El Mercat Comú Europeu, dels Schumann, Monet i Adenauer, fou l'esperança de que no es reproduiria mai més la xacra de la guerra general a Europa. I fou un èxit. Limitat als seus objectius, però un èxit. Fou quelcom més que un armistici. La Unió Europea actual, la dels Barroso, Ashton i Draghi, és una entelèquia governada de manera maldestra pels interessos de la dreta econòmica internacional. Empobriment general i progressiva diferencia social és el seu lema. Nosaltres, contribuents nets, per a ells, no som res. Ni els nostres sentiments, ni les nostres aspiracions, signifiquen res, res de res. "Uns porquets (de PIGS) del tot irrellevants". Ni tant sols el que roman de la nostra indústria no és res. Només els interessa que paguem als seus bancs el deute en euros (per això no ens deixaran marxar). No entenc perquè hi ha tants compatriotes encisats per aquesta entelèquia perversa que tant ens perjudica. Ai, qui fos Noruega!
Mentre els catalans ens posem al cap d'una vegada per totes que ser a la UE o no no canvia res i que es posaran de genolls perquè ens hi quedem quan arribi el moment.
M'agradaria tant una Catalunya independent... És com una obsessió que no em deixa viure i que em fa mal. Estem sols davant de gent que ens envaeix; que ens odia i ens paralitza en la nostra evolució. Si no som capaços de sortir d'aquest captiveri que ens ofega i ens envelleix, adéu Catalunya per sempre més.
No hay comentarios:
Publicar un comentario