Radiografia de la política catalana.

El ple del Parlament va donar ahir el seu suport al procés autodeterminista d’Escòcia, en una votació simbòlica però que marca clarament quin és el nou centre de gravetat del catalanisme. La proposta, presentada per Solidaritat, va rebre el vot favorable també de CiU, ERC i ICV-EUiA. Són els partits que han entès cap on es mou la societat catalana, i les seves creixents aspiracions de sobirania. El PSC es va abstenir, en un posicionament molt significatiu de la incomoditat amb què viu la reivindicació nacional si va més enllà de l’autonomisme. Els socialistes es troben bé en aquestes qüestions només en l’aigua tèbia d'un inconcret federalisme, però aquesta cada cop és més escassa i un fenomen d’altres temps. El PP i Ciutadans han votat en contra de la moció, oposant-se en rodo a la nova centralitat del catalanisme, com era previsible. La votació sobre Escòcia ha servit també per fer la radiografia profunda de la política catalana.

NOSALTRES A LA NOSTRA.

Els nacionalistes espanyols que diguin el que vulguin. Nosaltres a la nostra. "...cap al recte camí d´accés al ple domini de la terra (nostra és clar!), com deia en Salvador Espriu. Entre Espanya i la llibertat no hi ha retop. Cal triar la segona opció. També ho ratificà Mossèn Armengou: "Val més una hora de llibertat que tota la història d´Espanya". Gran intel.lectual i abnegat defensor de la seva terra. Tal com va escriure en els seus llibres, un dels quals es coneixia com el "Parsifal", entre els clandestins. Tot el que va escriure ara està passant. I Catalunya serà lliure malgrat ells. I mira que jo no sóc gaire optimista perquè al temps que m´ha tocat viure tinc motius per no ser-ho, però ara veig que cada cop, en la impossibilitat de fer-ho més malament tan aquells que es deien d´esquerres com els que es diuen conservadors, han estat uns nacionalistes espanyols per damunt de tot. Ja és hora que els catalans aprenguem i fer tal com cantaven "Els Esquirols", quan van dedicar la cançó al Xirinacs. "Hem de ser forts per lluitar contra Espanya, i NOMÉS contra nosaltres mateixos quan siguem forts". Cosa que volia dir lliures. O el mateix Pedrolo: Som una nació com qualsevol altre". Ja he citat uns quants exemples de com hem estat una nació lliure i hi tornarem a ser-ho, perquè no és la gent de fora la que ha de decidir per nosaltres. No depèn d´ells, per sort. Tan sols dels catalans. Però no deixarem que ens el converteixin en la riota d´Europa. Catalunya civilitzada, europea, moderna i lliure. Enfront d´una Catalunya incivilitzada, espanyola, antiga i sotmesa. Qui vulgui que triï, jo ja ho he fet.

Ser català no és fàcil.

Ser català no és fàcil. Comporta durs sacrificis, esforços sovint estèrils i invertir hores en projectes que no saps mai com acabaran. Alguns afirmen que tota aquesta feinada donarà resultats en un futur incert. Diuen que és com una petita taca d’oli i que de, mica en mica, l’anirem fent gran. Al capdavall, però, sovint tens la sensació que la famosa taca d’oli no és res més que un preservatiu per la moral. Entre tots ens hem anat creant el nostre petit oasis d’oli recremat on diminutes  anècdotes poden esdevenir autèntics terratrèmols.

Ja ho deia l'Eugenio :  no és que tinguem trigèmins, sinó que ens ha sortit un nen molt mogut.

Ser català pot perjudicar clarament la teva salut i la de tots aquells t’envolten. Per prevenir-te de les possibles conseqüències –com afirmava Joan Sales- no és necessari deixar de ser català, només cal deixar de ser imbècil. Les autoritats sanitàries haurien de prescriure distància, paciència i rigor a tots aquells que presentin els primers símptomes.

 

BANDERA.

