Sinceramente hay pocas cosas en la vida que me sorprendan, pero hay una muy curiosa que sí lo hace y es que haya gente que no se dé cuenta de qué pretende Podemos y siga dándoles apoyo.
Para empezar, sólo tenemos que fijarnos en la política de tapar parte del pasado de algunos de los miembros de Guanyem ( Podemos e IC-ICV). Hablo de Coscubiela que omitió de su curriculum que había estado en el Consejo de Administración de una gran compañía eléctrica ( supongo que porqué ellos critican eso mismo de otros partidos), o de Rabell, cuyo apellido real es Franco, y que lo cambió para no descubrir un pasado empresarial ( Quizás queda mal que se conozca), pero también de Marc Bertomeu, joven Secretario General de Podemos en Catalunya, e hijo de alguien de la casta, multimillonario y relacionado con la derecha española.... En fin, que quien no quiere ver....
Pero, a todas aquellas personas que aún les dais apoyo, os quiero hacer ver una cosa... Cuando un partido, o su líder, inician la carrera electoral, en sus mensajes se ve claramente el objetivo que tienen.
Rabell, da estos mensajes:
1-. La lista de Junts pel SI es la de Mas. Obviando que es una lista donde está representada toda la ideología, con excepción de la CUP, y, evidentemente, no hablando de Romeva que es el cabeza de lista. Interesa que cale el mensaje de que es Mas, y que Mas es el culpable de los recortes ( siendo Madrid) y que Mas es el culpable de la corrupción ( siendo un problema legislativo español y cuando él está imputado sólo por poner urnas, por defender la democracia).
2-. Que no cree que la UE trate mejor a Catalunya que a Grecia. Frase que, para quien desconozca qué ha pasado en Grecia y sólo lea versiones Podemos del engaño griego, y también para quien desconozca cómo funciona la UE.
3-. Que la independencia es un acto de insolidaridad con los españoles.... Una barbaridad pero que se lo expliquen a los pensionistas y parados catalanes que cobran menos que si vivieran en el resto de España y pagan mucho más.
Su objetivo no es otro que evitar la independencia, aunque intentan rascar algún voto del que se pueda despistar hablando del derecho a decidir, o diciendo que votaron SI-SI.... Una verdadera trampa.
Pero me apetece explicar qué pasaría si gobernara Guanyem y qué pasaría si ganara la independencia.
Victoria de Guanyem: Deberían explicar a la gente que la Generalitat sólo tiene competencias en Educación, Sanidad, bienestar y Seguridad, y que el techo de presupuesto lo marca en Madrid... Supongo que entonces sí que dirían que el estado español es muy malo porque tiene previstos recortes por 2.000 a 2.500 millones cada año para Catalunya y que no pueden hacer nada..... A eso va el voto de Guanyem.
Victoria de Junts pel SI/Cup: el 28S se efectuará una Declaración de Intenciones. Eso significa que se marcará una fecha límite de negociación con la UE y España, en caso contrario se efectuará una DUI. La DUI implica que España se queda la parte de deuda que nos corresponde pero pierde nuestro PIB, con lo cual su deuda, automáticamente, se eleva al 130%, es decir, que España debe ser rescatada con un coste de 300.000 millones de euros ( ríanse de Grecia ya que, el rescate es exactamente igual a toda la deuda griega ), con el riesgo para la UE de que Catalunya quiera salir del euro ( Puede elegir la moneda que quiera) y cree un problema muy importante en la estabilidad del euro ( Catalunya representa el 2,5% del PIB europeo mientras Grecia sólo el 1,7%).... La UE no está dispuesta a tirar el dinero a la basura y mucho menos si puede ganar un país aportador ( Catalunya), con lo cual obligará a España a negociar.
El resumen de la negociación será ( aproximadamente), el 20% de la deuda española se la quedará Catalunya ( el nuevo país quedará con una deuda del 86%), se valorarán activos y pasivos ( Creo que será un 1% de la deuda, aprox, a cargo de Catalunya), se ingresará en la UE después de 6 meses, teniendo un tratado especial durante ese tiempo, y se creará una linea de ayudas a España, que serán decrecientes año a año ( Si se le quitan más de 16.000 millones anuales a España, el rescate también lo tienen seguro).
