Les pensions es paguen amb els diners dels que cotitzen. Peró el dret a cobrar-les y l'obligació de pagar-les es genera amb les cotitzacions dels que es jubilen. Quan Catalunya sigui lliure, l'obligació de pagar les pensions dels que han cotitzat a Espanya la tindrà Espanya. Independentment de que visquin a Espanya, a Catalnya o al Senegal. Però els diners per pagar-les els tindrà Catalunya.
A Catalunya el nombre de treballadors ocupats per pensionista és de 2,54. A Espanya hi ha 2,48 treballadors per pensionista (dades de l’Institut espanyol d’estadística). La diferència és simplement perquè a Catalunya hi ha una taxa de gent aturada més baixa a la del conjunt de l’estat. El salari mitjà a Catalunya és de 24.449 euros per treballador mentre que a Espanya és de 22.790 euros per treballador. Per tant, una Catalunya sola té més treballadors sustentant els pensionistes i a més ho fa amb sous més alts que, per tant, suposa una capacitat fins i tot d’apujar-les. Però com que Catalunya pertany administrativament a Espanya aquesta capacitat queda diluïda perquè les pensions les gestiona Madrid i les redistribueix territorialment. Tant és així que entre el 1995 i el 2010 Catalunya va aportar —també en aquest àmbit— molt més del que va rebre. Concretament, la diferència entre el que els treballadors en nòmina van aportar a la Seguretat Social i el que han percebut els pensionistes és de 24.773 milions d’euros a favor de l’estat. És a dir, en aquests 15 anys, una Catalunya independent podria haver comptat amb tota aquesta muntanya de diners per repartir-los entre els seus pensionistes, que haurien notat un sensible augment d’allò que se’ls ingressa cada mes. Tenint en compte que ara hi ha 1,3 milions de pensionistes, surt una bona picossada.
La famosa guardiola de les pensions. Allò que Espanya es quedaria en exclusiva sense cedir a Catalunya la part que li correspon si li talla l’aixeta. Als anys 70 hi va haver l’anomenat baby boom. Però aquest creixement demogràfic es va reduir dràsticament als anys 90. Per tant, aquell compromís que dèiem abans (el que diu que la generació en actiu li paga la pensió a la generació retirada) podria quedar en entredit. Dit d’una altra manera: Vaig néixer el 1956 La meva generació està actualment en plena vida laboral i estem pagant la jubilació als nostres pares i avis jubilats. Però la generació que ve per sota són molts menys. Hi haurà suficients treballadors perquè quan jo i els de la meva lleva ens jubilem tinguem garantida una pensió?
En un atac de lucidesa, els partits polítics van preveure aquest desajust i el 1995 van signar el Pacte de Toledo. Entre altres acords es va aprovar crear un Fons de Reserva, que consistia a anar estalviant diners cotitzats per aquesta generació tan nombrosa (la meva) i anar-los guardant com una formigueta. Sí, se li va dir popularment “la guardiola de les pensions” però més que una guardiola volia ser un matalàs per quan la meva generació es jubilés (cap allà l’any 2042). Aquest Fons de Reserva sí que està gestionat i custodiat pel govern espanyol. Quan aquest matalàs ha estat millor ha arribat a acumular 66.000 milions d’euros, a finals del 2011. Però com que hi ha hagut una crisi, aquesta quantitat s’ha anat reduint. En 4 anys, aquests 66.000 euros s’han anat fent servir per per pagar altres despeses, des de presentacions de l’atur a pagues dobles de funcionaris i (molt més greu) fins i tot a comprar deute de l’estat espanyol. Actualment, aquest racó que té Espanya per als pensionistes del futur és de 39.520 milions d’euros (dades de 30 de juny del 2015). Imaginem ara que es fa un repartiment equitatiu entre tots els habitants de l’Estat Espanyol, que són 46.215.228 segons l’Institut Espanyol d’Estadística. Si ara es trenqués la guardiola i es posessin a repartir què li toca a cada ciutadà espanyol, ens correspondrien 855 euros per habitant. Són 855 euros per persona. Sí, 855 euros per assumir tota una jubilació.
