Com ja deuen imaginar-se, perquè això mateix va passar-li a molta gent que conec, en escoltar l'anunci del president al Telenotícies Migdia vaig quedar ben desconcertat.
Tanmateix, un cop encaixada la sorpresa, els confesso que la proposta em va agradar i crec que demostra la capacitat d'innovar, de crear tendència i de generar nous conceptes que té el president Mas. Malgrat que d’entrada en deixi amb un pam de nas, el que ens proposa és ben real i possible de fer per resoldre el més gran atzucac que la política catalana ha tingut durant els darrers anys. El que va fer Mas demostrar que va apostar per “fer país” en comptes de “fer partit”. Una llista unitària i transversal confegida per les entitats sobiranistes ens aproxima més cap a la llibertat i la independència que no pas la divisió convencional. Què més podem demanar?
Ara bé, el que és evident és que la proposta del President a les entitats no és senzilla de portar a terme. Ans al contrari. Encara més coneixent els complicats equilibris d'aquestes institucions. Tanmateix, jo els faig confiança i sé que decidiran el millor per un país que volem lliure en breu i que seran fidels a tot allò que han reivindicat durant anys. Per tant, intentaré contribuir a la seva decisió assenyalant algunes virtuts que crec que té la proposta del president. Potser són útils i tot.
Primera. Dóna una solució a les enquestes que afirmen que els independentistes no sumen i supera el sistema de partits de la Catalunya autonòmica. La darrera enquesta que GESOP ha fet per a El Periódico no és una bona notícia per a l'independentisme en general i encara menys per a aquells que han defensat que les llistes separades eren la millor solució per a assolir una majoria absoluta. Des de fa temps es diu que els partits polítics actuals no serviran per a la Catalunya independent, però sembla ser que el canvi d'esquema es pot produir abans de la proclamació de la independència. Avui els partits tradicionals ja han quedat antiquats. Així doncs, no cal continuar defensant les actuals organitzacions polítiques i, per contra, sí que cal fer cas d'unes enquestes que indiquen un canvi de tendència. Fa molt temps que defenso que una llista conjunta és la solució. Avui, més que ahir, la proposta de Mas podria generar la il·lusió que ara manca i capgirar uns resultats no del tot esclatants.
Segona. La llista de les entitats generarà la il·lusió que fa falta. El procés és com una muntanya russa. Vull dir que els partidaris de la independència han viscut moments de molta eufòria i moments en què el suport social ha semblat esvair-se i defallir. I tanmateix una cosa és clara: els moments de màxima il·lusió han coincidit amb els episodis en què els partits polítics han estat capaços d’actuar units. Per tant, tot fa pensar que si s'ofereix una candidatura que combini societat civil i partits independentistes els ànims tornaran a créixer i el projecte independentista tindrà la trempera que necessita.
Tercera. Aquesta proposta és de tots els que han treballat per la independència. Fins ara, el procés cap a la independència ha estat compartit entre una societat civil molt activa en la reivindicació del dret de decidir i de la independència com l'única via que garantirà una Catalunya més socialment justa i lliure. La societat i els partits polítics que des del Parlament han escoltat les reivindicacions ciutadanes han fet avançar el procés. Ara que ja som en temps de descompte i el 27S és a tocar, la llista que proposa Mas té la virtut de fer confluir els que han empès el procés des de la societat civil i els que més o menys encertadament ho han fet des dels partits. Aquesta sí que és una nova manera de fer política i pot representar una bona via per fer que tothom sigui partícip de la construcció del nou país que volem.
Quarta. La llista unitària sobiranista planta cara a una potencial llista de Catalunya en Comú. Per bé que aquesta opció encara no està confirmada, avui ja sabem que per aquest sector les eleccions del 27S no seran plebiscitàries. Seran autonòmiques i l’únic que cercarà és fer un canvi de govern. Ja ho hem vist a Barcelona o fins i tot a Badalona. Vostès em diran entre els partidaris de Catalunya en Comú hi ha independentistes i jo no els ho negaré pas. Però com ja han deixat clar pel dret i del revés, per a ells la independència de Catalunya no és una prioritat. La llista transversal i conjunta ha d’apostar per vincular clarament el progrés nacional i el progrés social per derrotar els que ens volen lligats a Espanya, alcin la bandera que alcin.
Així doncs, el cercle es tanca. Les opcions són cada dia més reduïdes i les dades demoscòpiques demostren que la llista unitària que representa les mobilitzacions i els anhels d'un poble que reclama llibertat és la via per avançar. Ara és l'hora de comprendre que el pacte compromès i compartit que proposa el president Mas és la millor manera de donar veu a tots aquells que reclamem la independència. Crec que és la via per garantir que els nostres somnis es facin realitat. Deixem-nos estar de punyetes, eh? Serem capaços de fer-ho? Tant de bo!
jueves, 25 de junio de 2015
Hem arribat fins a aquí per guanyar un país.
En dies de grans compareixences, d'inici d'encarnats debats i de tornada a aparents cruïlles de camins, ho tinc molt present. Tinc present aquell gest i aquella sentència carregada d'una enorme responsabilitat. “S'ha de guanyar. Passi el que passi”. S'ha de guanyar davant tanta derrota. S'ha de guanyar davant tanta pèrdua. Tenim a tants al voltant que van perdre tant que tenim que guanyar on ells van perdre. Des del mateix moment que l'independentisme va apel·lar als hereus de tota aquella derrota, als hereus dels que van defensar la democràcia i van morir en aquella lluita, des del mateix moment que ens vam mirar, ens vam reconèixer i ens vam adonar que lluitem contra aquell mateix feixisme que ja una vegada ens va dividir, i va derrotar, només hi ha una possiblitat: guanyar. Per ells. Per nosaltres. I pels que vénen.
Convé recordar-ho. Avui més que mai. Convé recordar que diguin el que diguin, proposin el que proposin Mas, Junqueras, Fernàndez, Sànchez, Casals, Vila d´Abadal, Reyes i tants altres, això va néixer i pertany a els qui es deixen la pell al carrer. Els pertany a vostès. Vostès són el poder constituent i ells el poder constituït. Vostès són els més i ells els menys. Vostès són els mandataris i ells els manats. Han de saber-ho. No tinguin por davant una o una altra compareixença, rèplica o contra rèplica. Un de vostès en una paradeta sota la pluja, amb fred o calor és enormement molt més poderós. El poder no li té por a algú a un faristol. Li té por a molts, a milions, en una plaça, en una carretera o en una avinguda. No hi ha major fortalesa, ni unió més indivisible que aquella que neix d'un poble determinat a guanyar. I això ja existeix i es diu independentisme. No cal parlar gaire més. El carrer és indivisible quan és presa per la gent. I això ja ha succeït, succeeix i succeirà. La resta és anecdòtic.
