"Quan us diguin que no és un referèndum: digueu-los que votem de l'única manera que ens han deixat fer!

 Nou país, amb dignitat, justícia ràpida, rigor, transparència, igualtat, equitat, noves lleis, nova visió, control polític… a catalunya hi ha corrupció com a tot arreu d'espanya (i del món), però les lleis i la merda de justícia española no ajuden a corregir-la, necessitem un país nou més net, fora de les lleis i la brutícia española, i amb justícia ràpida i eficaç per fer fora els xoriços que també hi haurà, fora  fora i fora, necessitem nous polítics i nous partits; ara tenim un repte el 27S, que és guanyar el país i la independència, i això només es pot fer d'una manera, que és votant les llistes que estan pel SI, tota la resta és llençar el vot al NO i a que res no canviï, o que tot sigui pitjor… remoure la consciència de tothom és el que cal en aquest moment trascendent, no valen excuses, no hi haurà cap més oportunitat en dècades… o sigui, que nosaltres mateixos
Quan l'objectiu és clar, s'ha de seguir una estratègia guanyadora per assolir-lo. Us asseguro que, si he de votar a la CUP per guanyar, votaré sense cap dubte a la CUP, però ara per ara, el vot útil per guanyar és el de Junts pel Sí.
"Quan us diguin que no és un referèndum: digueu-los que votem de l'única manera que ens han deixat fer!
Quan us preguntin qui som, digueu-los que som la revolta dels somriures!
Quan us preguntin què som, digueu-los que som la garantia de fer-ho bé!
Quan us preguntin quants som, digueu-los que volem ser la majoria de tothom!
Quan us preguntin per què ho fem, digueu-los que som aquí per què el el 9-N va acabar bé, perquè vam poder comptar milions de vots, però també va aca...bar malament, perquè va acabar amb una querella!
Per això som aquí! Per això ho fem i per això ho fem així!"

A Mas el defensem els qui creiem que gràcies a ell, tot s'ha obert.

A Mas el defensem els qui creiem que mercès a ell, tot s'ha obert. Si reeixim en la llibertat, que vol dir la independència, tots els Països Catalans ens en recordarem amb agraïment infinit pel que resti de temps a aquest planeta. Visca en Mas, visca els Països Catalans, visca la Independència.

Van aplicar l'austeritat per supervivència financera, per intentar mantenir oberts els mercats que li estaven finançant el dèficit (que al final es va fer impossible gràcies a les "gestions internacionals" del govern del PP). Si això és ser dretà, deu ser tan dretà com l'Hollande, que va haver de fer el mateix a França. Jo crec que la gent no és tonta i això ho veu; la prova és que va ser reelegit amb el doble de vots que el següent partit més votat (ERC), tot i la guerra bruta del Jorge Fdz. Diaz a la darrera setmana de campanya.

Ras i curt: el MHP Mas no hi té cap necessitat de ser a debats .. massa l'escoltem/ l'hem escoltat al Parlament i defora i sempre ha estat diàfan/ clar/ transparent/ cristal·lí! PD: qui vulgui fer negoci amb nostra urgència de independència .. peti la xerrada jugant al mus! Nota: renoi, si no hi ha sortit prou nostre President explicant allò que n'és de calaix .. roman algú que no sàpiga el que passa, el que ens fan, el que cerca espanya de Catalunya sinó sa mort nacional i econòmica? Anotació al marge: i no es preocupi l'autor .. massa sabem que es tracta de fugir d'aquest estat botxí on dia rere dia no fa altra cosa que mentir, enganyar, falsejar, infamar. difamar, injuriar i calumniar ensems amb menysprear/ menystenir, insultar, escarnir, befar-s'hi de tot allò provinent de Catalunya! ----------------------------- Anem's-en jaaaaa .. no puc més amb aquesta misèria moral/ ètica dels mas Media espanyols, a sobre, amb locutors- comentaristes, sia de ràdio, sia de Tv, sia de premsa, sia de digitals conduits per desagraïts i/o mercenaris de la pitjor estofa!

