabuda en l’actual marc legal i institucional, simplement perquè estan pensats per afavorir els inconfessables interessos d’uns pocs. Per això, per damunt de totes cal que la ciutadania recuperi la plena sobirania.
Ahir el procés va donar un gran salt endavant. El sobiranisme català ha esdevingut imprescindible. Ens ha d’aportar l’instrument. Els nous moviments socials, la finalitat.
viernes, 29 de mayo de 2015
Cal fer més reflexions a fi d'aproximar-se el màxim possible a la realitat.
Cal fer més reflexions a fi d'aproximar-se el màxim possible a la realitat. Si dieu que "...Si pretenen que el procés independentista no s'aturi ..." Això mateix se'ls podria dir a ERC i CiU quan a principis d'any van pactar un full de ruta en comú .... sense la CUP. Ho dic perquè el president Mas s'ha queixat que la pèrdua de Barcelona ha estat degut a la divisió de l'independentisme. Home! els primers de produir aquesta divisió van ser ERC i CiU al no pactar també amb la CUP el full de ruta. O no? Però és clar, els interessos de partit van poder més, això és: esgarrapar la part del pastís electoral corresponent a la CUP (ERC) i bandejar el model social de la CUP (CiU). Segon error: fixar les eleccions plebiscitàries el 27S, és dir, després de les eleccions municipals, amb la possibilitat que, com ha passat, es perdin municipis importants com ara Barcelona, per exemple.
Suposo que no es pensaven pas que podrien perdre Barcelona, però ves per on, ha estat així. L'excés de confiança sempre és dolent. Tercer error: dilatar en el temps les eleccions plebiscitàries. Per què? Doncs perquè com més allunyades en el temps siguin, la crisi econòmica i social fa més forat, el que vol dir que cada cop hi ha més gent emprenyada pel deteriorament dels serveis públics en general.
Els que ofereix la Generalitat també. I només amb el discurs de "És culpa del dèficit fiscal i quan siguem independents s'acabaran les retallades" no n'hi ha prou. Perquè la gent que pateix les retallades et dirà: "Bé, lo del dèficit fiscal ho entenc. Però que hi ha de lo meu?". I la prova que això és així és el surgiment a l'escenari de Barcelona en Comú i en menor grau Podemos, i l'oxigen que se li ha donat a Iniciativa amb aquestes eleccions municipals. L'independentisme de CiU i ERC faria bé de fer autocrítica i no fer el raonament fàcil de dir que tots els que ara han votat a la Colau i a Podemos són uns espanyolistes o una colla de babaus que es deixen entavanar per aquestes formacions. I ja està. Perquè si bé una part si que en són d'espanyolistes, també crec que hi ha una altra part que tot i sentir-se espanyols, si els arregles els seus problemes (les retallades) estarien disposats a votar independència. I ara, després de la irrupció a l'escenari polític de la Sra. Colau (a qui per cert, podrien tractar-la amb més respecte), ara, el camp és obert per a què al 27S es presenti alguna candidatura nova del tipus de Barcelona en Comú. Felicitats a ERC i a CiU pel seu error d'estratègia a l'haver prioritzat els seus interessos de partit per sobre de l'interés de la nació, això és, la independència. Ara, l'esperança de l'independentisme és que surgeixi una nova llista diferent de CiU i ERC, d'esquerres i clarament independentista que aglutini el vot que ara ha aglutinant la Sra. Colau. Més humilitat i més autocrítica.
Es nota de seguida qui va a l'encalç de poder i tururut viola així de seguir ' violats ' per aquest estat i qui hi ha posat tot de sa part per accionar l'envol que nostra societat demana! PD: un-a català/na de debò .. mai per mai acompanyaria la frase de l'Ansar o ' abans es trencarà Catalunya que no pas espanya '! Nota: fart, cremat, de tant de botifler, de tant traïdor, de tant venut/ comprat, de tant trol, de tant pistoler, de tant desagraït, de tant egoista i egòlatra i egocentrista .. tot plegat, de tant " violador de Catalunya "! Anotació al marge: 'nostres partits' només han de donar a conèixer tot allò que ens hi fum espanya: menyspreu/ menystenint, blasma, mofa, marginació o estigma, i allò que n'és pitjor, anihilació de nostra nació, aturament de lleis lícites, legítimes i legals i esfondrament econòmic sota excusa de solidaritat .. diguin-se ( i no diguem-ne mal, molt de mal, màxim de mal .. espanya són ells o Madrid i han de passa'ns-el pel davant!)!
