El problema ve de lluny, de molt lluny. De la campanya "OTAN, DE ENTRADA NO". Els tribunals van sentenciar que incomplir promeses electorals no eren un fet punible i per tant "de esos polvos vienen estos lodos". Oberta la veda per prometre qualsevol cosa i, quant s'arriba al poder fer la contraria. Però a la Europa de moral protestant la paraula donada te valor. No m'estranya que desconfiïn dels polítics espanyols. Algú a vist pel lloc la eternament promesa simplificació de las administracions? I dels tràmits administratius? Catalunya acabarà sortint-se, dolorosament, malgrat (i no gràcies) les administracions públiques.
Em sembla una bona orientació, però cal un marc polític i legal apropiat i no és el cas de les Espanyes. Si realment volem ressorgir, si volem ser un centre alhora logístic i alhora de disseny de transformació (indústria d'acabats), ens cal un estat amic. Em temo que Espanya no ho ha estat mai, no ho és i no té vocació de ser-ho. Per lo tant, difícilment podem assumir aquest repte que planteja l'article sense assolir la independència de Catalunya
El que cal preguntar-nos es si efectivament queda industria a Catalunya despres d'anys de perseguir-la. Crec que NO
No hay comentarios:
Publicar un comentario