sábado, 31 de marzo de 2012

la força de la raó.

Amb Espanya el poble català va a la ruïna i per això cal que tant aviat com es pugui marxem. No dubto que hi haurà problemes però mai seran tan grans com els que hem hagut de patir des de fa més de tres-cents anys. Si  volem quedar amb la  utopia d'una Espanya de tots, hem quedarem  però no ens vingueu a dir-nos què ha de fer el nostre poble. A Espanya, com va dir Joan Maragall, ha arribat l'hora de tallar els lligams i abandonar el mar podrit on ens trobem i anar cap Europa com a catalans i catalanes. I Espanya no ho podrà impedir perquè si ells tenen la raó de la força, nosaltres tenim la força de la raó i Europa entendrà que no es pot impedir que democràticament i pacíficament ens declarem República Catalana i si Espanya fa ús dela força, a banda de les repercussions militars dels altres països europeus i Estats Units [recordem el cas de Sèrbia], segur que seria expulsada de la UE.

PREFERENTS = ESTAFA ?'???

Que valents que són aquests de la Caixa, i els seus amiguets, amagant-se darrere les poltrones. Fan la gran estafa però, al mateix temps, t'amenacen que si no compleixes amb els teus compromisos et prendran tot el que tens i més. Be, que t'arruinaran la vida. No se si la gent ho veu, però el màxim responsable d'aquesta crisi, el sistema financer, està acoseguint, després de tres anys, de sortir-ne guanyador i fer pagar els plats trencats a una ciutadania que és victima de sistema.
Aquest pinxos, "xulos", prepotents, lladres, perquè ho són, mentiders, perquè ho són en vendre el què han vegut a gent ignorant en temes financers, són pitjors encara que els anti-sistema. Però no cal que patim, aquests no aniran pas a la presó, abans al contrari, encara els riuran les gràcies per allò que han fet i deixar d'explicar. I no parlem d'en Botin, el gàngster més gàngster que un "capo" de de la "Cosa Nostra" o la màfia.

jueves, 29 de marzo de 2012

Estat propi: ara toca Unió

No fem més demagògia i recordem que els partits polítics representen un segment de la sciedad, no tota la societat.
Gairebé n'agraeixo totes les arrabassades i crims que ens hi fa espanya si són per posar en estat d'alerta tant de català de bona fe ( així ignorant) àdhuc de simple ésser humà amb consciència, de bona consciència!, ço és, com bé n'acaba el text .. el farà ser, per fi, ' responsable ' així pro sobirà/ demanar se'ns independitzin d'una punyetera vegada! PD: espanya és misèria i mort moral i material i seguir-hi .. n'és ser ' còmplices de nostre propi assassinat '! Nota: si encara a hores d'ara no se n'adona .. vagi's a fer una volta per on diuen d'ésser compatriotes nostres i sabrà els cops que hi rep! Anotació al marge: verament n'estic esgotat de tant ' nyic-nyic ', de capgirella'm indefinidament pel mateix assumpte .. si us plau!, què més ens hi han de fer?
Nomes afegir, que accepto els molts errors comesos pel Catalanisme al llarg de seva historia recent dels últims trenta-cinc anys. Potser que davant les circumstancies i de les contradiccions en que ens hem trobat eren inevitables...Peró el que no podem fer mai, és fer de tontos útils del espanyolisme. Com sí han fet segurament amb bona fe, molts polítics independentistes (dividits i barallats) gastant unes energies que no tenim, en focs d'artifici que no van en cap lloc. Nomes serveixen per fer el joc a la extrema dreta feixista que espera la seva oportunitat...El camí per la independència passa per ser decidits i valents. Peró sense unes grans dosis d'intel·ligència i oportunisme no arribarem a cap lloc...Una bona mostra d'intel·ligència i camí a seguir, és la recent Assemblea Nacional del palau Sant Jordi.

la fase decisiva.

En Patxi López no és més que un peó del nacionalisme espanyol, un pobre home que fa el paper assignat. Hem de ser conscients que si be fins ara era rapinya i menyspreu, es pot dir que el conflicte, els prolegòmens de la lluita per la independència ja ha començat la seva fase decisiva. Veu que hem perdut la por, i l'Estat mou les seves fitxes, es prepara per a neutralitzar-nos, sense que fora d'Espanya es noti gaire. El setge actual anirà creixent, mitjançant l'economia, les lleis, els jutges, etc., i òbviament la política, car ells tenen la paella pel mànec. Si la discriminació de les infraestructures catalanes o la desaparició del sistema bancari català són peces clau per restar-nos força, el control de la policia els és vital per neutralitzar qualsevol iniciativa reixida, arribat el cas, àdhuc empresonar polítics. Després ja s'inventaran alguna llei per a justificar-ho. Siguem-ne conscients perque, des de les clavegueres de l'Estat, ja han començat la partida, a partir d'ara tocarà bastos dia si dia també, a plena llum o d'amagat, i cal decidir quin paper farem davant els nostres fills i el món.
Ahir un conegut em va enviar un correu electrònic fent-me la pregunta de si recordava quina va ser la darrera vegada que dins l'entorn de la nostra gent d'ordre es produeix algun gest nacional i al cap de poques hores no ho responen amb imatges als telenotícies de persones emmanillades més o menys d'aquell entorn. No vaig saber què respondre perquè hauríem de tirar molt, molt enrere i la meva memòria no dóna per a tant. Però sí que vaig pensar que, tan bon punt Unió assumís les posicions de Vila d'Abadal, tindríem algun democristià amb manilles obrint els telenotícies acusat, no sé, de pagar en negre la dona de fer feines.