Són, per dades així, que es repeteix una i una altra vegada que les generacions futures no tenen garantides les pensions: però no les de Catalunya per haver esdevingut independents sinó les de tota l’Espanya actual per la simple composició demogràfica. Posats a fer números: aquests 855 euros per ciutadà serien 6.400 milions d’euros per a tots els habitants de Catalunya. Tenint en compte que un any d’espoli fiscal Catalunya-Espanya és, pel cap baix, de 15.000 milions d’euros anuals, renunciar a la part que li correspon d’aquesta guardiola equivaldria a renunciar a 156 dies de dèficit.
O dit d’una altra manera, si Catalunya esdevingués independent l’1 de gener del 2016, a partir de 4 de juny ja tindria guanys nets.
Compte: no de no tenir pensions (perquè hi hauria gent treballant que garantiria les pensions des del moment zero) sinó 156 dies sense les reserves reservades a les pensions, que és molt diferent. Aquest seria el cost de no pactar la independència amb Espanya: encara no, mig any ‘perdut’ de la formigueta feta els últims anys.
El pacte de Toledo va ser un pacte d’estat que en l’àmbit estrictament polític tenia inclosa una clàusula per la qual cap partit podia utilitzar les pensions com a arma electoral. És a dir, el PSOE no podia dir: “atenció que si guanya el PP us quedareu sense pensions”. I a la inversa tampoc. Com que es va acordar un mecanisme per garantir-les cap partit es podia apropiar electoralment del que es paga als jubilats. I així ha estat des del 1995, s’ha respectat escrupolosament. Fins ara. Fins que Catalunya ha aixecat el dit. I a partir d’aquí, els primers que s’han saltat el pacte d’Estat han estat els mateixos que el van promoure. Tot s’hi val, fins i tot saltar-se un pacte d’estat aquests que s’omplen tant la boca de sentit d’estat (d’estat espanyol, clar). Han tornat a utilitzar les pensions no només com a espantall sinó que és, directament, una arma de propaganda que pretén atemorir un dels col·lectius més sensibles de qualsevol societat: els nostres avis.
sábado, 5 de septiembre de 2015
viernes, 4 de septiembre de 2015
Caldria que Occident ajudés de debò aquests pobres refugiats sirians.
És una vergonya la falta de resposta als civils sirians sotmesos a una guerra que dura de fa 4 anys. La gent són bombardejats, gasejats i més barbaritats perpetrades pel seu propi govern, per culpa de la no-ingerència. I ara fugen del seu país i ningú els ajuda. Només la bona gent per on passen. Són molt valent i els hem d'ajudar de la millor manera que puguem. També exigint que se'ls doni acollida digna on sigui fins que puguin establir-se o tornar a la seva terra.
Caldria que Occident ajudés de debò aquests pobres refugiats sirians. I l'ajuda més eficaç, trobo jo, seria la següent: una coalició internacional amb una força aclaparadora per terra, mar i aire, que ELIMINÉS fins al darrer vestigi de poder de l'Estat Islàmic i fins al darrer capitost del règim sanguinari de Baixar al-Àssad. Després d'això, els refugiats podran tornar a llurs cases a viure-hi una vida tranquil·la i a intentar progressar, en comptes de vindre a Europa a viure dels serveis i prestacions socials que tantes lluites i sacrificis ens costà aconseguir. En una paraula: una coalició internacional que elimini de soca-rel tot vestigi de FEIXISME a Síria, parlant amb exactitud i propietat. I mentre la coalició els estigués ajudant militarment a Síria posant fi a la guerra, llavors si: els europeus els podríem ajudar amb aliments, vestit, allotjament, atenció sanitària... En el ben entés que seria una ajuda provisional mentre que no poguessin tornar a llurs terres. Cal tenir en compte, a més a més, que entre tantes famílies i gent que pateix l'èxode, pot haver-hi perfectament elements de l'Estat Islàmic que han trobat una ocasió d'or per infiltrar-se a Europa. Quan poguessin tornar, TOTS tornarien feliços, i aquí pau i allà glòria. Per cert: per què l'Estat Islàmic i el sàtrapa que governa Síria envien tota aquesta pobra gent cap a Europa? Per què no els han encaminat cap als riquíssims països àrabs i musulmans de la Península Aràbica i el Golf Pèrsic? Són llurs germans musulmans, i són rics! Crec que la resposta és òbvia: per crear problemes grossos a Europa.