I convé recordar que no hem arribat fins a aquí per guanyar a un o un altre. Hem arribat fins a aquí per guanyar un país. I això es fa amb tots, amb tot i per a tot. Amb generositat i diversitat. Podem tornar a debats fratricides que ens van danyar i van frenar enormement o podem mirar cap a endavant i sortir al carrer a guanyar un país. De nosaltres depèn. I és que no es tracta de reflectir a uns polítics en una llista de país, es tracta de reflectir a un país en unes llistes polítiques. I recordar. Recordar per guanyar. Guanyar com mai.
Convé recordar-ho. Avui més que mai. Convé recordar que diguin el que diguin, proposin el que proposin Mas, Junqueras, Fernàndez, Sànchez, Casals, Vila d´Abadal, Reyes i tants altres, això va néixer i pertany a els qui es deixen la pell al carrer. Els pertany a vostès. Vostès són el poder constituent i ells el poder constituït. Vostès són els més i ells els menys. Vostès són els mandataris i ells els manats. Han de saber-ho. No tinguin por davant una o una altra compareixença, rèplica o contra rèplica. Un de vostès en una paradeta sota la pluja, amb fred o calor és enormement molt més poderós. El poder no li té por a algú a un faristol. Li té por a molts, a milions, en una plaça, en una carretera o en una avinguda. No hi ha major fortalesa, ni unió més indivisible que aquella que neix d'un poble determinat a guanyar. I això ja existeix i es diu independentisme. No cal parlar gaire més. El carrer és indivisible quan és presa per la gent. I això ja ha succeït, succeeix i succeirà. La resta és anecdòtic.
I convé recordar que no hem arribat fins a aquí per guanyar a un o un altre. Hem arribat fins a aquí per guanyar un país. I això es fa amb tots, amb tot i per a tot. Amb generositat i diversitat. Podem tornar a debats fratricides que ens van danyar i van frenar enormement o podem mirar cap a endavant i sortir al carrer a guanyar un país. De nosaltres depèn. I és que no es tracta de reflectir a uns polítics en una llista de país, es tracta de reflectir a un país en unes llistes polítiques. I recordar. Recordar per guanyar. Guanyar com mai.
domingo, 21 de junio de 2015
A QUI VOTARÉ EL 27S.
1. A QUI VOTARÉ EL 27S
Abans i després de declarar la independència, el President de Catalunya haurà d'anar país per país fent un esforç de diplomàcia titànic perquè ens reconeguin. Necessitarem una persona que doni una gran imatge presidencial, domini els idiomes i pugui projectar als altres països sensació de serietat i seguretat. No hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió i que t'obrin la porta. Penseu molt be, si sou independentistes, qui pot fer aquest ...paper a partir del 27s. Jo ho tinc clar: No veig altre President que el President Mas.
Si el President no té un ampli suport i després de les eleccions les esquerres sumen, poden desbancar-lo. Vull una ERC i CUP fortes però sens dubte vull que el President Mas lideri el procés cap a la independència. Crec que és el millor i crec que s’ho mereix per la immensa pressió que ha hagut de suportar. I no oblidem que està imputat penalment per Espanya per organitzar el 9N i fer que podem votar.
Ja s'ha perdut l'ajuntament de la capital d Catalunya i ara van a per la Generalitat. El 27s ha d'anar a votar fins l'últim català que s'estimi la terra.
2. PER QUI FARÉ CAMPANYA
Abans i després de declarar la independència, el President de Catalunya haurà d'anar país per país fent un esforç de diplomàcia titànic perquè ens reconeguin. Necessitarem una persona que doni una gran imatge presidencial, domini els idiomes i pugui projectar als altres països sensació de serietat i seguretat. No hi ha una segona oportunitat per a una primera impressió i que t'obrin la porta. Penseu molt be, si sou independentistes, qui pot fer aquest ...paper a partir del 27s. Jo ho tinc clar: No veig altre President que el President Mas.
Si el President no té un ampli suport i després de les eleccions les esquerres sumen, poden desbancar-lo. Vull una ERC i CUP fortes però sens dubte vull que el President Mas lideri el procés cap a la independència. Crec que és el millor i crec que s’ho mereix per la immensa pressió que ha hagut de suportar. I no oblidem que està imputat penalment per Espanya per organitzar el 9N i fer que podem votar.
Ja s'ha perdut l'ajuntament de la capital d Catalunya i ara van a per la Generalitat. El 27s ha d'anar a votar fins l'últim català que s'estimi la terra.
2. PER QUI FARÉ CAMPANYA
Faré campanya pels partits independentistes que jo crec són: CDC-ERC-CUP. Tot i deixant clar que el meu vot serà pel President Mas, crec que la gent independentista d'altres sensibilitats hauria de votar ERC/CUP.
3. QUÈ M’OBLIGARIA A CANVIAR EL MEU SUPORT?
Només deixaré de fer campanya per ERC-CUP si veig que hi ha possibilitat de que pactin amb Podemos/ICV.
Només deixaré de fer campanya per CDC si veig que cedeixen a les tesis unionistes d’Unió i no deixen clar que, diguin el que diguin els de'n Duran, el programa del President Mas serà inequívocament per assolir la independència junt amb l'ANC i els altres partits que s'hi sumin.
Visca Catalunya Lliure !!!!
3. QUÈ M’OBLIGARIA A CANVIAR EL MEU SUPORT?
Només deixaré de fer campanya per ERC-CUP si veig que hi ha possibilitat de que pactin amb Podemos/ICV.
Només deixaré de fer campanya per CDC si veig que cedeixen a les tesis unionistes d’Unió i no deixen clar que, diguin el que diguin els de'n Duran, el programa del President Mas serà inequívocament per assolir la independència junt amb l'ANC i els altres partits que s'hi sumin.