En resumen, que los catalanes ya no viviremos los recortes, y podremos ser solidarios con los españoles en su justa medida ( ahora están mejor que nosotros), y la nueva Catalunya independiente les ayudará a poder efectuar cambios reales, siempre y cuando PP y PSOE estén de acuerdo ( Para hacer algún cambio de relevancia en España se debe contar con los dos ya que se necesitan 3/5 partes del Congreso, y lo mismo en el Senado, lo cual no explica Podemos).
Así son las cosas, son dos opciones, o ir a peor ( guanyem o los del NO), o ir a mejor y poder ayudar con la independència.
jueves, 6 de agosto de 2015
Vota SI a la independencia el 27S.
Bon dia a tothom,
De nuevo volvía a tener conversaciones con gente que apoya Podemos y pude ver que tienen dos tipos de personas: Gente con muy buena voluntad e ilusión pero que desconoce completamente el mundo de la economía y cómo funciona España, y gente que es manipuladora y tiene muy claro porqué está dentro de Podemos... Curiosamente, los segundos suelen estar relacionados con los cargos del partido.
El sueño de cambiar España desde dentro está muy bien, pero ( y perdón por la insistencia) se requieren 3/5 partes del Congreso, y además del Senado, para hacer cualquier cambio de relevancia, es decir, siempre necesitarán el apoyo del PP y del PSOE a la vez... Una autentica utopía.
No se dan cuenta que todo servicio o cobertura tiene un coste, vale dinero, y eso supone gastar más de lo que gasta hoy el estado español... Imposible porque tiene una deuda del 100% del PIB y un aumento de la deuda implicaría un rescate. Sí que es cierto que se pueden bajar los costes ( eso pasa siempre), pero los señores de Podemos juegan con una cosa, el engaño al hablar de magnitudes. Si la renta básica que prometían, generaba un agujero al estado español de 300.000 millones de euros anuales ( 30% del PIB), el ahorro máximo que se puede conseguir ( y siendo muy benevolente), es de cerca de 50 millones de euros... Sí habría para construir un hospital... Pero nada más, el resto funcionaría igual.
Ayer presté atención a la encuesta del CIS y no me sorprendió para nada, de hecho, si recordáis mi vaticinio tiempo atrás, cuando hablaba del espacio de TV que daban a Podemos y a Ciutadans, que no era más que una estrategia, ya indiqué que, conforme se acerquen las elecciones generales, Podemos y Ciutadans irán bajando y PP-PSOE irán subiendo... Se ratifica esa tendencia, aunque debo reconocer que antes de lo que yo esperaba.
Porqué sucede todo esto?
En primer lugar porque las TV que daban apoyo a Podemos y Ciutadans han bajado el pistón y cada vez aparecen menos ( Curiosamente televisiones con propietarios vinculados al PP).
En segundo lugar porque Grecia ha sido la prueba en vivo de la propuesta Podemos ( Ahora dicen que no se pueden comparar los dos paises, y en eso tienen razón, pero los efectos son iguales, de hecho, en España serían bastante peores). Sólo la entrada de los Podemos griegos al poder ( no les hizo falta hacer nada), la prima de riesgo se disparó por encima de los 1500 puntos ( para daros cuenta, España estaba a 610 al borde del rescate), incrementando la deuda, se enfrentaron a la UE ( engañando a la gente sobre lo que hace la UE para tapar sus verguenzas) y ahora tienen más deuda y tienen que aplicar más recortes... En España el ascenso de Podemos ( me refiero a un gobierno exclusivamente suyo), garantizaría el rescate de España simplemente por el efecto de miedo de los mercados ( quien engaña, después lo paga).
En resumen, en España no va a cambiar nada, quizás alguien, como los socialistas digan " vamos a proponer una renta básica", lo prometerán pero jamás lo cumplirán porque es imposible... Igual que las promesas del PP de bajar el IRPF, cuando van a recortar más a Catalunya.... Demagogia y los catalanes a seguir sufriendo.
Un señor que apoya a Podemos ( espero poder decir que apoyaba), me decía, si no podemos entonces declararemos la independencia..... Ya sabemos a día de hoy que nadie puede cambiar España por dentro, y sólo hay una oportunidad para la independencia que es el 27S, no vamos a ir repitiendo elecciones cada año.