Caldria que Occident ajudés de debò aquests pobres refugiats sirians. I l'ajuda més eficaç, trobo jo, seria la següent: una coalició internacional amb una força aclaparadora per terra, mar i aire, que ELIMINÉS fins al darrer vestigi de poder de l'Estat Islàmic i fins al darrer capitost del règim sanguinari de Baixar al-Àssad. Després d'això, els refugiats podran tornar a llurs cases a viure-hi una vida tranquil·la i a intentar progressar, en comptes de vindre a Europa a viure dels serveis i prestacions socials que tantes lluites i sacrificis ens costà aconseguir. En una paraula: una coalició internacional que elimini de soca-rel tot vestigi de FEIXISME a Síria, parlant amb exactitud i propietat. I mentre la coalició els estigués ajudant militarment a Síria posant fi a la guerra, llavors si: els europeus els podríem ajudar amb aliments, vestit, allotjament, atenció sanitària... En el ben entés que seria una ajuda provisional mentre que no poguessin tornar a llurs terres. Cal tenir en compte, a més a més, que entre tantes famílies i gent que pateix l'èxode, pot haver-hi perfectament elements de l'Estat Islàmic que han trobat una ocasió d'or per infiltrar-se a Europa. Quan poguessin tornar, TOTS tornarien feliços, i aquí pau i allà glòria. Per cert: per què l'Estat Islàmic i el sàtrapa que governa Síria envien tota aquesta pobra gent cap a Europa? Per què no els han encaminat cap als riquíssims països àrabs i musulmans de la Península Aràbica i el Golf Pèrsic? Són llurs germans musulmans, i són rics! Crec que la resposta és òbvia: per crear problemes grossos a Europa.
Els que no volen votar perquè se senten desencisats amb la política i amb els polítics.
Per a tots aquells que encara no sabeu quina decisió prendre de cara al 27S, pels que dubteu, dir-vos que amb independència, les decisions i la responsabilitat de dirigir els esdeveniments públics millors pels ciutadans es prendran des de la proximitat i, fins i tot, amb la participació dels ciutadans. Amb la independència podrem decidir polítiques de dretes o d’esquerres, d’acord amb la voluntat dels parlamentaris, i tota la tasca que aquests puguin fer només la decidirà el ...poble a través de les urnes i de les iniciatives extraparlamentàries.
Els que no volen votar perquè se senten desencisats amb la política i amb els polítics, pels que pensen que tots ells són iguals i que només volen enriquir-se, dir-los que certament hi ha polítics corruptes, banquers corruptes, advocats, metges i constructors corruptes, però que justament amb una política més transversal, més transparent i sobretot més supervisada i propera, podrem posar límit a aquestes situacions.
L'única raó de que les nacions modernes siguin grans és per tenir més poder i més força militar a canvi de perdre en cohesió. Les nacions més petites tenen moltes més garanties de tenir una societat unida i cohesionada. Podeu mirar, en el mapa Europeu, si les nacions més petites són o no les que tenen la seva societat més unida: Suissa, Holanda, Noruega, Suecia, Finlàndia, Austria etc. .
Tots i cadascú de nosaltres podem fer algo per internacionalitzar la nostra lluita i alliberar el nostre país. Ningún règim per molt antidemocràtic que sigui pot aturar eternament la voluntat d'un poble. El poder és a les nostres mans ho vem demostrar l'11 de setembre passat i ho podem tornar a demostrar multiplicat per 7, si cal!
Amb més d´un segle de provatures, hem intentat de totes les maneres dialogar, conversar, negociar, però res. Hem gastat més paciència que un sant, fins a passar per tontets, però no hi ha hagut manera de fer res...
Ara ja no podem retrassar-ho més. Estem amb la pell i els ossos i Espanya vol seguir esgarrapant fins que no ens quedi ni el nom.
Per això està més que decidit, ja no val sols bona voluntat: ARA JA CAL ACTUAR !, . I La única sortida que tenim és FER-NOS INDEPENDENTS !
L'única raó de que les nacions modernes siguin grans és per tenir més poder i més força militar a canvi de perdre en cohesió. Les nacions més petites tenen moltes més garanties de tenir una societat unida i cohesionada. Podeu mirar, en el mapa Europeu, si les nacions més petites són o no les que tenen la seva societat més unida: Suissa, Holanda, Noruega, Suecia, Finlàndia, Austria etc. .