Visca Catalunya Lliure !!!!
sábado, 20 de junio de 2015
Mas demana a l'ANC, l'Òmnium i l'AMI que construeixin una candidatura amb la màxima unitat.
El president Artur Mas ha anunciat la fórmula amb què es presentarà a les eleccions del 27 de setembre amb un compromís clar per la independència. En una conferència a Molins de Rei, Mas ha fet una petició a l'ANC, l'Òmnium i l'AMI: 'És possible que treballin amb la seva energia i empenta per la unitat que fa falta per aquesta fase decisiva? Jo les convido a fer-ho. Ara ens ho juguem tot. Els demano que treballin incansablement per aconseguir la màxima unitat possible en el món sobiranista. Això és gairebé imprescindible. Una crida a agrupar la força sobiranista. Convido la societat catalana a posar la recta en aquesta fase decisiva.'
Crida a la societat civil a fer la unitat
Mas ha fet una crida molt explícita: 'Fixeu-vos en la paradoxa en què estem. Tot aquest procés l'ha impulsat el món cívic sobiranista. Però qui s'està agrupant per guanyar les eleccions? Els del 'si se puede'. En canvi, els sobiranistes no ho estem fent. Però com que hem de deixar de banda el món dels partits, es pot fer aquesta unitat des de la societat civil organitzada? Aquí hi ha un paper central. Hi ha molta gent que ha tret milions de persones al carrer. Que no han parat de treballar i saben que som a les hores decisives. Em refereixo a l'ANC, a Òmnium, a l'AMI, a totes les que van ser al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Em dirigeixo directament en aquestes entitats i gent organitzada.'
I ha afegit: 'S'ha parlat de la llista del president. És un concepte que a mi m'incomoda. És una personalització que no és la que convé en aquest moviment que us deia. Quan els dic a l'ANC, Òmnium i AMI si poden garantir el màxim d'unitat possible, demano que no pensin en la llista del president sinó en una llista amb el president. Si cal puc quedar al marge de tot això. Si faig una crida en aquest moment decisiu al món sobiranista, més enllà dels partits, no puc pretendre fer-la perquè vinguin amb mi. Puc ser-hi si convé, que em posin allà on considerin que més convé. I també es pot comptar amb Convergència per a un moment com aquest. També es pot comptar amb gent de la democràcia-cristiana sobiranista. També amb la gent del món socialista que està pel sí-sí. I la gent que prové del món del PSUC i l'ecologia sobiranista. Es pot comptar amb molta gent diferent.'
La crida ha estat així: 'Fem la unitat des de la societat. Posem-nos els partits --tots els que vulguin-- al servei d'aquesta societat. Qui vulgui que hi entri. Qui no vulgui que en quedi al marge.'
'Convoco el 27-S per guanyar'
Mas ha explicat perquè vol anar al 27-S: 'Jo convoco les eleccions del 27-S per guanyar-les. El 25 de novembre vaig dir: «Haver completat la feina per garantir la victòria del sí. L'intent s'ha de fer per guanyar.» Hem d'alimentar a fons el turbo de la il·lusió per la independència del nostre país. La força de la il·lusió és com el vent de popa, que és tranquil, i que t'ha de portar fins a Ítaca. Si no t'hi porta, et quedes a mig camí o amarrat al port de sortida. Hem de propulsar el vent de popa amb el màxim de revolucions per arribar a Ítaca.'
I ha afegit: 'Com es torna a alimentar aquesta il·lusió? Què diu la gent quan passegem pel carrer? Màxima unitat, feu pinya, no us dividiu. Ja dic d'entrada que quan parlo d'unitat no em refereixo als partits polítics. Ho vaig intentar i va ser refusat. Deixem-ho de banda. Això que diré no va adreçat a cap partit polític.'
També ha dit: 'Anem de debò i hem posat la directa. Les conseqüències són les que són, però les assumim. La independència de Catalunya és una eina al servei d'un ideal de llibertat, però sobretot al servei del benestar de la gent i d'un país que funcioni molt millor.' Mas ha recordat que aquests últims anys 'l'estat no ha variat la seva posició i ha aprofundit la retallada sistemàtica de l'autogovern'.
Ple caràcter plebiscitari
'El 27-S té aquest nord, aquest fonament i aquest objectiu: resoldre si volem la independència a les urnes', ha dit Mas. I ha afegit: 'Uns i altres volen esborrar el caràcter plebiscitari de les eleccions. Si les eleccions del 27-S no surten bé pels sobiranistes, aleshores acceptaran de cop que era un plebiscit. Però ara diuen que tenen caràcter autonòmic. I uns altres volen fer una altra mena de plebiscit: el de l'eix esquerra-dreta o de la lluita de classes --com diuen ells--. Fixeu-vos que això pot desdibuixar el sentit de les eleccions del 27-S sobre la independència. Els que volen fer un altre tipus de plebiscit coincideixen amb els altres en un objectiu: fer fora el president Mas. I què té a veure treure'm a mi de la presidència amb el caràcter plebiscitari de les eleccions? Aquesta gent intentarà que l'agenda de les eleccions sigui aquesta. Cal vigilar molt amb aquells que tenen la voluntat d'imposar l'eix esquerra-dreta en aquestes eleccions.'
I ha afegit: 'En aquest plebiscit t'has de decantar pel sí o pel no. Els plebiscits no hi ha matisos. Cal decantar-se per un dels dos riscos: el risc de construir un estat i el risc de no fer-ho. De l'estat no arriba cap oferta de millora per Catalunya.'
Un país millor si es té l'eina que cal
Mas ha interpelat sobre la Catalunya que es pot construir amb la independència: 'Podem tenir un país amb els resultats educatius de Finlàndia. I tant que sí! Però necessitem les eines que té Finlàndia. Podem aspirar a tenir un model industrial com Baviera o Baden-Württemberg. Però necessitem poder impulsar un sistema de formació professional com la seva. Podem tenir un sistema de comunicacions com els flamencs i els valons? Sí que podem. Però necessitem un estat que impulsi el corredor mediterrani i les infrastructures que necessitem. El nostre sistema de salut ja és un dels millors d'Europa. Però amb els recursos necessaris podrem atendre les necessitats dels ciutadans amb plenes condicions. I les pensions? Aquest argument que sempre ens posen des de Madrid. Però Catalunya té molta més capacitat que no l'estat espanyol per pagar les pensions i garantia el sistema de pensions. I això ho podrem fer amb menys desocupació, més inversions, més dinamisme econòmic... Podem tenir un model de recerca universitària com té Israel. Hem avançat molt però podem aspirar a situar-nos entre els millors en el camp de la universitat.'