La próxima ocasión será en la siguiente generación, y ese buen señor, que, con toda su buena intención le gustaría contribuir a cambiar nuestro mundo, habrá traspasado viendo como apoyaba a algo que nunca funcionó y que nos llevó a un mundo peor.
Si realmente quieres cambiar el mundo, empieza por hacer uno nuevo y no intentar uno que está derruido y en el que hay unas normas que impiden cambiarlo desde dentro.
Vota SI a la independencia el 27S
De nuevo volvía a tener conversaciones con gente que apoya Podemos y pude ver que tienen dos tipos de personas: Gente con muy buena voluntad e ilusión pero que desconoce completamente el mundo de la economía y cómo funciona España, y gente que es manipuladora y tiene muy claro porqué está dentro de Podemos... Curiosamente, los segundos suelen estar relacionados con los cargos del partido.
El sueño de cambiar España desde dentro está muy bien, pero ( y perdón por la insistencia) se requieren 3/5 partes del Congreso, y además del Senado, para hacer cualquier cambio de relevancia, es decir, siempre necesitarán el apoyo del PP y del PSOE a la vez... Una autentica utopía.
No se dan cuenta que todo servicio o cobertura tiene un coste, vale dinero, y eso supone gastar más de lo que gasta hoy el estado español... Imposible porque tiene una deuda del 100% del PIB y un aumento de la deuda implicaría un rescate. Sí que es cierto que se pueden bajar los costes ( eso pasa siempre), pero los señores de Podemos juegan con una cosa, el engaño al hablar de magnitudes. Si la renta básica que prometían, generaba un agujero al estado español de 300.000 millones de euros anuales ( 30% del PIB), el ahorro máximo que se puede conseguir ( y siendo muy benevolente), es de cerca de 50 millones de euros... Sí habría para construir un hospital... Pero nada más, el resto funcionaría igual.
Ayer presté atención a la encuesta del CIS y no me sorprendió para nada, de hecho, si recordáis mi vaticinio tiempo atrás, cuando hablaba del espacio de TV que daban a Podemos y a Ciutadans, que no era más que una estrategia, ya indiqué que, conforme se acerquen las elecciones generales, Podemos y Ciutadans irán bajando y PP-PSOE irán subiendo... Se ratifica esa tendencia, aunque debo reconocer que antes de lo que yo esperaba.
Porqué sucede todo esto?
En primer lugar porque las TV que daban apoyo a Podemos y Ciutadans han bajado el pistón y cada vez aparecen menos ( Curiosamente televisiones con propietarios vinculados al PP).
En segundo lugar porque Grecia ha sido la prueba en vivo de la propuesta Podemos ( Ahora dicen que no se pueden comparar los dos paises, y en eso tienen razón, pero los efectos son iguales, de hecho, en España serían bastante peores). Sólo la entrada de los Podemos griegos al poder ( no les hizo falta hacer nada), la prima de riesgo se disparó por encima de los 1500 puntos ( para daros cuenta, España estaba a 610 al borde del rescate), incrementando la deuda, se enfrentaron a la UE ( engañando a la gente sobre lo que hace la UE para tapar sus verguenzas) y ahora tienen más deuda y tienen que aplicar más recortes... En España el ascenso de Podemos ( me refiero a un gobierno exclusivamente suyo), garantizaría el rescate de España simplemente por el efecto de miedo de los mercados ( quien engaña, después lo paga).
En resumen, en España no va a cambiar nada, quizás alguien, como los socialistas digan " vamos a proponer una renta básica", lo prometerán pero jamás lo cumplirán porque es imposible... Igual que las promesas del PP de bajar el IRPF, cuando van a recortar más a Catalunya.... Demagogia y los catalanes a seguir sufriendo.
Un señor que apoya a Podemos ( espero poder decir que apoyaba), me decía, si no podemos entonces declararemos la independencia..... Ya sabemos a día de hoy que nadie puede cambiar España por dentro, y sólo hay una oportunidad para la independencia que es el 27S, no vamos a ir repitiendo elecciones cada año.
La próxima ocasión será en la siguiente generación, y ese buen señor, que, con toda su buena intención le gustaría contribuir a cambiar nuestro mundo, habrá traspasado viendo como apoyaba a algo que nunca funcionó y que nos llevó a un mundo peor.
