Jo avui treballo.

Primer de tot, els felicito per la seva coherent intervenció en el programa de Els Matins de TV3. Ja és hora de que plantem cara en aquest intocables dels sindicats. Mentre promouen la vaga, sense arriscar ni un cèntim d'euro de el seu sou, nosaltres perdem un dia de sou si fem vaga. Ells no tenen cap risc de perdre la feina (doncs son del sindicat de treballadors) i la resta posem en perill la nostra feina. On s'ha vist i escoltat que un sindicalista demani " un aprovat pels piquets", FINS AQUÍ HEM ARRIBAT! Aquesta vaga jo crec que no arreglarà re més aviat al contrari. Sindicats? sí per els que ho vulguin però cap coacció per els que pensem que no ! Crec que és bo estar amb una societat democràtica i poder expressar-nos lliurement encara que hi hagi gent que no admeten " com ho fan el dictadors" la disconformitat amb ells.
ara que els baixen la subvenció protestant! els sindicats sí fossin com els del principi fora bo. Ara no més serveixen per ells mateixos. Bons menjars, bons viatges i sous de directius! és per això que sempre anem con els crancs, marxa enrere i derrapant!
Demostra una cosa: els sindicats continuen tenint sentit en el món més obrer i industrial. Els treballadors de puny de camisa, com diuen al Regne Unit, els que van a treballar amb vestit i corbata, tenen un allunyament a això. L'americana promou una disjuntiva: aquella assimilació a la patronal. Mai no havia estat tan fàcil amansar les masses que posant-los una americana i donant-los un despatxet o una targeta de visita. Per la resta, els Sindicats -així, en majúscula i en genèric- no vol dir res. Demostra el poc coneixement que en tens i el parlar per parlar. Els sindicats -en minúscula- sovint fan bona feina i lluiten perquè tots (tant els que els critiquen com els que no) en surtin beneficiats. I això sembla un pamflet radical a favor de la lluita obrera (bla bla bla). I res de tot això. Sóc convençudament de dretes i em sembla LAMENTABLE assimilar sindicalisme amb dreta i esquerra. Sindicalisme va unit a treballadors, per oposició a patronal. Cadascú es posiciona on vol, només faltaria, però em fa riure o vergonya aliena tota aquesta gent que, essent un treballador com qualsevol altra, es permet de mirar els treballadors menys qualificats com els pobres obrers. Com si hi hagués gaire diferència...

INDEPENDENTS?'??? JA ???????

Una mostra més de que qualsevol intent de parlar català a Brussel.les, per ben intencionat que sigui, és un brindis al sol... Si no ets un Estat, no ets rés... Per altra banda, l'anticatalanisme més o menys declarat dels colonialistes españoles de dretes o d'esquerres, no és cap novetat... 
Que és ser "español"? que et donin pel ... i a sobre et diguin que ets insolidari quan et deixen sense res per menjar. Que és ser català? només una cosa, voler una Catalunya lliure pels nostres fills. La resta és ser españolista i punt, ni federalistes ni confederalistes ni monsergues. INDEPENDENTS. 
Tota aquesta tonteria s'acabarà de cop el dia que Andorra formi part de la UE; alewshores, però, tot i ser el català llengua oficial a la cambra, obligaran els diputats catalans a expressar-se igualment en castellà perquè no són andorrans, o sigui membres d'un estat que no té el castellà com a llengua oficial. Hores d'ara tothom sap que no hi ha cap altra via més que l'estat propi o l'anar fent, com fins ara. 

El Camí serà DUR.

CIU ha de començar a marcar el camí cap a l'Inpendència, Catalunya ja no pot més. Les relacions amb el PP de fet son no més per pasar del pas però ja és veu que els víncles son molt pobres. De fet ja fa temps que les relacions amb Espanya estant trencades. I no més tenim un camí marxar d'Espanya. El PSC va la seva demàgogia dien que CIU pacta amb el PP, però no és de fet la veritat!! No més mira de tirar andevant com pot, no com vol. I no té gaire sentit contínua, més val trencar i que sigui el que sigui. Tampoc no serà gens fàcil, sigui el partit que sigui o els partits catalanistes de buscar la nostrallbertat Espanya és una dictadura. Podem veure la seva negació amb el Corrdeor Mediterràni. No fan més que presentar a Brusel·les el Corredor Central. Podem veure com no més volen maxacar a Catalunya i Balears. No paren d'atacar amb la nostra llengua. Que volen implar con festa nacional les curses de braus. No respeten res. Podem veure que son incapaços de dir SI a Kosovo, a Irlanda. Podeu Imaginar el que faran en contra nostra??? serà molt negatiu. I més quan dins del nostre País viuen tant espanyolistes. El Camí serà DUR. 