Mas ha afirmat que 'la força motriu per construir aquest nou país és el sobiranisme i no cap altra'. I ha afegit: 'Per bones intencions que puguin alimentar les altres formacions no sobiranistes, no podran fer cap d'aquestes coses sense les eines d'un estat independent.' I també: 'Quan nosaltres pensem en la sobirania, ho fem pensant en tothom. També pensem en els que no ho són.'
Al principi de la seva intervenció ha recordat com va anar la negociació que va seguir el 9-N i que va acabar amb un acord amb ERC el 14 de gener. Ha dit que ara no era el moment de valorar si va ser un bon acord o no, sinó que calia mirar endavant amb les condicions actuals. També ha volgut recordar que s'havia signat un pre-acord de full de ruta que encara podia incorporar més formacions polítiques i que havia estat assumit per CDC, ERC, Òmnium, ANC i AMI.
Mas també ha comentat que aquests últims mesos havien nascut alguns moviments polítics que s'havien caracteritzat per anar a la contra de determinades coses. Fa uns mesos no existien i ara sí que hi són i s'ha de comptar que poden canviar els resultats de les eleccions.
També ha avisat del risc de confiar en els 'sí se puede' perquè tenen l'anhel de la justícia social però no volen aconseguir l'eina que la pot fer possible. 'Amb una autonomia intervinguda i esquifida no s'aconseguirà mai la justícia social', ha dit.
La separació amb Unió
Sobre la separació de CiU, Mas ha dit que Unió havia resolt la seva posició sobre la independència. Mas ha dit: 'No hi va haver cap ultimàtum a Unió. Vam quedar que després de les municipals resoldrien la seva posició. Sabeu quins han estat els resultats, sabeu quines han estat les conseqüències. La separació no és per raons de forma, ni de matisos. És un tema de fons. No ens agrada que això hagi passat després de tants anys de col·laboració.'
Una conferència per marcar la nova etapa
Després del trencament de la federació amb Unió, el president Mas encara el tram final cap a la campanya del 27-S sense la confusió o els dubtes que aportava el seu soci sobre el compromís amb la independència de Catalunya. El coordinador Josep Rull va explicar dijous que Unió havia comunicat que no aniria a les eleccions amb Convergència i ara Mas anunciarà la seva voluntat de confegir una llista amb poca presència de militants del partit i plena de professionals independents i personalitats de la societat civil.
Rull va dir: 'És bo que clarifiquem els projectes de cara als ciutadans. Han de saber què voten el 27-S i quin projecte polític per a Catalunya defensa cadascú.' El coordinador nacional de CDC va dir que 'les eleccions han de servir per a fer el referèndum que no ens han deixat fer'. I va afegir: 'Ho hem intentat tot i no ens han deixat fer res. I el 9 de novembre, amb el president Mas al capdavant i l'acompanyament d'alguns partits, es va intentar donar la veu al poble de Catalunya. Però ara hem de fer unes eleccions per tenir el mandat democràtic pel sí-sí. Volem que quedi clar que votar la candidatura que tingui el president Mas al capdavant el 27 de setembre serà votar un estat independent per a Catalunya.'
Crida a la societat civil a fer la unitat
Mas ha fet una crida molt explícita: 'Fixeu-vos en la paradoxa en què estem. Tot aquest procés l'ha impulsat el món cívic sobiranista. Però qui s'està agrupant per guanyar les eleccions? Els del 'si se puede'. En canvi, els sobiranistes no ho estem fent. Però com que hem de deixar de banda el món dels partits, es pot fer aquesta unitat des de la societat civil organitzada? Aquí hi ha un paper central. Hi ha molta gent que ha tret milions de persones al carrer. Que no han parat de treballar i saben que som a les hores decisives. Em refereixo a l'ANC, a Òmnium, a l'AMI, a totes les que van ser al Pacte Nacional pel Dret de Decidir. Em dirigeixo directament en aquestes entitats i gent organitzada.'
I ha afegit: 'S'ha parlat de la llista del president. És un concepte que a mi m'incomoda. És una personalització que no és la que convé en aquest moviment que us deia. Quan els dic a l'ANC, Òmnium i AMI si poden garantir el màxim d'unitat possible, demano que no pensin en la llista del president sinó en una llista amb el president. Si cal puc quedar al marge de tot això. Si faig una crida en aquest moment decisiu al món sobiranista, més enllà dels partits, no puc pretendre fer-la perquè vinguin amb mi. Puc ser-hi si convé, que em posin allà on considerin que més convé. I també es pot comptar amb Convergència per a un moment com aquest. També es pot comptar amb gent de la democràcia-cristiana sobiranista. També amb la gent del món socialista que està pel sí-sí. I la gent que prové del món del PSUC i l'ecologia sobiranista. Es pot comptar amb molta gent diferent.'
La crida ha estat així: 'Fem la unitat des de la societat. Posem-nos els partits --tots els que vulguin-- al servei d'aquesta societat. Qui vulgui que hi entri. Qui no vulgui que en quedi al marge.'
'Convoco el 27-S per guanyar'
Mas ha explicat perquè vol anar al 27-S: 'Jo convoco les eleccions del 27-S per guanyar-les. El 25 de novembre vaig dir: «Haver completat la feina per garantir la victòria del sí. L'intent s'ha de fer per guanyar.» Hem d'alimentar a fons el turbo de la il·lusió per la independència del nostre país. La força de la il·lusió és com el vent de popa, que és tranquil, i que t'ha de portar fins a Ítaca. Si no t'hi porta, et quedes a mig camí o amarrat al port de sortida. Hem de propulsar el vent de popa amb el màxim de revolucions per arribar a Ítaca.'
I ha afegit: 'Com es torna a alimentar aquesta il·lusió? Què diu la gent quan passegem pel carrer? Màxima unitat, feu pinya, no us dividiu. Ja dic d'entrada que quan parlo d'unitat no em refereixo als partits polítics. Ho vaig intentar i va ser refusat. Deixem-ho de banda. Això que diré no va adreçat a cap partit polític.'