Tots i cadascú de nosaltres podem fer algo per internacionalitzar la nostra lluita i alliberar el nostre país. Ningún règim per molt antidemocràtic que sigui pot aturar eternament la voluntat d'un poble. El poder és a les nostres mans ho vem demostrar l'11 de setembre passat i ho podem tornar a demostrar multiplicat per 7, si cal!
Amb més d´un segle de provatures, hem intentat de totes les maneres dialogar, conversar, negociar, però res. Hem gastat més paciència que un sant, fins a passar per tontets, però no hi ha hagut manera de fer res...
Ara ja no podem retrassar-ho més. Estem amb la pell i els ossos i Espanya vol seguir esgarrapant fins que no ens quedi ni el nom.
Per això està més que decidit, ja no val sols bona voluntat: ARA JA CAL ACTUAR !, . I La única sortida que tenim és FER-NOS INDEPENDENTS !
miércoles, 2 de septiembre de 2015
Quien respira, vive. Quien vive, tiene derecho a vivir. Quien tiene derecho a vivir, TIENE DERECHO A UNA VIDA!!! #HumildeOpinion
No puedo mas, YA NO PUEDO CONTENERME MAS!!!
Si esto es lo que somos, si esto es lo que queremos, si esto es lo que significa ser persona, si esto es lo que quiere el ser humano, si esto es lo que somos capaces de permitir con tal de no ayudar a quien lo necesita... Perdónenme pero no vamos bien, perdónenme pero no nos merecemos nada mejor que ellos, perdónenme pero, sinceramente, no quiero pertenecer ni que me involucren con semejante grupo de 'personas' (mayormente influyen...tes y poderosas) que son capaces de permitir esta barbarie... Prefiero ser o parecer un cabron, arrogante y déspota a ojos de todo el mundo, pero que a la hora de la verdad, es capaz de 'tender' una mano y abrir sus puertas a TODO AQUEL QUE, independientemente de su raza, sexo o religión, quiere, desea, NECESITA y pelea a vida o muerte por tener un futuro mejor! Hoy son ell@s, pero DIOS QUIERA QUE NO, mañana pueden ser otr@s!!!
Quien respira, vive. Quien vive, tiene derecho a vivir. Quien tiene derecho a vivir, TIENE DERECHO A UNA VIDA!!! #HumildeOpinion
Si esto es lo que somos, si esto es lo que queremos, si esto es lo que significa ser persona, si esto es lo que quiere el ser humano, si esto es lo que somos capaces de permitir con tal de no ayudar a quien lo necesita... Perdónenme pero no vamos bien, perdónenme pero no nos merecemos nada mejor que ellos, perdónenme pero, sinceramente, no quiero pertenecer ni que me involucren con semejante grupo de 'personas' (mayormente influyen...tes y poderosas) que son capaces de permitir esta barbarie... Prefiero ser o parecer un cabron, arrogante y déspota a ojos de todo el mundo, pero que a la hora de la verdad, es capaz de 'tender' una mano y abrir sus puertas a TODO AQUEL QUE, independientemente de su raza, sexo o religión, quiere, desea, NECESITA y pelea a vida o muerte por tener un futuro mejor! Hoy son ell@s, pero DIOS QUIERA QUE NO, mañana pueden ser otr@s!!!
Quien respira, vive. Quien vive, tiene derecho a vivir. Quien tiene derecho a vivir, TIENE DERECHO A UNA VIDA!!! #HumildeOpinion
La meva reflexió al Sr. Felipe Gonzalez, en fred.
Si el Sr.Gonzalez s'hagues esforçat tant a fer complir la Llei,segurament avui no hi hauria a Espanya tanta corrupció, clar si la Llei hagues castigat als corruptes del seu partiti dels altres, quan ell governava, segurament s'haguessin asentat les basses legals i ideologiques per tractar la corrupció de manera diferent a com s'està tractant actualment.
El senyor Bassas afirma que per a la majoria de persones de l'Estat Espanyol --i fins fa poc també entre nosaltres els catalans, no ens hem d'enganyar-- la qüestió de la independència de Catalunya és quelcom de no pensable. És una idea, una aspiració, que de cap manera ha d'entrar dins el cervell dels espanyols ni, es clar, dels catalans. No és lícit de cap de les maneres pensar-hi, ni valorar-la, ni sospesar-la, ni tenir-la en compte i ni de bon tros desitjar-la defensar-la i promoure-la. Per als espanyols, ha esdevingut, doncs, un tema tabú, una entitat fosca, tenebrosa. L'innominable, el mal, el Mal en majúscules. És així com Espanya ha interioritzat el fenomen. No cal dir que per la seva poca cultura democràtica. Fa por, fa molta por, una por irracional. La possibilitat que els catalans tenim ara de ser independents amenaça el fonament de les creences col.lectives dels espanyols, el seu "jo" més profund. Dit clar i català: la seva estabilitat emocional. D'aquí la temença, el terror, les anàlisis de curta volada, les amenaces, la mala praxi política i legislativa, les actituds autoritàries, la manca de sentit democràtic i l'agressivitat --molt i molt preocupant en alguns casos--. Bé, tenint en compte aquest panorama, quina solució hi ha? Francament, jo només en trobo una: afrontar la realitat. Mirar-la de front, com passa en tantes coses de la vida que no volem reconèixer. Nosaltres els catalans tenim tot el dret a voler votar ser un estat independent i els espanyols han d'aguantar la decisió que, sigui quina sigui, prendrem.Ho sento, han de respectar per qüestions ètiques el que decideixi la nostra gent. I si la realitat fa esfondrar esquemes, això és senyal que aquests esquemes no s'adiuen a aquesta realitat i que cal crear-ne de nous. Els amics espanyols, suposant que guanyi el sí, com desitjo, hauran de passar totes les fases del dol: el sentiment de sentir-se humiliats, la impotència, la ràbia, la tristesa i, finalment l'acceptació. Passarà temps, però al final els arribarà l'acceptació. Pel que fa a nosaltres, haurem d'estar molt amatents de com es desenvolupa llur procés de dol. Que no ens esquitxi massa i saber defensar-nos-en, si cal. I si podem i ens deixen, acompanyar-los i ajudar-los.
El senyor Bassas afirma que per a la majoria de persones de l'Estat Espanyol --i fins fa poc també entre nosaltres els catalans, no ens hem d'enganyar-- la qüestió de la independència de Catalunya és quelcom de no pensable. És una idea, una aspiració, que de cap manera ha d'entrar dins el cervell dels espanyols ni, es clar, dels catalans. No és lícit de cap de les maneres pensar-hi, ni valorar-la, ni sospesar-la, ni tenir-la en compte i ni de bon tros desitjar-la defensar-la i promoure-la. Per als espanyols, ha esdevingut, doncs, un tema tabú, una entitat fosca, tenebrosa. L'innominable, el mal, el Mal en majúscules. És així com Espanya ha interioritzat el fenomen. No cal dir que per la seva poca cultura democràtica. Fa por, fa molta por, una por irracional. La possibilitat que els catalans tenim ara de ser independents amenaça el fonament de les creences col.lectives dels espanyols, el seu "jo" més profund. Dit clar i català: la seva estabilitat emocional. D'aquí la temença, el terror, les anàlisis de curta volada, les amenaces, la mala praxi política i legislativa, les actituds autoritàries, la manca de sentit democràtic i l'agressivitat --molt i molt preocupant en alguns casos--. Bé, tenint en compte aquest panorama, quina solució hi ha? Francament, jo només en trobo una: afrontar la realitat. Mirar-la de front, com passa en tantes coses de la vida que no volem reconèixer. Nosaltres els catalans tenim tot el dret a voler votar ser un estat independent i els espanyols han d'aguantar la decisió que, sigui quina sigui, prendrem.Ho sento, han de respectar per qüestions ètiques el que decideixi la nostra gent. I si la realitat fa esfondrar esquemes, això és senyal que aquests esquemes no s'adiuen a aquesta realitat i que cal crear-ne de nous. Els amics espanyols, suposant que guanyi el sí, com desitjo, hauran de passar totes les fases del dol: el sentiment de sentir-se humiliats, la impotència, la ràbia, la tristesa i, finalment l'acceptació. Passarà temps, però al final els arribarà l'acceptació. Pel que fa a nosaltres, haurem d'estar molt amatents de com es desenvolupa llur procés de dol. Que no ens esquitxi massa i saber defensar-nos-en, si cal. I si podem i ens deixen, acompanyar-los i ajudar-los.
sábado, 29 de agosto de 2015
"Quan us diguin que no és un referèndum: digueu-los que votem de l'única manera que ens han deixat fer!
Nou país, amb dignitat, justícia ràpida, rigor, transparència, igualtat, equitat, noves lleis, nova visió, control polític… a catalunya hi ha corrupció com a tot arreu d'espanya (i del món), però les lleis i la merda de justícia española no ajuden a corregir-la, necessitem un país nou més net, fora de les lleis i la brutícia española, i amb justícia ràpida i eficaç per fer fora els xoriços que també hi haurà, fora fora i fora, necessitem nous polítics i nous partits; ara tenim un repte el 27S, que és guanyar el país i la independència, i això només es pot fer d'una manera, que és votant les llistes que estan pel SI, tota la resta és llençar el vot al NO i a que res no canviï, o que tot sigui pitjor… remoure la consciència de tothom és el que cal en aquest moment trascendent, no valen excuses, no hi haurà cap més oportunitat en dècades… o sigui, que nosaltres mateixos
Quan l'objectiu és clar, s'ha de seguir una estratègia guanyadora per assolir-lo. Us asseguro que, si he de votar a la CUP per guanyar, votaré sense cap dubte a la CUP, però ara per ara, el vot útil per guanyar és el de Junts pel Sí.
"Quan us diguin que no és un referèndum: digueu-los que votem de l'única manera que ens han deixat fer!
Quan us preguntin qui som, digueu-los que som la revolta dels somriures!
Quan us preguntin què som, digueu-los que som la garantia de fer-ho bé!
Quan us preguntin quants som, digueu-los que volem ser la majoria de tothom!
Quan us preguntin per què ho fem, digueu-los que som aquí per què el el 9-N va acabar bé, perquè vam poder comptar milions de vots, però també va aca...bar malament, perquè va acabar amb una querella!
Per això som aquí! Per això ho fem i per això ho fem així!"
Quan l'objectiu és clar, s'ha de seguir una estratègia guanyadora per assolir-lo. Us asseguro que, si he de votar a la CUP per guanyar, votaré sense cap dubte a la CUP, però ara per ara, el vot útil per guanyar és el de Junts pel Sí.
"Quan us diguin que no és un referèndum: digueu-los que votem de l'única manera que ens han deixat fer!
Quan us preguntin qui som, digueu-los que som la revolta dels somriures!
Quan us preguntin què som, digueu-los que som la garantia de fer-ho bé!
Quan us preguntin quants som, digueu-los que volem ser la majoria de tothom!
Quan us preguntin per què ho fem, digueu-los que som aquí per què el el 9-N va acabar bé, perquè vam poder comptar milions de vots, però també va aca...bar malament, perquè va acabar amb una querella!
Per això som aquí! Per això ho fem i per això ho fem així!"
lunes, 24 de agosto de 2015
A Mas el defensem els qui creiem que gràcies a ell, tot s'ha obert.
A Mas el defensem els qui creiem que mercès a ell, tot s'ha obert. Si reeixim en la llibertat, que vol dir la independència, tots els Països Catalans ens en recordarem amb agraïment infinit pel que resti de temps a aquest planeta. Visca en Mas, visca els Països Catalans, visca la Independència.
Van aplicar l'austeritat per supervivència financera, per intentar mantenir oberts els mercats que li estaven finançant el dèficit (que al final es va fer impossible gràcies a les "gestions internacionals" del govern del PP). Si això és ser dretà, deu ser tan dretà com l'Hollande, que va haver de fer el mateix a França. Jo crec que la gent no és tonta i això ho veu; la prova és que va ser reelegit amb el doble de vots que el següent partit més votat (ERC), tot i la guerra bruta del Jorge Fdz. Diaz a la darrera setmana de campanya.
Ras i curt: el MHP Mas no hi té cap necessitat de ser a debats .. massa l'escoltem/ l'hem escoltat al Parlament i defora i sempre ha estat diàfan/ clar/ transparent/ cristal·lí! PD: qui vulgui fer negoci amb nostra urgència de independència .. peti la xerrada jugant al mus! Nota: renoi, si no hi ha sortit prou nostre President explicant allò que n'és de calaix .. roman algú que no sàpiga el que passa, el que ens fan, el que cerca espanya de Catalunya sinó sa mort nacional i econòmica? Anotació al marge: i no es preocupi l'autor .. massa sabem que es tracta de fugir d'aquest estat botxí on dia rere dia no fa altra cosa que mentir, enganyar, falsejar, infamar. difamar, injuriar i calumniar ensems amb menysprear/ menystenir, insultar, escarnir, befar-s'hi de tot allò provinent de Catalunya! ----------------------------- Anem's-en jaaaaa .. no puc més amb aquesta misèria moral/ ètica dels mas Media espanyols, a sobre, amb locutors- comentaristes, sia de ràdio, sia de Tv, sia de premsa, sia de digitals conduits per desagraïts i/o mercenaris de la pitjor estofa!