En Lluis F. Rabell de Cat. Si que es pot: Vostè creu que quan els Gais i Lesbianes reclamaven tots junts els seus drets es preguntaven entre ells si eren de dretes o d´esquerres? Vostè (i els seus), abans d´ajudar a uns accidentats a la carretera, els hi preguntaria un per un, si són de dretes o d´esquerres? Tenim Catalunya "accidentada" a la carretera fa 300 anys i vostè vol discriminar als accidentats per saber a qui ha d´ajudar i a qui no? No dissimuli més i admeti que som tots, (dretes i esquerres) uns esclaus colonitzats, acovardits i espoliats pels Mandarins espanyols i hem de deixar de ser-ho per poder governar-nos NOSALTRES amb unes eleccions lliures que a lo millor podria guanyar-les vostè. Vinga home!! Treguis la por del damunt. Si abandona el seu actual discurs, quan siguem independents, tindrà el meu vot. Frank Dublé Fill de pare/soldat republicà i mare donadora de sang en directe a les trinxeres republicanes a la guerra incivil.

El fracàs de Podemos en tres fases, segons Cotarelo .......

“Borratxos amb la victòria electoral, afalagats pel mitjans, fets créixer als sondejos, els de Podemos van perdre el món real de vista”
Segons Cotarelo, Podemos va perdre el contacte amb la realitat després de l’èxit en les eleccions europees, èxit que Podemos es va afanyar a extrapolar sense tenir en compte el significat real del resultat, això sumat a l’afalac dels mitjans i les expectatives electorals dels sondejos els va fer “perdre el món real de vista”. Cotarelo recorda que el gener de 2015 Podemos va muntar “un espectacle de marxa sobre Madrid per exhibir el seu poder i consolidar-se” i que el febrer del mateix any un sondeig de Metroscopia els donava un 28% del vot i els situava com a primera força política d'Espanya. però l’alegria va durar poc, ja que les eleccions andaluses de març “van ser un gerro d'aigua freda” i la desgràcia no es va aturar perquè  el resultat de Podemos a les municipals i autonòmiques del maig, allà on va concórrer en solitari, va ser mediocre. “Podemos quedava reduït a una funció auxiliar en el millor dels casos, no coincident amb les bravates dels seus caps ni la convicció d'aquests de canviar el país de dalt a baix”, assenyala Cotarelo

“Podemos és un partit nacional espanyol com els altres i veu el món amb ulls espanyols”

Segons Cotarelo, la capacitat d’anàlisi de Podemos és limitada a Espanya, però a Catalunya és inexistent. Podemos, diu Cotarelo, ha cregut que tenir la resposta vàlida per al nacionalisme català i no adverteix que a Catalunya, “l'esquerra espanyola està condemnada al fracàs per sucursalista”. El professor també apunta a les polifonies en la proposta territorial dins del partit i assenyala que la manca d’un discurs propi a Catalunya es deu al fet que “tenir-lo, posaria en perill els vots que espera obtenir en la resta de l'Estat”, i també perquè malgrat la cohort “d'intel·lectuals, professors universitaris, teòrics i doctrinaris d'interminables debats i controvèrsies, no entén el que està succeint al Principat”.
Cotarelo assegura que la incapacitat de Podemos  per entendre el que suposa el procés independentista, “mostra a les clares que totes les seves doctrines són clixés”.

El clam de Iglesias que Podemos era la Syriza espanyola li esclata als nassos

El professor recorda aquest clam de Pablo Iglesias de fa pocs mesos i de com es va valdre d’un exemple d’èxit de Syritza  –Iglesias i també Herrera i Nuet, recordem-ho-, per presentar-se com la renovació de l’esquerra espanyola amb pretensions de desbancar el PSOE, i ara amb la desfeta claudicació i desfeta de Syritza, a Iglesias i Podemos li pinten bastos.

Per què volem la Independència?