Jo avui treballo.

Primer de tot, els felicito per la seva coherent intervenció en el programa de Els Matins de TV3. Ja és hora de que plantem cara en aquest intocables dels sindicats. Mentre promouen la vaga, sense arriscar ni un cèntim d'euro de el seu sou, nosaltres perdem un dia de sou si fem vaga. Ells no tenen cap risc de perdre la feina (doncs son del sindicat de treballadors) i la resta posem en perill la nostra feina. On s'ha vist i escoltat que un sindicalista demani " un aprovat pels piquets", FINS AQUÍ HEM ARRIBAT! Aquesta vaga jo crec que no arreglarà re més aviat al contrari. Sindicats? sí per els que ho vulguin però cap coacció per els que pensem que no ! Crec que és bo estar amb una societat democràtica i poder expressar-nos lliurement encara que hi hagi gent que no admeten " com ho fan el dictadors" la disconformitat amb ells.
ara que els baixen la subvenció protestant! els sindicats sí fossin com els del principi fora bo. Ara no més serveixen per ells mateixos. Bons menjars, bons viatges i sous de directius! és per això que sempre anem con els crancs, marxa enrere i derrapant!
Demostra una cosa: els sindicats continuen tenint sentit en el món més obrer i industrial. Els treballadors de puny de camisa, com diuen al Regne Unit, els que van a treballar amb vestit i corbata, tenen un allunyament a això. L'americana promou una disjuntiva: aquella assimilació a la patronal. Mai no havia estat tan fàcil amansar les masses que posant-los una americana i donant-los un despatxet o una targeta de visita. Per la resta, els Sindicats -així, en majúscula i en genèric- no vol dir res. Demostra el poc coneixement que en tens i el parlar per parlar. Els sindicats -en minúscula- sovint fan bona feina i lluiten perquè tots (tant els que els critiquen com els que no) en surtin beneficiats. I això sembla un pamflet radical a favor de la lluita obrera (bla bla bla). I res de tot això. Sóc convençudament de dretes i em sembla LAMENTABLE assimilar sindicalisme amb dreta i esquerra. Sindicalisme va unit a treballadors, per oposició a patronal. Cadascú es posiciona on vol, només faltaria, però em fa riure o vergonya aliena tota aquesta gent que, essent un treballador com qualsevol altra, es permet de mirar els treballadors menys qualificats com els pobres obrers. Com si hi hagués gaire diferència...

domingo, 25 de marzo de 2012

INDEPENDENTS?'??? JA ???????

Una mostra més de que qualsevol intent de parlar català a Brussel.les, per ben intencionat que sigui, és un brindis al sol... Si no ets un Estat, no ets rés... Per altra banda, l'anticatalanisme més o menys declarat dels colonialistes españoles de dretes o d'esquerres, no és cap novetat... 
Que és ser "español"? que et donin pel ... i a sobre et diguin que ets insolidari quan et deixen sense res per menjar. Que és ser català? només una cosa, voler una Catalunya lliure pels nostres fills. La resta és ser españolista i punt, ni federalistes ni confederalistes ni monsergues. INDEPENDENTS. 
Tota aquesta tonteria s'acabarà de cop el dia que Andorra formi part de la UE; alewshores, però, tot i ser el català llengua oficial a la cambra, obligaran els diputats catalans a expressar-se igualment en castellà perquè no són andorrans, o sigui membres d'un estat que no té el castellà com a llengua oficial. Hores d'ara tothom sap que no hi ha cap altra via més que l'estat propi o l'anar fent, com fins ara. 

El Camí serà DUR.

CIU ha de començar a marcar el camí cap a l'Inpendència, Catalunya ja no pot més. Les relacions amb el PP de fet son no més per pasar del pas però ja és veu que els víncles son molt pobres. De fet ja fa temps que les relacions amb Espanya estant trencades. I no més tenim un camí marxar d'Espanya. El PSC va la seva demàgogia dien que CIU pacta amb el PP, però no és de fet la veritat!! No més mira de tirar andevant com pot, no com vol. I no té gaire sentit contínua, més val trencar i que sigui el que sigui. Tampoc no serà gens fàcil, sigui el partit que sigui o els partits catalanistes de buscar la nostrallbertat Espanya és una dictadura. Podem veure la seva negació amb el Corrdeor Mediterràni. No fan més que presentar a Brusel·les el Corredor Central. Podem veure com no més volen maxacar a Catalunya i Balears. No paren d'atacar amb la nostra llengua. Que volen implar con festa nacional les curses de braus. No respeten res. Podem veure que son incapaços de dir SI a Kosovo, a Irlanda. Podeu Imaginar el que faran en contra nostra??? serà molt negatiu. I més quan dins del nostre País viuen tant espanyolistes. El Camí serà DUR.