Quina qualitat democràtica podem esperar d'un govern que es decanta ràpidament cap a la dictadura.

En una democràcia, un govern que no és controlat per uns poders estatals independents, com hauria d'ésser el poder judicial, és un govern que bascula indefectiblement cap a la dictadura. A Espanya, per exemple, la màxima instància judicial (Tribunal Constitucional) és controlada descaradament pel govern, amb el beneplàcit i la simpatia de la majoria de la ciutadania espanyola. Ja em direu, doncs, quina qualitat democràtica podem esperar d'un govern que es decanta ràpidament cap a la dictadura. I una de les constants de les dictadures, una constant del poder absolut espanyol des del temps de la Inquisició, és l'obsessió per tapar la boca als altres. Al poder dictatorial espanyol, històricament, no li ha interessat tant d'expressar i divulgar les seves tesis (que prou que ho fa, i a bastament) com impedir que els opositors s'expressin. Així veiem, per exemple, que l'explicació de les tesis independentistes catalanes i basques, i les persones que dignament haurien pogut explicar aquestes tesis, estan VETADES en totes les TV espanyoles; veiem també Espanya ha impedit i castigat com a delicte la difusió de TV3 i Catalunya Ràdio pel País Valencià; veiem també com ha aplicat tota mena d'amenaces, directes i indirectes, a tots els participants en el Referèndum Nacional del 9 Novembre 2014. Totes les veus que presentin una realitat diferent han d'ésser silenciades, han d'ésser transformades el delictives i subversives, més encara, culpables d'uns "pecats" als quals no serien aplicables els principis de la llibertat d'expressió ni les llibertats democràtiques. Aquesta incurable obsessió silenciadora i repressiva és la que tornem a contemplar en el cas present de les xiulades. El que el poder dictatorial espanyol no pot suportar realment és la expressió impune de les idees contràries en temes "sagrats". És semblant al que passa a les dictadures musulmanes (que ho són totes, de dictadures): no poden suportar que algú contradigui o critiqui l'Alcorà i NO LI PASSI RES. La cosa que menys poden suportar les dictadures és l'expressió lliure dels altres, fins al punt que converteixen aquesta expressió en delicte greu. I això és el que pretén fer ara el govern espanyol, amb la complicitat de tots els poders de l'Estat que haurien de posar fre a aquesta fúria repressiva. Pretenen fer lleis ad hoc per castigar aquests "pecats" de lesa pàtria, de manera que els culpables quedin escarmentats. L'Estat espanyol, doncs, bascula clarament cap a la dictadura.

Normalment, a les finals de la Champions, quan la juga algun equip espanyol, fins a dia d'avui sempre hi han acudit el president del govern espanyol i el rei d'Espanya. No sé pas què marca el protocol alemany, a més que suposo que la cancellera alemanya hi acudirà; si més no ha fet acte de presència quan la final l'ha jugada el Bayern Munich els darrers any. Suposo que com amfitriona al jugar-se enguany a Berlin també hi anirà. Veiueu per on vaig? Us ho imagineu? I sí ...... hi hagués una segona part de la xiulada de dissabte passat? I have a dream. Per cert, el 1925, fa tres generacions, el besavi de Felip VI, Alfons XIII, i el seu govern, la dictadura del general Primo de Rivera, mitjançant el governador militar Milans del Bosch, van tancar el camp del Barça de Les Corts per una xiulada a la Marxa Reial interpretada per una banda militar britànica. Tres generacions més tard, el besnet d'Alfons XIII, Felip VI, i el seu govern de Mariano Rajoy, sancionaran, entre d'altres, al Barça pels mateixos fets: una xiulada a l'himne d'Espanya. Els mateixos fets, tres generacions més tard, amb règims diferents, si més no formalment (dictadura/democràcia), però ambdós casos amb sancions contundents. Per cert, veient les imatges per TV de la reunió del comité antiviolència ... amb aquella gran taula, amb aquell uniforme de la Guardia Civil, amb aquells uniformes de la Policia Nacional... Hom diria que estaven tractant sobre l'amenaça Jihadista o sobre una bomba nuclear perduda a les aigües de Palomares. Però no, tractaven sobre un parit de futbol on, per cert, no va haver-hi cap acte de violència. Però que no hi hagués cap acció violenta és el de menys, ja que no es tracte de sancionar cap acte bàrbar. No. És tracte d'una sanció política, de castigar una discrepància política, de sancionar la llibertat d'expressió intentant disfressar-la de violència per justificar la sanció. Com ja va passar el seu dia amb el Camp de Les Corts. I aquest ritual de la reunió del dit comité antiviolència, la convocatòria immediata, l'espera a què comuniquin la seva resolució .... Recorda les deliberacions del Tribunal Constitucional en què van retallar l'Estatut o van declarar inconstitucional el 9N. I el què ara sembla negatiu, des del punt de vista independentista, com ara la sanció per la xiulada .... mai se sap. Perquè potser això farà que la gent, alhora de dipositar el seu vot a les urnes el 27S, se'n recordin de tot aquest afer i augmenti el vot independentista. Què el futbol té molt d'irracional, molt de sentimental, molt d'emotiu, i poc de racional. Si algú es fica amb el teu equip, és gairebé com si busquessin les pessigolles a la teva pròpia familia. El destrempament independentista que les cuites entre CiU, ERC, ANC, les eleccions municipals, etc. han originat, és veurà corregit amb la repressió de l'Estat Espanyol; monàrquic i borbó per a més inri. Felip VI i Mariano Rajoy i el comitè antiviolència em fa l'efecte que no saben a on s'han ficat. I si enguany les autoritats berlineses amb bona fe se'ls acudís fer sonar la Marxa Reial per deferència al Rei d'Espanya o al seu President del Govern? .... La fiscalia espanyola imputarà a la UEFA, l'Herta de Berlin, l'Ajuntament berlinès o la Cancellera alemanya, Angela Merkel .... per violència? I HAVE A DREAM!!!!