EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA.

 He dit sempre que hi han  tres obstacles que ens barren el camí a la llibertat, però m'he  deixat el principal. Som un poble llargament sotmés. A favor d'aquesta submissió hi treballen secularment els nostres enemics de fora, ajudats pels enemics de  dins; els qui pensen que els diners, la posició social o les prebendes poden omplir el gran buit de la manca de llibertat, la dignitat i l'honor. No som els únics en aquest aspecte. És la conseqüència inevitable d'una situació massa prolongada que ens ha llevat la llibertat d'esperit juntament amb la del cos. La petita flama de la llibertat no crema ni de lluny en el cor de tots els catalans. Ens han privat per la força el goig de viure nacionalment, de gaudir d'un lloc al sol entre de les nacions lliures; volen matar la llengua que ens identifica com a poble i que és l'expressiò del nostre esperit. Ens han privat del dret a gaudir del fruit del nostre treball. Han esquarterat la nostra terra en territoris i administracions artificials i han atiat l'enemistat entre els que en un temps forem un sol poble sota un mateix estendart. Davant d'això, ens hem dividit en múltiples fidelitats: A la classe social, a la religió o a l'agnosticisme, a la ideología de dretes o d'esquerres; a qualsevol cosa que ens faci oblidar l'única idea a la que hauríem d'haver restat fidels; la que hauría d'aplegar-nos per damunt de tota diferència circumstancial; la que a tots ens hauría d'agermanar i que tants de nosaltres han oblidat: CATALUNYA. Ens han privat -i ens priven encara- fins i tot de saber quants de nosaltres volem la llibertat de la nostra única pàtria. Sabem que 100.000 de nosaltres (SI), 40.000 de Rcat i uns 200.000 ó 300.000 d'ERC la volem de debó, però... i els altres? Quants independentistes hi ha a CiU? 100. 000 ? 400.000? 1.000.000? No ho sabrem mai i no volen que arribem a saber-ho. Podría donar-se el cas que el 90% dels vots a CiU fóssin independentistes i no tindríem forma de saber-ho, mentre els seus dirigents es negaríen a fer el pas, al.legant que la majoría social no és encara prou forta. Podríem arribar a tenir al Parlament una folgada majoría independentista i seguiríem sense saber-ho, mentre el dipositari de la major part d'aquests vots, (CiU), els dirigents del qual, o no s'hi manifesten obertament, (Mas), o es declaren obertament contraris (Duran, Pelegrí), ens mantenen entretinguts indefinidament amb "pactes fiscals" i altres falòrnies. I això és i serà així perquè a totes les fidelitats abans esmentades cal afegir la lleialtat a unes sigles: CiU. No podem saber quants som. Un referèndum per tal de saber-ho és irrealitzable segons les lleis espanyoles. Heus açí el cercle viciós impossible de trencar. ÉS EL VOT INCONDICIONAL A CiU, PER PART D'UN NOMBRE DESCONEGUT D'INDEPENDENTISTES, EL QUE PARADOXALMENT ENS IMPEDEIX SABER QUANTS SOM, PRIVANT-NOS DE CONÈIXER UNA DADA FONAMENTAL EN EL CAMÍ DE LA INDEPENDÈNCIA.