RESPECTE i VALORS, TAMBE EN ELECCIONS,TAMBÉ A ARENYS DE MAR.

RESPECTE i VALORS, TAMBE EN ELECCIONS :

Per circumstancies que no venen al cas estic passant algun temps a la bonica i activa vila d’Arenys de Mar, on aquests die...s com en totes les ciutats i viles d’arreu del territori català i de la resta d’Espanya es veuen les anades i vingudes dels candidats de les diferents opcions polítiques, parlant entusiasmats dels seus respectius programes, uns poden semblar millors que altres, uns més bons i altres potser no tant, però cadascú amb la il•lusió i el pensament de ser la millor proposta per arreglar o millorar tot allò que per els ciutadans, i en aquest cas per els Arenyencs, no acaba de funcionar.

El passat 30 d’abril vaig poder assistir a la Sala Polivalent del Centre Cultural Calisay, a l’acte de presentació, d’una nova candidatura, JXA Junts per Arenys.
La llista formada per gent completament independent, lliura de peatges i deutes, l’encapçala l’actual alcalde, el Sr. Estanis Fors, i l’acompanyen, a més d’altres persones amb el mateix tarannà, tots els regidors que junt amb ell havien iniciat fa quatre anys, sota les sigles de CiU, un excel•lent projecte per Arenys.
Perquè ara no poden continuar la feina ben feta sota aquelles sigles?
Moltíssima gent d’Arenys n’és ben conscient de que algú li ha fet el llit, per això, per no tenir que pagar peatges, percentatges o com li voleu dir, i no deure favors a ningú és per el que el Sr. Fors i el seu equip, sabedors de la força que dona la feina ben feta per les persones i no per les sigles, volen continuar millorant i treballant per tota la gent d’Arenys.
S’han fet moltes coses importants per la vila, com per exemple eixugar el deute i obtenir un important superàvit, sense reduir, ans el contrari, serveis i prestacions, principalment les de tipus social.
JXA Junts per Arenys va prometre compraria un litre de llet per cadascun dels assistents al seu acte de presentació i que els donaria a famílies necessitades. Se’n varen comprar 500.
Continuant amb el meu interès per l’esdevenir de les presentacions de programes i candidatures, el passat dijous 7 de maig vaig poder assistir a la presentació de la candidatura per Convergència i Unió, acte que va tenir lloc en el Teatre Principal.
CiU és el partit en el que en quasi be totes les eleccions locals, autonòmiques o generals, visqués on visqués, he dipositat la meva confiança, però darrerament havent comprovat el que son capaços de fer alguns darrera les sigles, prefereixo fiar-me’n més de les persones.
El seu candidat, més conegut per alguns sectors d’Arenys de Mar com Pitu Nogueras, va presentar-se a l’escenari amb un seguit de fulls escrits. El “paper” principal del discurs se’l va emportar el moment per el que travessa Catalunya i dins de l’extensa i de vegades entrebancada lectura ben poc o quasi be res sobre Arenys de Mar. Això si, va fer esment a que la feina ben feta durant aquests darrers quatre anys l’havia fet CiU. Res en podia dir de qui en realitat estava al darrera d’aquell treball ben fet.
Però abans “l’ speaker”, no se’n va poder estar de dir - si m’ho permeteu, una petita malesa sobre l’acte de Calisay – i va afegir que a l’acte del Teatre Principal érem uns cinc-cents. És va confondre amb els assistents a l’acte del dijous anterior? Ràpidament va ser correspost amb un cert rebombori ja que molts dels presents n’eren ben conscients de que en realitat entre candidat, Sr. Diputat, part de la llista, alguns fotògrafs, algun periodista, i simpatitzants seríem unes vuitanta persones, l’endemà a Radio Arenys, una mica més benèvols varen dir una norantena.
També em vaig quedar bocabadat quan la darrera persona que va pujar a l’escenari com a component de la llista, presentada com Silvia Talleda, després una breu locució, possiblement fruit del nerviosisme i la il•lusió perquè el nou candidat de CiU sigui el proper batlle, anticipant-se més de vint-i-quatre hores al tret de sortida del començament de campanya, és va atrevir a demanar el vot.
Des del meu desconeixement em pregunto, quina presa te el Sr. Nogueras, amb el suport del Sr. Diputat, sovint agafats del braç, per entrar a governar l’ajuntament d’Arenys?
Serà que hi ha pressa per gestionar el superàvit que en aquest moments te l’ajuntament?
Al migdia del divendres tots els candidats a l’alcaldia varen tenir el seu moment a Radio Arenys, i encara que tots prometien apropar-se més al poble i fer més tasques de tipus social, em va sorprendre el candidat de CiU en afegir que res podia prometre ja que no sabien amb el que és trobarien quan governessin. Com quedem, el dia abans presumeix de la feina ben feta a l’ajuntament per CiU durant aquest darrers quatre anys i l’endemà no sap el que hi ha?
D’altre banda alguns inconscients, s’han endut o han malmès pancartes i cartells d’algunes formacions, entre elles de JXA Junts per Arenys. No entenen que dia a dia la gent som més conscients i ja no se’ns pot enganyar. Per moltes pancartes que s’emportin o cartells que destrueixin, només fan que donar més força a tots aquells que respectem, juguem net i tenim com a principal valor la honestedat.

