Les conseqüències del cas Millet.

Els qui treballen a la justícia reben instruccions directament o indirecta (en realitat, coacció laboral) clares i precises per a fer-ho tot (o el més important) en castellà, de part tant de Secretaris Judicials, principalment, com de Jutges i Fiscals, la majoria dels quals provenen de fora de Catalunya, si be també n'hi ha d'aquests que tot i ser d'aquí, s'han criat tota la vida amb la mentalitat de Colonos Ciudadanos. De fet, les oposicions i carrera de funcionari dels cossos de l'Estat estan fetes a mida de la mentalitat espanyola castellana, la mentalitat també de Colonos Ciudadanos. Ho diré ben clar per a que no quedin dubtes o llacunes interpretables: a molts llocs obliguen a fer-ho tot o el més important en castellà i en els darrers anys, des que governa el PP, encara més. No és així perquè sí ni per casualitat. Respon a un pla preconcebut. Ja sé que molts direu: i per què els funcionaris no es rebel•len? Per dues raons fonamentals: la primera, perquè el nombre de funcionaris interins (que no són de carrera, que poden ser cessats fulminantment sense cap dret, ni tan sols a indemnització, així que un Secretari faci un informe negatiu) dels cossos auxiliars (gestors, tramitadors i auxilis), a Catalunya és molt alt i està molt repartit per tot el territori; la segona raó, perquè a la Justícia encara impera molt aquell principi que és la base de la idiosincràsia espanyola: "el principio de jerarquía y subordinación" (com a l'Exèrcit). La mentalitat de subordinació al superior jeràrquic sense qüestionar les seves instruccions ni que siguin manifestament injustes està molt estesa entre els funcionaris que ho són de carrera, és a dir, titulars o propietaris de per vida de la seva plaça. Hi hauria una tercera raó: els sindicats majoritaris a la Justícia són espanyolistes fins el moll de l'os (STAJ, CSIC...) i fins i tot les federacions de CCOO i UGT es mostren molt indiferents respecte del problema de la llengua, molt dedicades exclusivament a matèries com el sou, els complements, dies d'assumptes personals i els horaris. Si al 2005 hi havia més sentències i processos escrits en català que al 2012, l'explicació és molt senzilla. Quan el PP va arribar al poder, immediatament després de les eleccions andaluses es va començar a carregar Jutges, Fiscals i Secretaris substituts, deixant només Secretaris substituts que provenen del cos de Gestió Processal. Però molts d'aquests mateixos substituts procedents del cos de Gestió Processal, per edat (van estudiar tot l'ensenyament, inclosa la carrera, en castellà) i perquè una part d'ells també va venir de fora de Catalunya fa anys, estan fets a mida del que pretén el PP respecte de la llengua i la docilitat davant la cadena de comandament. Els substituts que han anat al carrer són el que en l'argot intern es coneix, valgui la redundància, com a "gent del carrer", és a dir, els qui hi han accedit per concurs de mèrits, mèrits guanyats treballant a l'empresa privada, a l'advocacia, a la docència i mèrits guanyats estudiant màsters, postgraus, idiomes, etc. pagant-s'ho de la seva butxaca, no cursos per a funcionaris pagats per tots... Aquests "del carrer" són molestos i incòmodes perquè no acostumen a ser tan dòcils i sí molt més independents, també acostumen a ser gent del país (en tots els sentits, inclòs en el sentit de convergir més amb la voluntat majoritària de la gent del país) i molt més procliu, grosso modo, a catalanitzar la justícia. L'excusa de Madrid, aquesta vegada, ha estat la crisi i les retallades, però quan l'Aznar va governar en aquella etapa coneguda com "España va bien", també va fer el mateix: va fer fora molts Jutges, Fiscals i Secretaris substituts i no es van convocar oposicions del quart torn (pensades per facilitar que advocats i altres professionals no funcionaris ingressin com a Jutges de carrera).