També ha dit: 'Anem de debò i hem posat la directa. Les conseqüències són les que són, però les assumim. La independència de Catalunya és una eina al servei d'un ideal de llibertat, però sobretot al servei del benestar de la gent i d'un país que funcioni molt millor.' Mas ha recordat que aquests últims anys 'l'estat no ha variat la seva posició i ha aprofundit la retallada sistemàtica de l'autogovern'.
Ple caràcter plebiscitari
'El 27-S té aquest nord, aquest fonament i aquest objectiu: resoldre si volem la independència a les urnes', ha dit Mas. I ha afegit: 'Uns i altres volen esborrar el caràcter plebiscitari de les eleccions. Si les eleccions del 27-S no surten bé pels sobiranistes, aleshores acceptaran de cop que era un plebiscit. Però ara diuen que tenen caràcter autonòmic. I uns altres volen fer una altra mena de plebiscit: el de l'eix esquerra-dreta o de la lluita de classes --com diuen ells--. Fixeu-vos que això pot desdibuixar el sentit de les eleccions del 27-S sobre la independència. Els que volen fer un altre tipus de plebiscit coincideixen amb els altres en un objectiu: fer fora el president Mas. I què té a veure treure'm a mi de la presidència amb el caràcter plebiscitari de les eleccions? Aquesta gent intentarà que l'agenda de les eleccions sigui aquesta. Cal vigilar molt amb aquells que tenen la voluntat d'imposar l'eix esquerra-dreta en aquestes eleccions.'
I ha afegit: 'En aquest plebiscit t'has de decantar pel sí o pel no. Els plebiscits no hi ha matisos. Cal decantar-se per un dels dos riscos: el risc de construir un estat i el risc de no fer-ho. De l'estat no arriba cap oferta de millora per Catalunya.'
Un país millor si es té l'eina que cal
Mas ha interpelat sobre la Catalunya que es pot construir amb la independència: 'Podem tenir un país amb els resultats educatius de Finlàndia. I tant que sí! Però necessitem les eines que té Finlàndia. Podem aspirar a tenir un model industrial com Baviera o Baden-Württemberg. Però necessitem poder impulsar un sistema de formació professional com la seva. Podem tenir un sistema de comunicacions com els flamencs i els valons? Sí que podem. Però necessitem un estat que impulsi el corredor mediterrani i les infrastructures que necessitem. El nostre sistema de salut ja és un dels millors d'Europa. Però amb els recursos necessaris podrem atendre les necessitats dels ciutadans amb plenes condicions. I les pensions? Aquest argument que sempre ens posen des de Madrid. Però Catalunya té molta més capacitat que no l'estat espanyol per pagar les pensions i garantia el sistema de pensions. I això ho podrem fer amb menys desocupació, més inversions, més dinamisme econòmic... Podem tenir un model de recerca universitària com té Israel. Hem avançat molt però podem aspirar a situar-nos entre els millors en el camp de la universitat.'
Mas ha afirmat que 'la força motriu per construir aquest nou país és el sobiranisme i no cap altra'. I ha afegit: 'Per bones intencions que puguin alimentar les altres formacions no sobiranistes, no podran fer cap d'aquestes coses sense les eines d'un estat independent.' I també: 'Quan nosaltres pensem en la sobirania, ho fem pensant en tothom. També pensem en els que no ho són.'
Al principi de la seva intervenció ha recordat com va anar la negociació que va seguir el 9-N i que va acabar amb un acord amb ERC el 14 de gener. Ha dit que ara no era el moment de valorar si va ser un bon acord o no, sinó que calia mirar endavant amb les condicions actuals. També ha volgut recordar que s'havia signat un pre-acord de full de ruta que encara podia incorporar més formacions polítiques i que havia estat assumit per CDC, ERC, Òmnium, ANC i AMI.
Mas també ha comentat que aquests últims mesos havien nascut alguns moviments polítics que s'havien caracteritzat per anar a la contra de determinades coses. Fa uns mesos no existien i ara sí que hi són i s'ha de comptar que poden canviar els resultats de les eleccions.
També ha avisat del risc de confiar en els 'sí se puede' perquè tenen l'anhel de la justícia social però no volen aconseguir l'eina que la pot fer possible. 'Amb una autonomia intervinguda i esquifida no s'aconseguirà mai la justícia social', ha dit.
La separació amb Unió
Sobre la separació de CiU, Mas ha dit que Unió havia resolt la seva posició sobre la independència. Mas ha dit: 'No hi va haver cap ultimàtum a Unió. Vam quedar que després de les municipals resoldrien la seva posició. Sabeu quins han estat els resultats, sabeu quines han estat les conseqüències. La separació no és per raons de forma, ni de matisos. És un tema de fons. No ens agrada que això hagi passat després de tants anys de col·laboració.'
Una conferència per marcar la nova etapa
Després del trencament de la federació amb Unió, el president Mas encara el tram final cap a la campanya del 27-S sense la confusió o els dubtes que aportava el seu soci sobre el compromís amb la independència de Catalunya. El coordinador Josep Rull va explicar dijous que Unió havia comunicat que no aniria a les eleccions amb Convergència i ara Mas anunciarà la seva voluntat de confegir una llista amb poca presència de militants del partit i plena de professionals independents i personalitats de la societat civil.
Rull va dir: 'És bo que clarifiquem els projectes de cara als ciutadans. Han de saber què voten el 27-S i quin projecte polític per a Catalunya defensa cadascú.' El coordinador nacional de CDC va dir que 'les eleccions han de servir per a fer el referèndum que no ens han deixat fer'. I va afegir: 'Ho hem intentat tot i no ens han deixat fer res. I el 9 de novembre, amb el president Mas al capdavant i l'acompanyament d'alguns partits, es va intentar donar la veu al poble de Catalunya. Però ara hem de fer unes eleccions per tenir el mandat democràtic pel sí-sí. Volem que quedi clar que votar la candidatura que tingui el president Mas al capdavant el 27 de setembre serà votar un estat independent per a Catalunya.'
Ara, després de la sortida d'Unió, que farem ??