El congrés de CDC ha donat aquest matí en el seu plenari un suport massiu al nou independentisme de CDC, que promourà l'Estat propi buscant una àmplia majoria social. 

La ponència, amb la inclusió de la proposta explícitament sobiranista, s'ha aprovat amb el 99,9 % vots. No s'ha produit cap discrepància significativa, i els delegats hem tancat files. Entre els militants que assisteixen al congrés de CDC hi ha un clima d'eufòria. 

La ponència relativa al partit, que dóna lloc a la nova direcció amb Oriol Pujol com a secretari general, s'ha aprovat amb el 100% dels vots. 


Amb una informació pública i ben explicada per tothom, a Catalunya hi haria molt més independistas dels que avui son notoris i actius. La por eronea i la desinformació castellana interesada ha fet molt de mal a Catalunya. L´independencia s´imposará ben aviat i abans del que molts estiman. Per sort de tothom. 


Endavant les atxes.!!!. Hem de ser com més millor i fer el plebiscit l´11 de setembre de 2014. I mentrestant fer dos fronts. Un de fort interior, i un altre d´exterior buscant les complicitats. Enhorabona!. 

Ells o nosaltres.

L'objectiu de les classes dirigents españoles es fer desapareixer Catalunya, es a dir, la llengüa, la cultura, els partits catalans i la empenta/iniciativas catalanes. Ja ho dien, volen "equilibrar España", aixó implica reduir Catalunya al nivell de Galicia o Extremadura, per aixó sabotejen la Generalitat i l'economia catalanes. Consideren la crisi económica com una oportunitat magnifica i una coartada perfecta per acabar d'aniquilar tots els nostres punts forts i diferencials. 
Res, prometran quatre duros i després no cumpliran, els antecedents són clars: fons de competitivitat, disposició adicional tercera de l'estatut, consignació d'inversions repetidament als pressupostos de l'estat...etc 
El problema no són 6.000 M€ o 16.000 M€. El problema és que un pacte d'aquesta mena, el seu acompliment, depèn totalment de la 'bona voluntat' del Govern espanyol, tant sia del PP com del PSOE, i a aquestes alçades de la festa hauríem de tenir clar, molt clar, que els espanyols de 'bona voluntat' no en tenen gens ni mica, i no es pot pactar amb qui no té paraula ni voluntat de complir amb els seus compromisos. Tenim l'exemple dels 759 M€ pendents, aprovats per 'Llei espanyola' i que encara ens rategen! I amb aquesta gent s'ha de pactar res de res?. No!, fugim que fem tard... 
Espanya no te diners per oferir un pacte fiscal digne. Allò d'obrir una mica l'aixeta per calmar els catalans ja no és possible. Espanya s'enfonsa. O s'aferra a Catalunya i xucla de la mamella fins a deixar-la seca amb la vana esperança de salvar-se o caurà. I nosaltres amb ella. És o ells o nosaltres. 

Perqué no onegen als balcons.

Aquesta dona sí que fa gràcia. Resulta que en un crisi mai no vista per aquests verals, que fa estralls a tota la societat que compon Catalunya, i tenintseriosíssim problemes econòmics tant per les persones jurídiques com físiques, no se li acut res més que perseguir Ajuntaments que no tenen un drap concret amb un colors concrets, -tot i que són els mateixos colors que els nostres-, perquè no onegen als balcons. No havíem quedat que el primer eren les persones?. (Això els que ho han dit). Doncs no li cau la cara de vergonya que, en una situació que estem passant dolorosa per arribar a final de mes, ara que ens vinguin a tocar el nas, de si pengen o no pengen uns símbols que tampoc no ajuden a arribar a final de mes?. Però que sap el que diu aquesta dona?. Ella cobra per fer això?. Suposo que el seu càrrec ha de ser important i per tant ajudar els pobres, i no venir amb excuses de mal pagador que, ja després d´arruïnar-nos ara a sobre ens vol encolomar una bandera que per imposar-la en Franco va matar milers de catalans?. Escolti senyora, si no li agrada Catalunya o el que fem els catalans, se´n pot entornar pel camí que ha vingugt. No necessitem perdonavides d´aquesta mena. Per cert, si vol fer complir la llei, vingui a qualsevol poble i  veurà munts de botigues i especialment Bars que no compleixen la llei de normalització lingüística!. Per què els catalans vol que siguem espanyols, oi?. Aleshores tal vegada ens servirà més saber als catalans què hem d´anar a comprar comprar o que ens ofereixen, que no pas si un tros de tela arrugada penja o despenja d´un balcó. Jordi Romaguera i Cubedo L´Hospitalet de Llobregat

Ja sap la Maria Llanos que, en compliment de la llei que regula la presència de les banderes als edificis oficials, la senyera, bandera oficial de Catalunya, ha d'onejar a TOTS els edificis oficials, incloses les casernes de la guarfdia civil i policia nacional entre d'altres??? A més, en època de retallades cal eliminar tot alló que és inútil, com la delegació del govern i la delegada. Peró sense regalets com sous compensatoris ni feines ben pagades... som en crisi, oi?

Catalunya hem estat líders del comerç internacional.

Fa uns mesos, des del Cercle Català de Negocis denunciàvem la necessitat d'ajudar Ossa, la mítica marca de motos catalana, perquè altrament es veia obligada a marxar a Galícia, on aquella comunitat autònoma els donava el finançament que necessitaven per poder fer front a la producció de les comandes en curs, la majoria de les quals destinades a països tan llunyans com els EUA i Austràlia. Ossa havia desenvolupat una moto única al món en el seu segment i en altres moments hauria crescut sense límits, però ara no. Ara, sense garanties reals, cap banc privat ni l'administració pública estaven disposats a ajudar-la. Finalment la campanya als mitjans que va llançar el CCN va suposar que el nou govern implementés un pla d'ajudes per al sector de la moto que no només ha salvat Ossa sinó que fins i tot també ha retingut momentàniament Derbi.

Però a part d'Ossa, hi ha centenars d'empreses a casa nostra que responen a la mateixa radiografia: producte únic i diferenciat, demanda internacional, però manca de finançament per fer front a la producció. I lamentablement moltes d'aquestes empreses han d'optar per marxar a altres comunitats autònomes o a l'estranger.

Donat l'escanyament del sistema de finançament espanyol (ara sí que podem dir que Espanya “roba” Catalunya), en aquests moments cal una economia de guerra que, a part d'aplicar les retallades necessàries per sobreviure, impulsi també dos grans eixos estratègics per potenciar les nostres empreses: internacionalització i innovació. Aquestes dues I+i són la clau per aguantar la tempesta mentre no esdevinguem estat. Si som capaços d'aguantar aquestes empreses en plena tempesta, quan vingui la calma, l'estat propi, estaran molt ben situades per esdevenir empreses globals o multinacionals.

El Cercle Català de Negocis tenim associades algunes d'aquestes empreses, però estem segurs que n'hi ha centenars d'altres, que degudament acompanyades poden esdevenir innovadores en el seu sector i fer-se un lloc al món. Aquestes empreses es caracteritzen en general per un canvi de paradigma, per superar aquella màxima de “què necessita el client” i passar a una de nova: “com puc sorprendre el consumidor”. Això combinat amb la idea que el nostre mercat és el món.

I cal que tothom, administracions (Generalitat i ajuntaments), patronals i associacions empresarials, sindicats i altres representants socials, ens posem d'acord per tenir cura i promocionar totes les empreses que tenen un producte innovador i mercats internacionals on col·locar-lo.

Tenim la sort (segurament perquè s'ha fet bé la feina) de tenir a Catalunya una xarxa molt intensiva en creativitat i innovació que dóna suport a les empreses i que de vegades obviem. El cas d'ACC1Ó és el més important perquè recull justament aquests dos factors estratègics, internacionalització i innovació, però també els centres tecnològics com Cetemmsa, els parcs científics com el de Barcelona, tres de les millors escoles de negocis del món, i tota la xarxa universitària en general. Això amanit amb un entorn de grans infraestructures de recerca com el supercomputador Marenostrum i el sincrotró Alba.

Pocs països al món tenen estils artístics reconeguts mundialment com el romànic, gòtic i modernista, pintors de referència com Dalí o Miró, una cuina internacional que ha estat líder durant els darrers anys, un model de club com el Barça únic al món pels seus valors i forma de fer, hem aportat al món grans invents com el submarí, el telescopi o la volta catalana. I aquest fet diferencial es detecta també en el lideratge avui en certs sectors econòmics europeus com el biomèdic, el farmacèutic, l'agroalimentari i el turístic. En definitiva, som un país creatiu, aquesta és una de les nostres majors virtuts, n'hem de ser conscients i aprofitar-ho. Per alguna cosa, a Catalunya hem estat líders del comerç internacional ja fa més de cinc-cents anys, exportem avui fora de casa nostra (incloent més enllà de l'Ebre) el 60% de tot el que produïm, vàrem fer una revolució industrial sense recursos energètics, i hem estat el motor econòmic del sud d'Europa amb milers d'empreses en pràcticament tots els sectors.

Els que viatgem sovint per negocis som plenament conscients que tenim a casa nostra un dels pols empresarials més creatius d'Europa. Ara cal que ho sapiguem mantenir i potenciar mentre duri la batalla de la crisi. Cal actuar fent economia de guerra, potenciant la internacionalització i la innovació en el camp de batalla. Aquesta l'hem de guanyar, ens hi juguem el futur.