Si donem un cop d’ull, amb mirada objectiva i sense pors ni prejudicis, a la història recent i no tan recent de Catalunya no ens queda més remei que reconèixer que sempre hem hagut de demanar permís per tot.
La indústria catalana ha tingut i té capacitat per expandir-se però  li calen trens i carreteres que s’han de demanar a Madrid. Hi ha  èpoques que es tarden anys i panys a concedir-los, d’altres que s’han fet el sord, i encara hi ha hagut moments que s’han construït xarxes viàries que no feien cap servei ni duien enlloc. La indústria, la pagesia i els serveis necessiten mà d’obra qualificada, ben preparada i amb expertesa amb tècniques avançades, però l’acreditació d’aquesta formació s’ha de demanar a Madrid, ja que requereix canvis en els Plans d’estudi i la resposta sempre ha sigut: “El mateix per tot Espanya”. Quan a les empreses o als particulars els cal tenir accés al crèdit, disposar-ne o no només depèn de la voluntat del Banc d’Espanya.
En aquelles temporades que la Generalitat gaudia d’una certa “vidilla“, de poder gestionar directament els impostos, ni parlar-ne. El senyor Montoro de torn sempre hi ha de donar el vistiplau amb l’agreujant que últimament han inventat un sistema molt original, no pagar el deute que l’Estat té amb Catalunya però deixar-li els diners a crèdit per tal de què puguem sobreviure.
Els pactes legals amb l’Estat acostumen a ser paper mullat. Darrerament sempre hi ha el NO per resposta. Podem? No. Estaria bé pactar amb les companyies de serveis algun tracte preferent per a aquelles famílies més vulnerables per tal d’assegurar-los-hi no passar fred a l’hivern. Doncs, d’això ni parlar-ne. Quan el Parlament de Catalunya decideix per majoria aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris que permetria millorar les finances catalanes, doncs, d’això tampoc. La negativa no ve dels bancs que en certa manera serien els afectats, no, la negativa ve del Govern de l’Estat Espanyol. Els senyors feudals cobraven els impostos pactats amb els seus vassalls (moltes vegades abusius, val a dir-ho) però, a partir d’aquí, amb la resta podien decidir el que en feien. Avui, tal com està la nostra relació amb Espanya, no estem millor tractats ni més respectats.
La nostra dependència d’Espanya és total i absoluta, amb l’agreujant que aquesta relació pot ser més o menys fluida segons que la correlació de forces polítiques espanyoles necessitin més o menys suport dels diputats catalans a Madrid. El resultat  és sempre el mateix: “Senyor Estat, ens deixa? No ens deixa?” La resposta generalment –per no dir sempre– és “NO”.
Per què volem la Independència? Doncs precisament per deixar de ser els escolanets d’uns rectors malhumorats que sempre tenen el no per resposta i alguna estirada d’orelles de propina. Catalunya vol i ha de poder decidir quina mena d’organització administrativa vol configurar per facilitar els tràmits i la relació entre ciutadans i administració. Catalunya vol i ha de poder decidir si vol establir relacions comercials i diplomàtiques amb la Xina o Madagascar. Catalunya vol i ha de poder decidir sense impediments la seva política financera i gestionar la seva política impositiva. Catalunya vol i ha de poder decidir on situa i incentiva l’entremat productiu per tal d’afavorir una bona dispersió territorial, ha de poder decidir si prioritza el transport de mercaderies per tren, per mar o per carretera, ha de poder decidir si es construeix un Tren d’Alta Velocitat de Mollerussa a Pica-moixons o de Barcelona a París i Brussel·les.
Catalunya vol i ha de poder decidir com són les seves escoles, els seus hospitals, com organitza l’atenció primària i les urgències del Sistema de Salut o els horaris comercials, quin ha de ser el model de serveis socials o com ha de ser la seva política de pensions. Catalunya vol i ha de poder decidir com gestiona i quins serveis posa a l’abast per tal que les famílies més vulnerables, sigui quina sigui la causa que ocasioni aquesta vulnerabilitat, per tal que puguin assolir la millor qualitat de vida possible. Catalunya vol la Independència per ser responsable de tot allò que té a veure amb el benestar de la seva gent. Catalunya vol la Independència per establir les relacions internacionals que més li convinguin, sense filtres.
Catalunya vol la Independència per no haver de demanar permís a ningú més que als mateixos catalans.

Tots contra Artur Mas.