Si fa 4 días és parlava d' una aliança de les esquerres per fer fora a Mas... precisament al President de Catalunya, que segueix al 100% el mandat de les urnes. Està implicat judicialment per la consulta del 9N... no com altres, que fins i tot volien aprofitar aquesta data per fer-ho caure! Veient el resultat, la voluntat del poble de Catalunya cap a l'estat propi, va proposar un full de ruta amb llista de País, per sobre dels partits.... ERC va dir NO! Ara tenim l'estat espa...nyol disposat a tot per impedir la voluntat del poble. Si aleshores s'hagués acceptat la llista del país, ja hauríem fet les eleccions i estaríem camí del nostre estat. Ara, després de la sortida d'Unió, amb una Convergència amb més fermesa que mai, el President torna a estendre la mà per prioritzar una llista de País per sobre dels partits. Però NO, ERC torna a caure en la mediocritat del partidisme!'
—Per què i per a què voleu la independència?—Per tants motius acumulats i tantes raons... Fonamentalment, perquè volem la màxima llibertat política per al nostre poble i, per a la seva gent, volem tota la justícia social que siguem capaços de construir entre totes i tots. Divisa: lliures els pobles i iguals les persones. Perquè només reclamem per a nosaltres, a la manera zapatista, allò que desitgem per a tots els pobles del món: llibertat, justícia, democràcia. Però si hagués de triar una raó neuràlgica irrenunciable, cabdal i central, diria que volem la independència per a poder superar, eradicar i transformar les desigualtats socials en augment que defineixen, maldestrament, la nostra societat: 20% d'atur, 50% d'atur juvenil, un 30% en risc de pobresa, rècord en desnonaments i la trista llarga llista. És a dir, triaria feina, habitatge, salut, educació, atenció a la vellesa. Un país més ètic i més humà. País independent com a sinònim de país diferent. Autodeterminar-nos, tossudament alçats, per construir justícia social, per reconstruir-nos del paisatge devastat que deixa aquesta crisi. Recuperar sobiranies --sobirania política enfront d'un estat demofòbic; sobirania econòmica enfront d'uns mercats globals voraços i carronyaires; sobirania popular enfront d'unes elits i una corrupció que segresten la democràcia-- per retornar aquest país als seus legítims propietaris: la gent. Sense plena sobirania, uns altres decidiran per nosaltres: ja sabem qui i què i com. Però la independència és recuperar els únics instruments democràtics que ens permetin de començar a capgirar i canviar les coses, en un context global on la sobirania dels estats i dels mercats ja no tenen res a veure amb la llibertat dels pobles i la dignitat de les persones.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Podria aportar --des de l'ànima i l'arrel ètica, cooperativa, mancomunada, republicana, compartida, inscrita en la nostra pròpia història de resistències i desobediències-- una sortida catalana a la crisi per vies socials i solidàries que desbordés la 'troica' i que demostrés, al matxucat sud d'Europa, que el futur és més democràcia i no menys: una opció alternativa postcapitalista --social, democràtica, ecològica, feminista-- construïda des del municipalisme dels Països Catalans, un procés constituent que recordi que el segle XXI és el segle de les persones, no dels mercats; una humil aportació internacionalista a demostrar --i demostrar-nos-- que un altre món és possible i que encara avui --ara i aquí-- depèn de nosaltres mateixos i és a les nostres mans. Encara que ja fa temps, massa temps, que ja no ens demanem si un altre món és possible: ens demanem simplement com és possible aquest. Un món injust, absurd i desigual --on cada dia moren 80.000 persones de fam, on 80 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat, on la Mediterrània és una fossa comuna que tragina 25.000 cadàvers-- que cal combatre. Deia Lévinas que el paper de la filosofia --digueu-ne acció política col·lectiva-- és fer impossible i evitar el moment de la crueltat, de l'horror, de la inhumanitat. Això no passa avui. Però cal que torni a passar. No hi ha victòria final ni final del conte: tota la vida haurem d'anar netejant els vidres, regant les plantes i tenint cura de les vides.I des d'aquesta perspectiva global, voldria que aportés l'exemple fèrtil d'un refugi-mirall, on protegir-nos, on arrecerar-nos: un refugi ètic, un refugi democràtic, un refugi social, un refugi cultural, un refugi ecològic, un refugi pràcticament civilitzatori contra un capitalisme senil que tot ho esbotza: un refugi nascut del racó més fondo de la consciència democràtica antifeixista. Tal com rutlla el món, en una ofensiva neoliberal, regressiva, bel·licista i autoritària --sense precedents i desbocada--, la independència és el primer escut, la primera autodefensa democràtica, per a reconstruir noves institucions comunes que ens permetin de governar-nos als Països Catalans. I diria que és l'única variable que ens permetrà de construir una societat justa i equitativa, decidida i configurada entre tots a través d'un procés constituent en el qual tan important com el què serà el com. O sigui que, fet i fet, volem la independència per a demostrar que sí, que continua essent possible de canviar el món, que disposem del temps i l'espai que tenim i que l'únic territori alliberat que tenim realment a l'abast són les nostres vides quotidianes. A poc a poc i amb molta pressa, paradoxalment. 'Per poder seguir suant la samarreta --vermella-- de l'Ovidi Montllor: fins que als homes i les dones --mai més, enlloc, contra ningú-- no se'ls pesi amb les balances.'
David Fernàndez (Barcelona, 1974) és diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Com aquest senyor vull tots els que puguem més igual ideologies !!!!!!
—Per què i per a què voleu la independència?—Per tants motius acumulats i tantes raons... Fonamentalment, perquè volem la màxima llibertat política per al nostre poble i, per a la seva gent, volem tota la justícia social que siguem capaços de construir entre totes i tots. Divisa: lliures els pobles i iguals les persones. Perquè només reclamem per a nosaltres, a la manera zapatista, allò que desitgem per a tots els pobles del món: llibertat, justícia, democràcia. Però si hagués de triar una raó neuràlgica irrenunciable, cabdal i central, diria que volem la independència per a poder superar, eradicar i transformar les desigualtats socials en augment que defineixen, maldestrament, la nostra societat: 20% d'atur, 50% d'atur juvenil, un 30% en risc de pobresa, rècord en desnonaments i la trista llarga llista. És a dir, triaria feina, habitatge, salut, educació, atenció a la vellesa. Un país més ètic i més humà. País independent com a sinònim de país diferent. Autodeterminar-nos, tossudament alçats, per construir justícia social, per reconstruir-nos del paisatge devastat que deixa aquesta crisi. Recuperar sobiranies --sobirania política enfront d'un estat demofòbic; sobirania econòmica enfront d'uns mercats globals voraços i carronyaires; sobirania popular enfront d'unes elits i una corrupció que segresten la democràcia-- per retornar aquest país als seus legítims propietaris: la gent. Sense plena sobirania, uns altres decidiran per nosaltres: ja sabem qui i què i com. Però la independència és recuperar els únics instruments democràtics que ens permetin de començar a capgirar i canviar les coses, en un context global on la sobirania dels estats i dels mercats ja no tenen res a veure amb la llibertat dels pobles i la dignitat de les persones.