S'adoneu que no aconseguirem la nostra llegítima gran ilusió?. Que a part dels adversaris aliens, tenim un altre adversari infinitament més perillós i decissiu?. Nosaltres mateixos, nosaltres els hi farem la feina als adversaris aliens, i consti que crec en Mas i en Jonqueres, em fa molta por en canvi els "aparatos" i els "cerebros" dels partits, i encara més els d'ERC, pel que he pogut llegir. Pot ser un altra generació no será egoísta,i amb Intel.ligència esmenarà el nostre fracàs.
Suposo que no es pensaven pas que podrien perdre Barcelona, però ves per on, ha estat així. L'excés de confiança sempre és dolent. Tercer error: dilatar en el temps les eleccions plebiscitàries. Per què? Doncs perquè com més allunyades en el temps siguin, la crisi econòmica i social fa més forat, el que vol dir que cada cop hi ha més gent emprenyada pel deteriorament dels serveis públics en general.
Els que ofereix la Generalitat també. I només amb el discurs de "És culpa del dèficit fiscal i quan siguem independents s'acabaran les retallades" no n'hi ha prou. Perquè la gent que pateix les retallades et dirà: "Bé, lo del dèficit fiscal ho entenc. Però que hi ha de lo meu?". I la prova que això és així és el surgiment a l'escenari de Barcelona en Comú i en menor grau Podemos, i l'oxigen que se li ha donat a Iniciativa amb aquestes eleccions municipals. L'independentisme de CiU i ERC faria bé de fer autocrítica i no fer el raonament fàcil de dir que tots els que ara han votat a la Colau i a Podemos són uns espanyolistes o una colla de babaus que es deixen entavanar per aquestes formacions. I ja està. Perquè si bé una part si que en són d'espanyolistes, també crec que hi ha una altra part que tot i sentir-se espanyols, si els arregles els seus problemes (les retallades) estarien disposats a votar independència. I ara, després de la irrupció a l'escenari polític de la Sra. Colau (a qui per cert, podrien tractar-la amb més respecte), ara, el camp és obert per a què al 27S es presenti alguna candidatura nova del tipus de Barcelona en Comú. Felicitats a ERC i a CiU pel seu error d'estratègia a l'haver prioritzat els seus interessos de partit per sobre de l'interés de la nació, això és, la independència. Ara, l'esperança de l'independentisme és que surgeixi una nova llista diferent de CiU i ERC, d'esquerres i clarament independentista que aglutini el vot que ara ha aglutinant la Sra. Colau. Més humilitat i més autocrítica.
Es nota de seguida qui va a l'encalç de poder i tururut viola així de seguir ' violats ' per aquest estat i qui hi ha posat tot de sa part per accionar l'envol que nostra societat demana! PD: un-a català/na de debò .. mai per mai acompanyaria la frase de l'Ansar o ' abans es trencarà Catalunya que no pas espanya '! Nota: fart, cremat, de tant de botifler, de tant traïdor, de tant venut/ comprat, de tant trol, de tant pistoler, de tant desagraït, de tant egoista i egòlatra i egocentrista .. tot plegat, de tant " violador de Catalunya "! Anotació al marge: 'nostres partits' només han de donar a conèixer tot allò que ens hi fum espanya: menyspreu/ menystenint, blasma, mofa, marginació o estigma, i allò que n'és pitjor, anihilació de nostra nació, aturament de lleis lícites, legítimes i legals i esfondrament econòmic sota excusa de solidaritat .. diguin-se ( i no diguem-ne mal, molt de mal, màxim de mal .. espanya són ells o Madrid i han de passa'ns-el pel davant!)!
S'adoneu que no aconseguirem la nostra llegítima gran ilusió?. Que a part dels adversaris aliens, tenim un altre adversari infinitament més perillós i decissiu?. Nosaltres mateixos, nosaltres els hi farem la feina als adversaris aliens, i consti que crec en Mas i en Jonqueres, em fa molta por en canvi els "aparatos" i els "cerebros" dels partits, i encara més els d'ERC, pel que he pogut llegir. Pot ser un altra generació no será egoísta,i amb Intel.ligència esmenarà el nostre fracàs.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)