Davant d’aquests moviments i d’aquesta estratègia clarament organitzada cal més fermesa democràtica i més exemplaritat que mai per part dels defensors del dret de Catalunya a votar pel seu futur. Aquesta reivindicació posa damunt la taula l’opció de seguir com estem o de canviar, i de contrastar la substància, la connexió i la representativitat real d’associacions vàries amb el gruix del país. És cosa de tots.
Fa setmanes i mesos que van estrenar un nou i nefast punt del seu prefabricat argumentari: parlar de la violència. Ho fan aquests que en teoria reivindiquen la societat civil però que quan aquesta és potent, forta i aconsegueix marcar l’agenda política l’acusen d’estar subvencionada i teledirigida. Això, és clar, ho critiquen perquè allò que la majoria reivindica no els fa la peça. I hi busquen la màcula i no la troben, però tant se val perquè si no ja la inventen. “Hi haurà violència!”, diuen. I fa feredat només de pensar-ho, però és que sembla com si ho volguessin. Una perspectiva només imaginable per part de qui actua o es mou a la desesperada davant la seva manca d’arguments, de raons o de força moral, o de tot plegat. Els representants d’aquesta nova (i subespontània) associació diuen que hi ha una part de la societat catalana que “ha de sortir de l’armari”, com comparant Catalunya amb un ambient repressor que manté certes persones avergonyides del que són, exercint-hi violència psicològica, per tant. I les diran de més grosses.
En un moment podria dir 50 raons perquè vull la independència, podria aquesta gent dir-me 3 raons creïbles per continuar amb Espanya?, jo crec que no. Deixar Espanya es igual que deixar de fumar tot es avantatges.
Fa setmanes i mesos que van estrenar un nou i nefast punt del seu prefabricat argumentari: parlar de la violència. Ho fan aquests que en teoria reivindiquen la societat civil però que quan aquesta és potent, forta i aconsegueix marcar l’agenda política l’acusen d’estar subvencionada i teledirigida. Això, és clar, ho critiquen perquè allò que la majoria reivindica no els fa la peça. I hi busquen la màcula i no la troben, però tant se val perquè si no ja la inventen. “Hi haurà violència!”, diuen. I fa feredat només de pensar-ho, però és que sembla com si ho volguessin. Una perspectiva només imaginable per part de qui actua o es mou a la desesperada davant la seva manca d’arguments, de raons o de força moral, o de tot plegat. Els representants d’aquesta nova (i subespontània) associació diuen que hi ha una part de la societat catalana que “ha de sortir de l’armari”, com comparant Catalunya amb un ambient repressor que manté certes persones avergonyides del que són, exercint-hi violència psicològica, per tant. I les diran de més grosses.
En un moment podria dir 50 raons perquè vull la independència, podria aquesta gent dir-me 3 raons creïbles per continuar amb Espanya?, jo crec que no. Deixar Espanya es igual que deixar de fumar tot es avantatges.
Ja el vàrem tenir un cop el repte de canviar o seguir com estàvem, només que llavors era canviar a un estat autonòmic i democràtic o seguir en la dictadura franquista. I va guanyar el "canvi", tot i que aquell canvi no era l'opció que molts hauríem desitjat. Però llavors només hi havia dues alternatives i seguir al "fuero de los españoles" era molt pitjor. Tot i guanyar a les urnes el "canvi", els qui han mantingut el poder real són els que van perdre i això ens ha portat a la situació actual. Aquest cop triarem entre dues opcions, seguir al franquisme i el post franquisme o arribar als anhels democràtics del Poble. I aquest cop no ens deixarem entabanar. No volem succedanis, ho volem tot, ho tindrem tot.
La violència és consubstancial a l'Estat espanyol. És el seu llenguatge natural. Fa 50 anys de les declaracions de l'Abat Escarré i en resposta els Guerrileros de Cristo Rey van cremar el Casal de Montserrat a Barcelona.
Un centre d'espionatge és una estructura d'estat. La violència la crearan ells infiltrant mercenaris a les nostres files i provocant aldarulls i actes violents. D'això en podeu estar ben segurs, la guerra bruta de veritat encara no ha començat. Atents a no caure en provocacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario