No només Iniciativa.

No només Iniciativa. No només Iniciativa. L'esquerra sucursalista en general. I per extensió els nous gauchismes figura que independentistes però que li posen el cul a l'esquerra sucursalista. Antonio Franco no dirigia pas un diari d'Iniciativa, oi que no? El Periódico és sociata. Cent per cent sociata. Estrictament sociata. Llegit pels més analfabets funcionals dels sociates que llegeixen algun diari. Doncs bé, any 1997, Franco, eix hòmen, presumia de tenir un lector que simpatitzava amb el moviment okupa. Circumstància abracadabrant, perquè inicialment això dels squatters va ser una collonada europea que ni de conya, buscava solucionar cap problema habitacional de ningú. Ni de conya! Allò només era un estirabot radical de minories antisistema completament marginals. Minories antisistema que van barrinar: 'Què podria emprenyar més a l'stablishment?' I van concloure que dues coses: ocupar propietats immobiliàries i portar esvàstiques. Perquè els punks squatters de Berlin i Londres també duien esvàstiques, eh? Eren nazis? Ni pensaments. L'esvàstica també era per collonar. Doncs bé, mireu si hem viscut o no en un Gran Parc Temàtic Progre fomentat per Espanya perquè aquí hi havia un intent de redreçament nacional català en marxa, que allò que a les ciutats d'Europa va ser un circumstancial, efímer i marginal estirabot radical, aquí a Catalunya es convertia en quelcom raonable, assenyat, positiu, bo. Juro que recordo un director sociata d'escola pública defensant-me el moviment okupa i només lamentant-se que 'els joves d'avui no tinguin més llocs on apuntar-se per rebel·lar-se'. I també juro que, com ja he dit, el director del diari més llegit de Catalunya es vantava que una dada del perfil del seu lector-tipus era la simpatia amb el moviment okupa. M'estalvio estendre'm més per entrar en la infinita hipocresia dels nostres okupes, tots pijoprogres de famílies multipropietàries. O sigui que no. Res de centrar-ho en Iniciativa. Que tota una Tinent d'Alcalde de Barcelona es proclami antisistema és de traca, especialment quan portaven dècades al govern municipal. Però allò va ser la cirereta. L'important és el pastís. Els progrés. No només els quatre gats d'Iniciativa. Els progres en general han tingut aquests esquemes heretats i enquistats des de l'antifranquisme.