Si realmente quieres cambiar el mundo, empieza por hacer uno nuevo y no intentar uno que está derruido y en el que hay unas normas que impiden cambiarlo desde dentro.
Vota SI a la independencia el 27S
miércoles, 5 de agosto de 2015
Avui dia no cal proclamar la independència des del balcó de la Generalitat.
Avui dia no cal proclamar la independència des del balcó de la Generalitat, sinó que cal fer un comunicat de premsa que en pocs segons ha arribat a tot el món, fet que provoca que en poca estona Barcelona estigui plena a vessar de mitjans de premsa estrangers desitjosos de retransmetre els esdeveniments en directe. Imaginem-nos l'exèrcit entrant a sac a Barcelona, empresonant polítics catalans, periodistes estrangers, ciutadans que protesten, etc...Una imatge perfecta per a un estat presumptament de la UE...per guanyar directament el Premi Nobel de la Pau i la Concòria i la Tolerància.
Potser no aniria gens malament repassar els munt de canvis socials, educatius, etc...que s'han produït entre els anys 30 del segle passat el present. Per començar, en aquells temps un militar que no obeia, era directament afusellat, i s'ha acabat el bròquil. Avui dia els militars espanyols fins i tot s'atreveixen a escriure llibres denunciant els seus superiors, i ai d'ells que s'atreveixen a emprendre accions de força contra ells. Per altra banda, els catalans som ciutadans europeus no pas per la gràcia del govern espanyol, sinó perquè és un dret que ens hem guanyat com a ciutadans, per tant no se'ns pot tractar com si fóssim uns invasors o uns insurrectes que cal eliminar a cop de baioneta. Un procés pacífic i democràtic no pot combatre's amb la força, això s'ha acabat, per tant ningú no s'ha tornat boig. Com que amb Espanya no hi ha forma humana de dialogar, doncs s'ha hagut d'emprendre aquest camí perquè l'alternativa és la decadència progressiva.
Tothom sap que passaria amb la detenció d'en Mas... ressò de la premsa internacional... trucades de molts presidents d'arreu del mont al Rajoy dient-li qie si s'ha tornat boig... es a dir... s'és pogués suspendre l'autonomia i/o detindre al President, pues no... la por no està al meu diccionari... y ara, ja em podeu denunciar i posar-me a la garjola per els insults... fotarem tal escàndol internacional que els sortirà el tret al revés quant tinguin que donar les explicacions que els demanda la ONU per la llei mordassa... :-) Apa-li !! Visca Catalunya Lliure!! ||*||
Potser no aniria gens malament repassar els munt de canvis socials, educatius, etc...que s'han produït entre els anys 30 del segle passat el present. Per començar, en aquells temps un militar que no obeia, era directament afusellat, i s'ha acabat el bròquil. Avui dia els militars espanyols fins i tot s'atreveixen a escriure llibres denunciant els seus superiors, i ai d'ells que s'atreveixen a emprendre accions de força contra ells. Per altra banda, els catalans som ciutadans europeus no pas per la gràcia del govern espanyol, sinó perquè és un dret que ens hem guanyat com a ciutadans, per tant no se'ns pot tractar com si fóssim uns invasors o uns insurrectes que cal eliminar a cop de baioneta. Un procés pacífic i democràtic no pot combatre's amb la força, això s'ha acabat, per tant ningú no s'ha tornat boig. Com que amb Espanya no hi ha forma humana de dialogar, doncs s'ha hagut d'emprendre aquest camí perquè l'alternativa és la decadència progressiva.
Tothom sap que passaria amb la detenció d'en Mas... ressò de la premsa internacional... trucades de molts presidents d'arreu del mont al Rajoy dient-li qie si s'ha tornat boig... es a dir... s'és pogués suspendre l'autonomia i/o detindre al President, pues no... la por no està al meu diccionari... y ara, ja em podeu denunciar i posar-me a la garjola per els insults... fotarem tal escàndol internacional que els sortirà el tret al revés quant tinguin que donar les explicacions que els demanda la ONU per la llei mordassa... :-) Apa-li !! Visca Catalunya Lliure!! ||*||
sábado, 1 de agosto de 2015
No abandoneu el pais quan més us necesita. Catalunya Si que Es Pot.Junts podem aconseguir-ho.