—Què pot aportar una Catalunya independent al món?
—Podria aportar --des de l'ànima i l'arrel ètica, cooperativa, mancomunada, republicana, compartida, inscrita en la nostra pròpia història de resistències i desobediències-- una sortida catalana a la crisi per vies socials i solidàries que desbordés la 'troica' i que demostrés, al matxucat sud d'Europa, que el futur és més democràcia i no menys: una opció alternativa postcapitalista --social, democràtica, ecològica, feminista-- construïda des del municipalisme dels Països Catalans, un procés constituent que recordi que el segle XXI és el segle de les persones, no dels mercats; una humil aportació internacionalista a demostrar --i demostrar-nos-- que un altre món és possible i que encara avui --ara i aquí-- depèn de nosaltres mateixos i és a les nostres mans. Encara que ja fa temps, massa temps, que ja no ens demanem si un altre món és possible: ens demanem simplement com és possible aquest. Un món injust, absurd i desigual --on cada dia moren 80.000 persones de fam, on 80 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la humanitat, on la Mediterrània és una fossa comuna que tragina 25.000 cadàvers-- que cal combatre. Deia Lévinas que el paper de la filosofia --digueu-ne acció política col·lectiva-- és fer impossible i evitar el moment de la crueltat, de l'horror, de la inhumanitat. Això no passa avui. Però cal que torni a passar. No hi ha victòria final ni final del conte: tota la vida haurem d'anar netejant els vidres, regant les plantes i tenint cura de les vides.I des d'aquesta perspectiva global, voldria que aportés l'exemple fèrtil d'un refugi-mirall, on protegir-nos, on arrecerar-nos: un refugi ètic, un refugi democràtic, un refugi social, un refugi cultural, un refugi ecològic, un refugi pràcticament civilitzatori contra un capitalisme senil que tot ho esbotza: un refugi nascut del racó més fondo de la consciència democràtica antifeixista. Tal com rutlla el món, en una ofensiva neoliberal, regressiva, bel·licista i autoritària --sense precedents i desbocada--, la independència és el primer escut, la primera autodefensa democràtica, per a reconstruir noves institucions comunes que ens permetin de governar-nos als Països Catalans. I diria que és l'única variable que ens permetrà de construir una societat justa i equitativa, decidida i configurada entre tots a través d'un procés constituent en el qual tan important com el què serà el com. O sigui que, fet i fet, volem la independència per a demostrar que sí, que continua essent possible de canviar el món, que disposem del temps i l'espai que tenim i que l'únic territori alliberat que tenim realment a l'abast són les nostres vides quotidianes. A poc a poc i amb molta pressa, paradoxalment. 'Per poder seguir suant la samarreta --vermella-- de l'Ovidi Montllor: fins que als homes i les dones --mai més, enlloc, contra ningú-- no se'ls pesi amb les balances.'
David Fernàndez (Barcelona, 1974) és diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).
Com aquest senyor vull tots els que puguem més igual ideologies !!!!!!
miércoles, 17 de junio de 2015
Duran és un miserable supremacista i egoista que s'ha carregat el partit.
Mira tu, ja sabem què tenen en comú l'espanyolam de Podemos i Encolauats en comú, ICV, Forcades i Oliveras amb Duran i el seu Pont Aeri: carregar-se Mas al preu que sigui. Però no pas per Mas en si mateix, és clar, sinó perquè saben tan be com ho sap Rajoy, el seu Rei Borbó i tota la casta empresarial, financera i funcionarial enquistada en el poder de l'Estat espanyol que Mas és el millor actiu per una independència viable, sòlida i que acabi arribant a bon port i essent homologada per la major part dels països democràtics occidentals un cop els catalans ens l'hàgim guanyada a les urnes i sigui un fet consumat. L'espanyolam, tant el que es presenta a cara descoberta (PPPSOE i Ciudadanos) com el que s'embolica amb la bandera roja d'esquerra desorbitada, vol carregar-se el dret a decidir dels catalans a base de impedir que aquestes plebiscitàries siguin plebiscitàries, és a dir, l'instrument que ens ha quedat, l'únic que ens ha quedat, per poder exercir precisament el dret a decidir. Volen convertir les eleccions del 27S en un immens tir al blanc posant en Mas al centre de la diana. I això ho volen amb tanta força i intensitat tant Rajoy, la casta de l'iBEX 35, el Pont Aeri i Duran, com els Fachin i les Ubasat, les Colau i els Pisarellos, els Herreras i les Camats i, tristament, les Forcades i els Oliveres. Perquè tots tenen un gran denominador comú: assegurar com sigui i al preu que sigui la permanència de Catalunya a Espanya, el sotmetiment de Catalunya a la majoria espanyola, mani qui mani a Espanya, peti qui peti a Catalunya. Que les portes del sobiranisme han de estar obertes per sumar? I tant que sí, però sumar vol dir que si els que avui encara aposten per seguir a Espanya obren els ulls d'aquí al 27S, rectifiquen i aposten clarament per la independència, benvinguts seran, i tant. Però sumar no vol dir cedir i fer-nos tots igual d'ambigus i permetre que ens arrosseguin pel camí de la tercera via cap a la perpetuació del colonialisme, perquè això no seria sumar, això seria perdre, ser derrotats, clavar-nos un golàs espanyol a tota l'esquadra. Això
Duran és un miserable supremacista i egoista que s'ha carregat el partit. Havia d'haver plegat però ha preferit destruir el partit incendiant-lo abans de marxar. Lo maté porqué era mio.
Duran és un miserable supremacista i egoista que s'ha carregat el partit. Havia d'haver plegat però ha preferit destruir el partit incendiant-lo abans de marxar. Lo maté porqué era mio.
viernes, 12 de junio de 2015
És confús això de posar en una sola frase una dada certa i una suposició especulativa, Germana Forcades.