 Molt agraït a l'amic Isidre Cruet Castelló

L'autocrítica sempre és sana.

 L'autocrítica sempre és sana. Però el gruix més important dels votants de la Colau no la voten per l'esquerranisme de les propostes, sinó perquè el discurs de la Colau està fet amb llenguatge propi del marc mental espanyol i els reafirma encara més dintre del marc mental espanyol. És allò que passava als anys vuitanta i noranta, quan candidats com l'Anna Maria Balletbò o l'Isidre Moles anaven a un acte electoral a Nou Barris, a la Zona Franca o a Badalona... Preguntaves a la gent: vostè votarà a favor del PSC? I molt indignats et contestaven: noooo, yo votaré al Felipe. Colau fa el que Ciudadanos, però amb l'avantatge de que a Catalunya sempre ha venut més embolicar-se amb la bandera vermella que anar de lliberal tirant a la dreta quan et mous amb el discurs espanyol i espanyolista, populista. Per això Ciudadanos és l'aposta de les èlits espanyoles pel que fa a Espanya. Però pel que fa a Catalunya, han hagut de promoure una recepta diferent, esquerranosa, agressivament radical, per poder trencar el que era el principal ingredient del procés sobiranista que assegurava la victòria del SÍ: LA TRANSVERSALITAT, el consens d'amplis sectors de la població de diferent classe social i ideologia que estaven disposats a anar junts cap a la independència deixant les seves diferències partidistes aparcades per al moment de posar-se a dissenyar el nou Estat. Aquest és el perill real que representa Colau i Pablo Iglesias a Catalunya.
El discurs que tenen, el de les tertúlies cridaneres farcides de llenguatge gruixut de les cadenes de televisió espanyola, el llenguatge de l'Alfonso Guerra, aconsegueix fàcilment penetrar en el sectors socials que encara no han sortit o no han desconnectat del marc mental espanyol i ho fa abans de que Junqueras o David Fernández hagin pogut fer-se un bon forat en aquests sectors.
 Alhora, promouen un clima que és totalment contrari a la transversalitat que tants anys d'esforç ha costat a entitats com l'ANC o Òmnium. I si acabem amb la cultura de la transversalitat, acaben amb el procés sobiranista sense necessitat ni tan sols d'arribar al 27S. A Madrid ho sabien i per això aposten per Ciudadanos només a Espanya, però no a Catalunya, a Catalunya han apostat per Colau, Podemos i ICV.
Bé, però independentment dels desitjos de Madrid, potser caldria que les persones que veuen amb reticència (i amb raó) la postura de l'agrupació de la Sra. Ada Colau vers el procés sobiranista .... doncs caldria que fessin autocrítica i preguntar-se que és el que han fet ells, quines polítiques han aplicat i quines no han aplicat a la ciutat de Barcelona per a què hagi una part important de la població que estigui disposat a votar-la. I no cal dir que qui hauria de fer més autocrítica és qui ha governat la ciutat. I si CiU, ara que ha esdevingut independentista necessita dels vots dels barcelonins per a tirar endavant el 27S, doncs potser que hagessin tingut més en compte a les classes populars de la ciutat els vots del quals ara necessiten.  I si el 27S és tan important suposo que arribat el moment, CiU no tindrà recança en pactar amb ERC i les CUP per accedir a l'alcaldia (si els resultats així ho determinessin). Potser hi ha partits sobiranistes que s'han adormit a la palla i no s'han pres prou seriosament l'eix social i s'han quedat instal·lats amb el discurs que les mancances que tenim es deuen al dèficit fiscal, que, tot i ser cert, només amb aquest discurs no n'hi ha prou. El fet que hagi gent disposada a votar a partits no clarament independentistes ho demostra. I el dit per l'Ajuntament de Barcelona també és extensible al Govern de la Generalitat de cara el 27S.