No abandoneu el pais quan més us necesita. Continueu lluitant. No rendir-se mai, Arcadi, mai. Junts podem aconseguir-ho.
M'agradaria demanar que reflexionessin a aquells qui realment creuen que s'ha de donar una darrera oportunitat a l'Estat amb el partit Catalunya Si que Es Pot. Pel que jo entenc en la majoria dels casos és un tema emocional més que no pas racional però els demano que posin encara que sigui durant uns minuts la raó per davant de l'emoció i pensin en les diferències entre el procés que es va viure a Euskadi, envoltat de violència, i l'endegat pels catalans, absolutament pacífic. Llavors penseu en les actituds que ha tingut el Govern espanyol en un cas i en un altre. Realment considereu que la seva resposta ha estat molt diferent? El diàleg és fonamental i tard o d'hora ens haurem d'acabar entenent (de fet, ells, per repartir el deute, estan molt però molt molt més interessats que nosaltres en dialogar) però, sincerament, admetem que amb els polítics de l'Estat espanyol no hi ha res a fer. I no, encara que les enquestes vagin errades, Podemos no guanyarà a Espanya. No ho farà i tots ho sabem. I menys encara obtindrà els 2/3 dels diputats que necessitaria per una hipotètica reforma de la Constitució espanyola. Per tant, si us plau, obriu els ulls perquè no tindrem més oportunitats. Ens hi juguem molt, el nostre present i sobretot el nostre futur. Que no us enganyin, les emocions són vostres, només vostres, i en una Catalunya independent us podreu seguir sentint com us roti, espanyols, espanyols/catalans o catalans. Els sentiments no es permeten o prohibeixen. Aquí parlem de política, de fronteres que poden comportar un primer pas cap a la millora del nostre benestar. Perquè, en definitiva, d'això tracta tot plegat. De que nosaltres i els nostres puguin estar en les millors condicions. I si és en una Catalunya independent doncs endavant. Informeu-vos, compareu arguments d'uns i altres i no us quedeu amb aquells que sempre heu escoltat, que sentiu als mitjans de comunicació, etc. La decisió és vostra i l'heu de prendre vosaltres, sense influències externes.
M'agradaria demanar que reflexionessin a aquells qui realment creuen que s'ha de donar una darrera oportunitat a l'Estat amb el partit Catalunya Si que Es Pot. Pel que jo entenc en la majoria dels casos és un tema emocional més que no pas racional però els demano que posin encara que sigui durant uns minuts la raó per davant de l'emoció i pensin en les diferències entre el procés que es va viure a Euskadi, envoltat de violència, i l'endegat pels catalans, absolutament pacífic. Llavors penseu en les actituds que ha tingut el Govern espanyol en un cas i en un altre. Realment considereu que la seva resposta ha estat molt diferent? El diàleg és fonamental i tard o d'hora ens haurem d'acabar entenent (de fet, ells, per repartir el deute, estan molt però molt molt més interessats que nosaltres en dialogar) però, sincerament, admetem que amb els polítics de l'Estat espanyol no hi ha res a fer. I no, encara que les enquestes vagin errades, Podemos no guanyarà a Espanya. No ho farà i tots ho sabem. I menys encara obtindrà els 2/3 dels diputats que necessitaria per una hipotètica reforma de la Constitució espanyola. Per tant, si us plau, obriu els ulls perquè no tindrem més oportunitats. Ens hi juguem molt, el nostre present i sobretot el nostre futur. Que no us enganyin, les emocions són vostres, només vostres, i en una Catalunya independent us podreu seguir sentint com us roti, espanyols, espanyols/catalans o catalans. Els sentiments no es permeten o prohibeixen. Aquí parlem de política, de fronteres que poden comportar un primer pas cap a la millora del nostre benestar. Perquè, en definitiva, d'això tracta tot plegat. De que nosaltres i els nostres puguin estar en les millors condicions. I si és en una Catalunya independent doncs endavant. Informeu-vos, compareu arguments d'uns i altres i no us quedeu amb aquells que sempre heu escoltat, que sentiu als mitjans de comunicació, etc. La decisió és vostra i l'heu de prendre vosaltres, sense influències externes.