Ha començat una cursa electoral carregada d’excepcionalitat. El president Mas ha avançat les eleccions al Parlament de Catalunya, sí, però per què? Perquè el govern espanyol ha anat posant traves i més traves no només a les demandes del govern català, sinó en moltes obligacions que el pertoca per llei i més. Últimament el Tribunal Constitucional espanyol nega que es faci el pagament que assenyala la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut (que és una llei orgànica de l’Estat). El president Mas ha avançat les eleccions després de buscar les mil i una maneres legals per tal d’aconseguir la possibilitat de fer un referèndum a través del qual els ciutadans poguéssim decidir el nostre futur. El president Rajoy no ha escoltat mai i sempre ha respost (quan ha respost) no.
El president Mas ha renunciat a ser cap de llista d’una candidatura perquè ha entès l’excepcionalitat del moment, perquè ha entès que el poble de Catalunya volia decidir el seu futur sense la cuirassa dels partits polítics. El president va voler canalitzar aquest afany dels catalans amb una consulta participativa no vinculant i, com a resposta, el govern de l’Estat –amb la participació inqüestionable del dit sindicat Manos Límpias– li ha iniciat una querella criminal. I ara resulta que el president Mas és el dolent de la pel·lícula.
Aquests dies esperava veure propostes però només he sentit els representants de “Junts pel Sí” que explicaven amb claredat el camí i les diferents etapes per aconseguir la independència, sense amagar les dificultats que tot plegat comporta. Als altres, aquells que sí que sembla que volen tenir un paper important en els avatars del país, només els he sentit incongruències. Els de les CUP diuen que no volen fer president a Artur Mas. I jo els pregunto: no és el Parlament, el conjunt dels 135 components de la Cambra que investeix el President? Els hauríem de recordar (a ells que ja han estat parlamentaris) que les eleccions al Parlament de Catalunya no són presidenciables encara que de vegades i l’experiència ens ho hagin fet creure. A l’hora de la veritat s’haurà de veure qui rep l’encàrrec de formar el govern. Per la seva banda, el senyor Lluís Rabell també descarta fer President a Artur Mas. I jo li preguntaria: tan segur està que els vots de la seva coalició seran imprescindibles per investir el nou President de Catalunya? I si es troba que “Junts pel Sí” tingui el suport de la majoria de la Cambra? Finalment, la resta dels partits han quedat tan torcejats que no tenen esma d’obrir boca.
Amb aquest discurs de voler excloure la possibilitat que el president Mas repeteixi, sembla que vulguin fer oblidar que l’objectiu real d’aquestes eleccions excepcionals és el de saber una vegada per totes si Catalunya, o millor dit, si els catalans volem o no volem desconnectar-nos d’una Espanya que ja fa anys i panys que ens matxaca.

Carta a l'alcaldessa de Barcelona, la capital d'un país que lluita per la independència.

Benvolguda senyora Ada Colau:

 Abans de res, la felicito per haver fet seva l'alcaldia de Barcelona i per lluitar a favor de tots els seus ciutadans, amb la confiança que aquesta responsabilitat li farà prendre consciència d'una dimensió de la que vostè no n'és massa conscient i és el fet que Barcelona és la capital d'un país o una nació que actualment no té un estat propi però que els seus ciutadans, legítimament en volen tenir. Com vostè comprendrà, en termes de justícia social, no es pot estar a mitges tintes. Això vostè ho sap molt bé perquè precisament aquesta convicció i aquesta fermesa és el que li ha donat credibilitat en la seva lluita personal. Vostè ha estat molt clara i ha transmès confiança i il·lusió a molts ciutadans que tenen clar que necessàriament hi ha d'haver una regeneració democràtica. Perfecte. Ara, però, vostè, com a alcaldessa de Barcelona pretén nedar i guardar la roba al mateix temps? Vostè vol trair allò que l'ha portat a ser alcalde d'una capital d'un país que per circumstàncies de la història està iniciant un autèntic procés de regeneració democràtica? Vostè vol tirar per terra la seva credibilitat? Vostè vol que hi hagi canvis de veritat? Vostè vol que hi hagi salut democràtica? Vostè vol acontentar votants o fer una reflexió profunda del que és la llibertat i la democràcia? No li interessa aquest debat? Vostè hauria de conèixer més a fons qüestions referents a l'essència de la política de veritat. Com per exemple, la sentència del dia 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia en la que ve a dir que no hi ha cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d'independència i que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d'un estat i la voluntat democràtica preval aquesta segona. També ve a dir que en una societat democràtica, a diferència d'una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat dels ciutadans, sinó que és, la voluntat dels ciutadans la que modifica la llei quan és necessari. I vostè, senyora Colau, no hi pot estar d'esquena. No es pot amagar tímidament darrera del dret a decidir que ha quedat superat fa dies pel dret a ser independents. Vostè no pot afrontar les eleccions del 27 de setembre des de la indefinició, per una qüestió de salut democràtica dels homes i dones d'un país que a vostè li hauria d'importar. Encara hi és a temps. Per respecte als seus votants que li han dipositat la seva confiança per valenta, decidida i fer honor a la veritat. Ara vostè no es pot quedar en la indefinició per no ofendre als seus electors. Precisament, per respecte a ells, cal que vostè prengui partit abans i no després de com hagin anat els esdeveniments, sinó això seria la perversió de la política. No pot oblidar que el seu càrrec institucional l'obliga a fer front a aquestes eleccions excepcionals amb la mateixa valentia amb la que vostè ha lluitat pels desnonats. O és que Catalunya no està injustament tractada per l'estat espanyol? Com és que a hores d'ara la ciutat de Barcelona no és membre de l'Associació de Municipis per la Independència? Vostè no va votar SI-SI el 9N? Vostè vol que el seu vot, del seu partit i de la seva gent es comptabilitzin en contra del procés d'alliberació nacional del país que té una capital amb una alcaldessa que és vostè? Vostè no es creu que el procés que ha arrencat a Catalunya té un autèntic paral·lelisme amb la seva lluita a favor dels desnonats? Si vostè es presenta a les eleccions del 27 de setembre en el terreny de la indefinició, esperant quins siguin els resultats, no es mereixerà ser l'alcaldessa de la capital d'un país que lluita per la independència que és, exactament, la lluita per la justícia social que vostè també diu defensar.