Ens hem guanyat el dret a la memòria, però ara cal guanyar el dret a la justícia.

Enguany, commemorarem el 40è aniversari de la mort del dictador, que reposa a la seva tomba faraònica del Valle de los Caídos, aquell mausoleu de mort, vergonya de qualsevol demòcrata. També commemorarem el 75è aniversari de l’afusellament del president Companys, l’únic president democràtic d’Europa occidental assassinat pel feixisme. En ambdós casos, no podem limitar-nos a un exercici de pura memòria, sinó que cal, més que mai, exigir justícia.

Cal jutjar Franco i el franquisme, cal jutjar la mort del president Companys i dels seus autors materials i intel·lectuals. Hem de passar de la memòria a la justícia.

El triomf pòstum del franquisme va ser un quid pro quo de resultats nefastos per la democràcia: silenci històric i neteja del passat feixista a canvi de la reinstauració borbònica. Espanya no va voler jutjar-se a sí mateixa. Les estructures de la dictadura van sortir intactes de la transició. El feixisme espanyol és l’únic feixisme europeu que no s’ha penedit de res, ni ha rebut la més lleu sentència condemnatòria.

Ens hem guanyat el dret a la memòria, però ara cal guanyar el dret a la justícia, l’única manera de tenir accés a la veritat.

No n'hi ha mai prou de memòria i de justícia, s'ha d'anar construint dia a dia. Com la nació, és un plebiscit diari. Perquè la memòria no és passat, sinó futur. La justícia sobre els crims polítics no ens explica els temps antics, sinó que ens permet mirar endavant -en un futur crític, democràtic i lliure- . El dia que deixem d’exigir-nos justícia, l'oblit, expectant, traïdorament alerta, ocuparà el seu lloc.

I així com, des del punt de vista dels ciutadans, podem parlar del dret a la memòria, com la lluita col·lectiva per a formar part de la història. i d'assolir la veritat, i de ser, de reconstruir allò que no se'ns va explicar, que no se'ns va voler dir, al seu davant hi ha el deure de la justícia, que pertoca a les institucions. Govern i Parlament, han de conjurar-se per assolir la justícia que no s’ha aconseguit. La independència ha de servir també per aconseguir la justícia manllevada.

Recordo i exigeixo que es faci justícia a totes les víctimes de les tiranies i les dictadures del món. Recordo i exigeixo que es faci, doncs, justícia al franquisme i a la seves víctimes.

Les enquestes cuinades. Amb estadístiques es pot arribar a demostrar tot, diuen.