NO ENTENC COM S'HA POSICIONAT EL P.S.C. ENVERS CATALUNYA ELS ÚLTIMS ANYS
Tot el què podem esperar del PSC: COM S'HA POSICIONAT EL P.S.C. ENVERS CATALUNYA ELS ÚLTIMS ANYS (Març del 2013) Tenim i patim els fets. La passada legislatura 25 diputats del P.S.C. al Congrés que : -NO defensen l'Estatut -NO defensen els interessos de Catalunya -voten CONTRA la ratificació del Preàmbul de l'Estatut -voten CONTRA la gestió dels aeroports, junt amb el PP -voten CONTRA les seleccions nacionals -voten CONTRA l'ús del català al Congrés -voten CONTRA l'abolició de les curses de braus a Catalunya -voten CONTRA la gestió catalana de l'aeroport del Prat -voten SÍ a la Loapa portuària: que els ports de Barcelona i Tarragona tornin a ser dirigits del tot des de Madrid furtant competències de la Generalitat -voten CONTRA la dació en pagament junt amb el PP -voten NO al Fons de competitivitat (1.450 milions €) per Catalunya -voten CONTRA la disposició adicional 3ª de l’Estatut (900 milions €) amb Zapatero i Montilla de Presidents. -voten SÍ a la Reforma Constitucional junt amb PSOE i PP -voten NO a l'Oficialitat del català a Europa -voten CONTRA la protecció de les llengües minoritàries junt amb el PP al Parlament europeu. Aquesta legislatura són 14 diputats del P.S.C. al Congrés CONTRA els interessos de Catalunya; de Barcelona: CARME/N CHACÓN, DANIEL FERNÁNDEZ, JOAN RANGEL, ESPERANÇA ESTEVE, JOSE ZARAGOZA, ISABEL LÓPEZ CHAMOSA , ALBERT SOLER, MERITXELL BATET, ROMÁN RUIZ, JUAN CARLOS CORCUERA; de Lleida: TERESA CUNILLERA; de Girona: ALEX SAEZ JUBERO; de Tarragona: FRANCESC VALLÈS (va demanar perdó per votar per al Corredor Central), JOAN RUIZ CARBONELL -voten NO al Congrés perquè Catalunya no pugui gestionar el 0,7% de l' IRPF destinats a fins socials -voten SÍ a FAVOR del Corredor Central, considerant-lo prioritari en CONTRA del Corredor Mediterrani. -voten NO al Congrés i rebutgen derogar el Decret de Nova Planta del 1.715 junt amb el PSOE i PP -voten NO a transferir a la Generalitat la competència per convocar referèndums junt amb el PP, PSOE, UPyD. -els Socialistes rebutgen al Parlament Europeu la proposta per reprovar les paraules d’Alejo Vidal-Quadras. -voten NO al Parlament junt amb el PP contra el consens per al Pacte Fiscal (excepte Ernest Maragall) -ABSTENCIÓ al Parlament a la Consulta d’Autodeterminació a la pròxima legislatura (excepte Maragall) -voten NO al Parlament la Declaració de Sobirania en contra del dret a decidir dels catalans, MENTINT als seus votants quan de fet, el dret a decidir estava en el seu programa electoral del 25-N. -La CARME/N CHACON diu: -estar en contra del Pacte Fiscal per a Catalunya amb Ungles i Dents. -En contra del dret a decidir del P.S.C. -Rotundament i radicalment en contra de la Independència, diu seria un nou mur de Berlin. En MONTILLA, ara Senador, contra el Pacte Fiscal per a Catalunya, diu: -Catalunya no pot reclamar el Concert perquè no té raons històriques. -El referèndum és la fórmula preferida dels dictadors. -El dret internacional no avalaria la secessió unilateral. La Rocio MARTINEZ-SAMPERE al Parlament diu: -el dèficit fiscal català és tan sols de 791 milions €, un 0,40% del PIB. -A un diari diu: -que no estan d’acord amb el Concert, que l’ha definit fruit de les guerres Carlines, reconeix que tenen una contradicció amb el concert basc, però -tampoc els agrada allà la fórmula d’hisenda pròpia perquè consagra un Model Federal.- En NAVARRO diu: -Catalunya Independent sería un país més petit i més pobre. -L’objectiu no és votar diferent sinó convèncer el PSOE que voti el què vol el PSC. -Una Catalunya independent estaria intervinguda i altament endeutada. -Titlla de 'farsa' la sobirania de Catalunya - voten NO a la Declaració Sobiranista al Parlament de Catalunya el 23-01- 13 - El 2013, agost, voten al Parlament de la U.E. un altre cop EN CONTRA de l'oficialitat del català a Europa. - Gener 2014 - Voten NO a celebrar un referèndum pel dret a decidir. - Juny 2014 - Junt amb el PSOE voten a favor de l'entronització de Felip VI, igualet, igualet que el P.P.