No m'agrada el "Top Manta" , però el manter es la víctima i el client, el còmplice necessari.

El top manta es basa en l'explotació de treballadors semiesclaus que generen una producció clandestina que ha d'anar superant controls a base de corrompre funcionaris i les persones encarregades del control de les mercaderies que viatgen i arriben als ports de destinació. El top manda, òbviament, també implica l'existència de traficants i rutes opaques.
El fet que el debat social que centra l'actualitat en aquest país sigui el maleït top manta ens hauria de fer reflexionar. No hi pot haver cap tolerància respecte a aquestes rutes de distribució paral·lela, que enriqueixen delinqüents internacionals sense escrúpols. El fet que hi hagi persones socialment desprotegides no és excusa per mirar cap a un altre cantó i permetre aquesta activitat mafiosa.
Jo tampoc compro mai al top manta. No vull ser còmplice de les màfies. L'excusa que l'original és inabastable no és cert. Al mercat hi ha productes legals per a totes les butxaques. Si el que volem és fardar de marca, únicament tindrem un producte falsificat de baixa qualitat. Pensar que aquest negoci es pot legalitzar és d'il·lusos.
 El manter és la víctima - ha pagat el gènere confiscable al comptat - i el client, el còmplice necessari. L'estupidesa de lluir un article -fals - d'una firma estúpida que implica "tinc pasta", és d'oligofrènics. Però què fem amb aquestes víctimes? De què viuran? Qui ens els ha enviat? Què van pagar a la màfia per arribar aquí? I com sempre, a qui beneficia finalment "el crim"? De tots els "perjudicats" de tot plegat els què menys m'importen son els D&G, CalvinsKlains i la mare que els va parir. A cap i a la fi, fabriquen igualment tot a baix preu en països asiàtics amb sou d'esclau per a estúpids "Te-lo-mereces-y-lo-sabes", que pagaran estúpidament cent vegades més per un estúpid logotip. No m'agraden els manters, però sento un fàstic indescriptible pels que ho fan possible.
És un negoci (si no, no existiria un mercat). La gent que compra participa voluntàriament i sap que el que compra és FALS (encara així dubto que tinguin la capacitat adquisitiva per a comprar l'original...). Qui ven el producte és una persona que intenta guanyar-se la vida com pot... sense robar, ni atracar... El govern no veu un  duro... Els comerciants poden perdre clients?... Dubto que la majoria dels clients del top manta, com ja he dit, comprin originals... Com sempre es criminalitza en lloc de buscar solucions... Solució ràpida: LEGALITZACIÓ I REGULACIÓ ESTRICTA. Un cop legalitzat se'ls hi ofereix lloc a fires, o espais ADAPTATS... RES DE VIA PÚBLICA Un cop legalitzat se'ls regula per a que es compleixin unes NORMES BÀSIQUES (com per exemple, vendre en llocs establerts i INSCRIURE'S en un registre) Un cop es legalitza i estan inscrits haurien de pagar IMPOSTOS. Quina mania de prohibir-ho tot... si aquest mercat existeix és perquè hi ha gent que ofereix productes i gent que VOL aquests productes. No fan res il·legal quan la falsificació es clara (qui compra sap que el producte és fals), aquí ningú enganya a ningú, qui ven sap que ven una falsificació i qui la compra sap que compra una falsificació. Llavors... si hi ha gent que vol comprar aquest producte i gent que vol vendre aquest producte... i tothom sap que ven i què compra... per què no es legalitza, es regula, els manters deixen d'estar sota "vigilància" i, a més, fem que una activitat d'economia submergida passi a l'economia controlada (impostos, PIB...)?