En Lluis F. Rabell de Cat. Si que es pot: Vostè creu que quan els Gais i Lesbianes reclamaven tots junts els seus drets es preguntaven entre ells si eren de dretes o d´esquerres? Vostè (i els seus), abans d´ajudar a uns accidentats a la carretera, els hi preguntaria un per un, si són de dretes o d´esquerres? Tenim Catalunya "accidentada" a la carretera fa 300 anys i vostè vol discriminar als accidentats per saber a qui ha d´ajudar i a qui no? No dissimuli més i admeti que som tots, (dretes i esquerres) uns esclaus colonitzats, acovardits i espoliats pels Mandarins espanyols i hem de deixar de ser-ho per poder governar-nos NOSALTRES amb unes eleccions lliures que a lo millor podria guanyar-les vostè. Vinga home!! Treguis la por del damunt. Si abandona el seu actual discurs, quan siguem independents, tindrà el meu vot. Frank Dublé Fill de pare/soldat republicà i mare donadora de sang en directe a les trinxeres republicanes a la guerra incivil.
Van aplicar l'austeritat per supervivència financera, per intentar mantenir oberts els mercats que li estaven finançant el dèficit (que al final es va fer impossible gràcies a les "gestions internacionals" del govern del PP). Si això és ser dretà, deu ser tan dretà com l'Hollande, que va haver de fer el mateix a França. Jo crec que la gent no és tonta i això ho veu; la prova és que va ser reelegit amb el doble de vots que el següent partit més votat (ERC), tot i la guerra bruta del Jorge Fdz. Diaz a la darrera setmana de campanya.
Ras i curt: el MHP Mas no hi té cap necessitat de ser a debats .. massa l'escoltem/ l'hem escoltat al Parlament i defora i sempre ha estat diàfan/ clar/ transparent/ cristal·lí! PD: qui vulgui fer negoci amb nostra urgència de independència .. peti la xerrada jugant al mus! Nota: renoi, si no hi ha sortit prou nostre President explicant allò que n'és de calaix .. roman algú que no sàpiga el que passa, el que ens fan, el que cerca espanya de Catalunya sinó sa mort nacional i econòmica? Anotació al marge: i no es preocupi l'autor .. massa sabem que es tracta de fugir d'aquest estat botxí on dia rere dia no fa altra cosa que mentir, enganyar, falsejar, infamar. difamar, injuriar i calumniar ensems amb menysprear/ menystenir, insultar, escarnir, befar-s'hi de tot allò provinent de Catalunya! ----------------------------- Anem's-en jaaaaa .. no puc més amb aquesta misèria moral/ ètica dels mas Media espanyols, a sobre, amb locutors- comentaristes, sia de ràdio, sia de Tv, sia de premsa, sia de digitals conduits per desagraïts i/o mercenaris de la pitjor estofa!
En Lluis F. Rabell de Cat. Si que es pot: Vostè creu que quan els Gais i Lesbianes reclamaven tots junts els seus drets es preguntaven entre ells si eren de dretes o d´esquerres? Vostè (i els seus), abans d´ajudar a uns accidentats a la carretera, els hi preguntaria un per un, si són de dretes o d´esquerres? Tenim Catalunya "accidentada" a la carretera fa 300 anys i vostè vol discriminar als accidentats per saber a qui ha d´ajudar i a qui no? No dissimuli més i admeti que som tots, (dretes i esquerres) uns esclaus colonitzats, acovardits i espoliats pels Mandarins espanyols i hem de deixar de ser-ho per poder governar-nos NOSALTRES amb unes eleccions lliures que a lo millor podria guanyar-les vostè. Vinga home!! Treguis la por del damunt. Si abandona el seu actual discurs, quan siguem independents, tindrà el meu vot. Frank Dublé Fill de pare/soldat republicà i mare donadora de sang en directe a les trinxeres republicanes a la guerra incivil.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)