Treballar com a camí pel progrés econòmic i social segueix essent indispensable.
Entomar polítiques per crear llocs de treball és un requeriment indefugible. Ara bé, les polítiques i actuacions adreçades a la creació de llocs de treball no són suficients, si les persones no adoptem una actitud escaient, acceptant que per evitar la nostra obsolescència i ser ocupables, requerim tenir els coneixements requerits als entorns canviats sociolaborals i econòmics i a la vegada disposar d’aquelles actituds arrelades en l’equip, l’esforç, el canvi i la incertesa permanent. En aquesta línia, segons explicava fa uns mesos l’associació ASEMPLEO, cal recordar que sols el 16,7% dels aturats es reciclin o amplien coneixements durant el període d’atur. Un percentatge preocupant, ja que en aquest cas les possibilitats d’ocupació disminueixen progressivament i encara que l’ocupació millori les possibilitats de futur no són pas millor.
Està aturat no és un període de ‘descans’ o de ‘transició’ entre un treball i un altre, té que esdevenir un període de millora de progrés de formació per ampliar les competències. Hem d’entendre que millorar les capacitats té que ser quelcom possible i a la vegada requerit i que es té que desenvolupar simbioticament amb els imprescindibles subsidis o prestacions als aturats. Crear treball és imprescindible i potenciar i ajudar als emprenedors i industrials indefugible, però també dotar de més i millor capital intel·lectual als aturats, aquest és el repte a superar, ja que amb probabilitat la disintonia entre aptituds i actituds amb el que requereix el nous models productius expliquen, que l’atur estructural a l’Estat sobrepassi tota xifra raonable.
Cal acceptar que la tecnologia intel·ligent modifica els entorns de treball i desplaça als humans del treball de sempre, però a la vegada la tecnologia i les noves formes d’organitzar-se i de relacionar-nos en crea de nous. Uns nous escenaris de treball sorgits de processos d'innovació disruptiva i que exigeixen persones formades, que sàpiguen treballar en equip, compartir i trametre informació; que detectin oportunitats en un món global, tot entomant problemes, essent part de la solució. Persones amb capacitat de planificar, prioritzar i gestionar en la complexitat i el canvi i que converteixen les dades en informació i aquestes en coneixement.
Treballar com a camí pel progrés econòmic i social segueix essent indispensable, per aquest motiu, cal acceptar que són com gotes en l’oceà de la humanitat, però que cada gota té personalitat pròpia diferencial i és capaç d’aportar valor a la col·lectivitat i a la vegada la col·lectivitat té que acceptar que no pot deixar de banda a cap persona, armar-los de competències intel·lectes, per ser i saber, és una obligació col·lectiva arrelada en la voluntat individual d’evitar l’obsolescència i contribuir al progrés col·lectiu.
Està aturat no és un període de ‘descans’ o de ‘transició’ entre un treball i un altre, té que esdevenir un període de millora de progrés de formació per ampliar les competències. Hem d’entendre que millorar les capacitats té que ser quelcom possible i a la vegada requerit i que es té que desenvolupar simbioticament amb els imprescindibles subsidis o prestacions als aturats. Crear treball és imprescindible i potenciar i ajudar als emprenedors i industrials indefugible, però també dotar de més i millor capital intel·lectual als aturats, aquest és el repte a superar, ja que amb probabilitat la disintonia entre aptituds i actituds amb el que requereix el nous models productius expliquen, que l’atur estructural a l’Estat sobrepassi tota xifra raonable.