Això va bé. Aquesta noia comença amb mal peu. Gràcies al seu fanatisme, farà que altres poblacions actuïn com a catalans i comencin a treure la bandera de l´estanc, tal com es coneix a Catalunya. I ara que han prohibit fumar, caldrà espavilar-se per treure aquesta bandera que avisa que allà es ven tabac. El sol fet que ens imposin de penjar-la, ja indica que som una nació dominada. Per què Espanya ha d´estar per damunt de la voluntat dels catalans. Per què?. Doncs, com que ara estan atacant per tots els flancs, vol dir que cada cop creix el desafecte a Espanya, tal com ja passava al franquisme. Van imposar la seva bandera, el seu himne, en un país que ja en té uns altres. Per tant no cal ser Einstein per saber que si sobra algun símbol són els de fora, no pas els de casa. De manera que si s´han d´imposar malament rai. Vol dir que Catalunya no és Espanya, malgrat que en forma part, a causa d´una guerra no triada per nosaltres. I com que sóc antiterrorista, com a conseqüent, em toca ser antiimposició de qualsevol cosa. Ara toca els d´una bandera que no és de Sant Pol, ni de la resta de la nació catalana. Qui no vulgui pols que no vagi a l´era. I els espanyols comencen ja a sembrar tota la pols que tenen. Potser recolliran el que es mereixen. La llibertat del poble que sotmeten. Seria un gran acte de justícia. I ho serà. 

Deixant de banda que no som ningú per jutjar ..és possible que tant sols desitgés un ' reconeixement polític a nostra identitat ' amb tot el que implica/ comporta, ço és, no ser tractats com una simple regió castellana més ( Catalunya/ PPCC sempre ha estat cosmopolita així ' oberta a espanya, a Europa i al món '!)! PD: Òbviament, a hores d'ara, ja se n'adona que no hi ha res a fer!, atès que la perversitat d'aquest estat n'és il·limitada! Nota: per tant, veient el que ens hi fan dia rere dia, hora rere hora, minut rere minut .. l'única sortida és la llibertat total o sobirania! Anotació al marge: tanmateix, de segur, si no hagués estat per Convergència i .. U Catalunya no seria el que és sinó una més del PSOE (del nord-est) així ' desapareguda en combat '!

EL DRET A VAGA.

El dret a vaga és imprescindible en una societat democràtica. Cal respectar-lo, per tant. Això no està en discussió. Ara bé, la conclusió que hom pot treure del resultat de la votació dels treballadors del metro de Barcelona és que els seus representants sindicals potser estan desfasats. I tanmateix, com també passa sovint en l’àmbit de la política, no dimitirà ningú després de la rebregada rebuda en una votació democràtica i significativa. Podria fer-ho, per exemple, el president del comitè d’empresa del metro, Pere Ramon, que ha quedat desqualificat d’una manera molt clara. No ho farà. Dirà que no cal, que ses sent legitimat perquè gràcies a la seva actitud de fermesa fins al darrer minut s’ha aconseguit no se sap què. En fi, el de sempre: buròcrates sindicals —que són la còpia dels buròcrates polítics, incloent-hi el salari— que agiten les mateixes consignes una vegada i una altra independentment del context i de les necessitats del país, que són les dels seus treballadors.

POLÍTICA D'INMERSIÓ.

Si a òrgans que se'n diuen ' espanyols ' ( congrés ..) no volen saber res de l'existència del català ni son aprenentatge pel que fa a català que pugui viure defora/ a ses terres, damunt, ens en fumen d'allò més a ca pròpia/ Catalunya així PPCC .. llavors que ens hi queda? PD: ningú pot negar sofrir el català ' discriminació directa/ directíssima a espanya ' àdhuc indirecta a Catalunya, així doncs, l'idioma català necessita ' discriminació positiva ', si més no, a nostre territori! Nota: i actuar d'aquesta manera no n'és fer de menys ningú com bé ha provat al llarg de sa història Catalunya i darrerament .. amb sa política d'immersió ( verament els únics ofegats som nosaltres .. vegi's mass media!)! Anotació al marge: Catalunya n'és amant de la pau ( la vida són quatre dies!), però si no paren de buscà'ns-hi per tots els ordres .. només ens queda fer-hi cara així anar-nos-en ara ( sense més contemplacions!)!