Benvolguda Teresa. He de començar amb una disculpa. No tinc clar com m’he d’adreçar a tu. Germana Forcades? Ets monja, però entenc que ara deixes temporalment el convent i no se si el tractament també queda temporalment enrere. Doctora Forcades? Vas fer medicina i fins i tot una tesi doctoral sobre medicines alternatives, però em passa com amb en Jordi Pujol, que tot i ser metge l’associo amb altres activitats. En tot cas, jo també soc doctor però només faig servir el títol en congressos i algun acte oficial, de manera que, si no et sap greu, ens tractem de tu i no perdem el temps en floritures.
T’he de dir que, normalment les teves declaracions en temes de salut em fan sentir incòmode. Com tu, penso que vivim en una societat amb una tendència inquietant a la sobremedicació i que això està fomentat per interessos econòmics. També sospito que s’inventen o exageren malalties per poder vendre més pastilletes i opino que és responsabilitat dels científics fer notar aquests fets. De manera que coincideixo amb tu en gairebé tot el que dius. Però ai!, sempre hi ha un percentatge de les teves afirmacions que no acabo d’entendre. Un percentatge petit, però qualitativament important.
Avui m’ha tornat a passar. Llegeixo que has dit que la vacuna de la diftèria “…té una efectivitat del 95%, de manera que un 5% de nens no estan immunitzats malgrat haver-se vacunat i corren el risc de patir efectes secundaris derivats de l’alumini que porten”. És confús això de posar en una sola frase una dada certa i una suposició especulativa. Perquè la dada de l’eficàcia del 95 % és correcte, però això dels efectes de l’alumini no ho pots deixar anar sense més. Ho he sentit altres vegades, així que he buscat quant alumini hi ha en una vacuna. Després de tot l’alumini és un dels elements més abundants del planeta. Cada dia toquem, mengem i respirem una certa quantitat d’alumini només pel fet d’estar vivint a la Terra. Fins i tot la llet materna conté alumini i es calcula que ingerim uns 8 mil·ligrams diaris amb el menjar. En canvi, una vacuna només conté 0,5 mil·ligrams. Potser sí que es posen moltes vacunes als nens, però totes les que ens posen a la vida no arriben ni a l’alumini que mengem en un parell de dies. Si les vacunes tinguessin molt més alumini, les administressin per via intravenosa i els nens tinguessin problemes renals, podríem parlar de possibles toxicitats, però coincidiràs en que això no és l’habitual, per tant no entenc perquè ho dónes a entendre com un risc contrastat. Potser t’he malinterpretat?
D’altra banda, tampoc entenc de quina toxicitat parles. Sabem que no hi ha res que en prou quantitat no pugui arribar a ser tòxic. En el cas de l’alumini s’ha descrit toxicitat en treballadors de fàbriques metal·lúrgiques que respiraven pols d’alumini durant dècades. Això causava problemes neurològics. Però no estaràs comparant la dosi que hi ha en una vacuna amb la d’un treballador del metall al llarg de tota una vida laboral oi? Com que parles de toxicitat en abstracte, no sé a que et refereixes, però no em sembla correcte espantar als pares amb aquesta mena d’afirmacions que en realitat només són suposicions. I en tot cas, si hagués de triar entre un risc, petit però real, de morir als 5 anys de diftèria o un suposat risc de patir Alzheimer als 90, crec que seguiria agraint als meus pares que em vacunessin. T’he de dir que me n’alegro que no esmentessis els compostos de mercuri, que fa anys es van retirar de les vacunes, ni l’autisme, que ja sabem que no hi està relacionat.
Tampoc entenc el raonament que fas quan dius que “els vacunats es beneficien dels no vacunats, als quals no es té com a perillosos, sinó al contrari”, ja que ajuden a fer que els bacteris segueixin circulant perquè els que sí que estan vacunats mantinguin un bon nivell d’immunització.” Això li ho has explicat als pares del nen d’Olot? Quina mena d’argument és? Crec que confons els medis amb els objectius. Entenc que el que es pretén no és mantenir un bon nivell d’immunització sinó que no hi hagi ningú malalt. Creus que hauríem d’haver deixat alguns afectats de verola per mantenir un bon nivell de immunitat? Hauríem de mantenir circulant el virus de la polio per reforçar als vacunats?
Remarques que la vacuna no funciona en un 5% dels casos. És cert. No hi ha gaires coses que funcionin al 100 %. Jo mateix em vaig vacunar de la hepatitis B i resulta que soc del grup “no-responedor”. El meu cos no va fer anticossos, de manera que no estic protegit. Però confio en que el virus circuli poc al meu voltant ja que gràcies als vacunats es limita la presència del virus i així em protegeixen a mi. Dir que soc jo qui contribueix a mantenir la seva immunitat em semblaria molt recargolat.
Has demanat “respecte absolut per a aquests pares, perquè les vacunes estan en mans d’unes empreses que l’únic que volen és fer negoci”. Què hi té a veure una cosa amb l’altre? De nou no entenc el teu fil argumental. També fan negoci amb els antibiòtics. Deixem de fer-los servir? Els fabricants de cinturons de seguretat o de cascs de motoristes volen fer negoci. Això fa que els cinturons o els cascs siguin sospitosos? Els fabricants de condons volen fer negoci. Per això hauríem de deixar que la SIDA s’escampi? Que les farmacèutiques facin negoci no ens diu res sobre si les vacunes són bones o dolentes. La eficàcia i seguretat de les vacunes es determinen amb dades científiques. I si les farmacèutiques tenen comportaments poc ètics s’ha de denunciar, però això és un altre tema.
En tot cas, coincideixo plenament amb tu en el fet que els pares mereixen respecte i no se’ls ha de culpar. Estic segur que ells només volien fer el que pensaven que era el millor pels seus fills i simplement estaven mal informats. En la meva opinió, no son els pares els responsables sinó qui els espanta amb informacions esbiaixades que els porten a prendre decisions errònies.
Cordialment
Ara comences una singladura en política. Ho faràs bé. Això de barrejar en un mateix discurs dades contrastades amb opinions i especulacions de manera que tot sembli més indiscutible és una estratègia habitual en política. Però en temes de salut és millor evitar-ho fins on sigui possible.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)