Cal acceptar que la tecnologia intel·ligent modifica els entorns de treball i desplaça als humans del treball de sempre, però a la vegada la tecnologia i les noves formes d’organitzar-se i de relacionar-nos en crea de nous. Uns nous escenaris de treball sorgits de processos d'innovació disruptiva i que exigeixen persones formades, que sàpiguen treballar en equip, compartir i trametre informació; que detectin oportunitats en un món global, tot entomant problemes, essent part de la solució. Persones amb capacitat de planificar, prioritzar i gestionar en la complexitat i el canvi i que converteixen les dades en informació i aquestes en coneixement.
Treballar com a camí pel progrés econòmic i social segueix essent indispensable, per aquest motiu, cal acceptar que són com gotes en l’oceà de la humanitat, però que cada gota té personalitat pròpia diferencial i és capaç d’aportar valor a la col·lectivitat i a la vegada la col·lectivitat té que acceptar que no pot deixar de banda a cap persona, armar-los de competències intel·lectes, per ser i saber, és una obligació col·lectiva arrelada en la voluntat individual d’evitar l’obsolescència i contribuir al progrés col·lectiu.
Carta oberta a Teresa Forcades.
Hola Teresa,
Personalitzo en tu perquè ets una cara pública, però faig extensiva aquesta carta a tots aquells que creieu que la independència dels Països Catalans o de Catalunya pot ser una immillorable oportunitat per començar de nou, per iniciar això que en diem un procés constituent, però que malgrat això doneu suport actiu a l’acord entre ICV, EUiA i Podemos per fer una llista a les eleccions del proper 27 de setembre. T’he escoltat en més d’una ocasió i no dubto que la teva aposta per la independència és sincera i reflexionada. Tampoc tinc cap dubte que ets conscient de les enormes dificultats que com a poble hem tingut, tenim i tindrem per exercir aquest dret elemental que és el dret a decidir si, en un món d’Estats, en volem un de propi o no. I estic segur que saps, perquè ningú s’atreveix a negar-ho, que en els darrers 300 anys l’opció de la independència, de crear una república catalana, no havia tingut mai tant suport com el que té ara. Una bona part de la gent d’aquest país s’ha tret del damunt la por acumulada de tants segles de règims autoritaris i uniformitzadors i s’ha atrevit a dir en veu alta que d’aquest Regne i d’aquest Estat ja no n’espera res de bo i que vol defensar el dret a decidir de la única manera possible, exercint-lo. I saps, evidentment, que des que va començar això que anomenem el Procés -ara fa 5 anys, amb la manifestació contra la sentència del TC- s’ha provat de moltes maneres poder convocar un referèndum acordat amb l’Estat i dins del marc de la seva legalitat però sempre s’ha topat amb la manca de voluntat tant del govern, com dels tribunals com, m’atreviria a dir, de la societat espanyola. Arribats a aquest punt es planteja exercir aquest dret democràtic de la forma més difícilment impugnable per l’Estat i els seus tribunals, convertint unes eleccions al parlament en unes eleccions en les quals els partits que hi participen portin en el seu programa un determinat posicionament favorable o contrari a la Independència. Unes eleccions plebiscitàries que, recordem-ho, no taparan la resta de debats que com a societat tenim plantejats, per això els independentistes hi anirem a través de més d’una llista i amb perspectives ideològiques diverses (enfrontades, fins i tot).
Sabent tot això com segur que saps, costa d’entedre que impulsis una proposta electoral que, precisament, pretèn arraconar el debat sobre la independència i, el què és pitjor, ajornar sine die l’exercici del dret a l’autodeterminació. Amb un discurs menys bel·ligerant i aparentment més comprensiu que el dels partits obertament unionistes, aquesta candidatura comparteix l’objectiu de desactivar el caràcter plebiscitari d’aquestes eleccions en no posicionar-se sobre la qüestió que les ha provocat. Deixant per més endavant, però sense concretar ni quan ni com, l’exercici del dret a decidir us convertiríeu en el millor aliat dels que no volen que l’exercim mai, entre ells, prou que ho saps, les grans corporacions i monopolis i la dreta oligàrquica més reaccionària, la pitjor cara del capitalisme, en definitiva.
Adam Majó.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)