El desembre del 2014 la mateixa enquesta indicava que un 47,4% dels catalans votaria a favor de la independència i que un 42,9% ho faria en contra. A més, el mateix sondeig mostra que ara només una minoria dels catalans (el 24,4%) acceptaria que el procés per arribar a la independència pogués engegar-se amb l'exclusiu suport de la meitat més un dels diputats del Parlament (68 sobre 135) i encara que no comptessin amb una majoria absoluta de vots en les eleccions.
Les enquestes cuinades per LV serviran perquè les cavernes mediàtiques d'aquí i d'allà es puguin posar les botes aquest cap de setmana. I a més, el dilluns veureu el tonto útil sobiranista de torn de can Cuní, rebent hòsties fins el carnet d'identitat sense gairebé poder obrir la boca, perquè els insofribles monòlegs d'en Cuní i la seva gossada ho impediran.. Feu un petit esforç i comproveu a través de la xarxa els budells de les enquestes que històricament ha cuinat LV. Veureu com per desprestigiar el sobiranisme, sempre utilitzen preguntes equívoques, confuses i amb trampa, que ben cuinades donen com resultat que la suma de peres + pomes = donin com resultat plàtans.. Més grollera ha estat l'enquesta que publiqueu, suposant que fos cert que el nombre de votants pel sí a la independència fos el que indica l'enquesta, no em crec ni borratxo de vi que d'aquestos, només el 24,4 % acceptaria com suficient el 50 + 1..Que no xatos, ni borratxo de vi.
Amb estadístiques es pot arribar a demostrar tot, diuen. És cert. Al meu poble el govern local ha aconseguit en deu anys reduir el deute acumulat que tenia l'ajuntament. De tres milions d'euros hem passat a un. Ara bé, l'oposició diu que la tendència des darrers anys ha estat reduir menys que els anys anteriors, per tant, fent una projecció al 2025, la tendència pot ser altre cop deficitària. Ergo: el govern actual ens aboca a una situació d'endeutament insostenible. Tothom cuina les dades segons la seva conveniència. I el més lamentable és que hi ha gent que les compra igual com 'crecepelos' sense cap garantia sanitària.
Doncs que ens deixin votar i ho confirmarem. I si guanya el NO, doncs cap problema... nosaltres ho som de ben democràtics. Hem aguantat durant trenta anys l'status quo amb Espanya per ser minoria, i el que ens diu l'enquesta es que com a mínim, estem frec a frec amb els que volen seguir sent espanyol (inimaginable fa deu anys enrera). I per altra banda, com medim els vots?... si no ha d'existir mai aquest famós referèndum, les xifres poden canviar molt en quant a relació d'escons.
Aquests resultats d'enquestes publicades a diaris sempre de caire unionista no deixen de sorprendre´m. A dia d'avui, el Parlament de Catalunya te un 80% de diputats que han votat a favor del dret a decidir. Els partits polítics que han votat en contra tenen una intenció de vot a la baixa. Els que ha jugat a la indefinició s´ha vist obligats a definir-se, i en fer-ho han vist com les seves expectatives de vot també baixaven. Aleshores, què ens hem de creure? Les expectatives de vot publicades pels mateixos mitjans? O l'enquesta que diu que l'independentisme va a la baixa? "donde  está la bolita???"

CARTA A ADA COLAU.DECIDIM LA INDEPEDÈNCIA.

Unes eleccions municipals que es presenten diferents.

En qüestió d'un mes sabrem quines són les alcaldesses i alcaldes de les nostres viles i ciutats. Aquesta és la finalitat dels comicis locals. També podrem començar a veure com se les enginyen els guanyadors/res per a formar governs estables que puguin donar resposta als anhels locals de cada vila i ciutat.
Unes eleccions locals que es presenten diferents a quasi totes les viscudes amb anterioritat, on qui més qui menys s'atrevia a fer un pronòstic amb alta probabilitat d'encert.
Aquesta vegada, jo no seré d'aquells que s'aventuraven amb molt d'encert a fer pronòstic.
El que si m'agradaria, un mes abans de tenir les dades i saber quins escenaris es dibuixen arreu de Catalunya, és escriure les reflexions del que pot motivar a uns i a d'altres ciutadans i ciutadanes a decidir el seu vot.
Clarament, aquesta vegada, l'oferta de formacions polítiques i de grups polítics d'independents que concorren als comicis s'amplia i això marca una tendència a l'atomització en el sí dels consells plenaris, es dibuixen poques majories fortes les quals siguin capaces de governar en solitari o amb pocs socis de govern.
Realment els escenaris seran complexos de gestionar pels representants polítics ja que no hem d'oblidar que més prioritari que el 27-S, en els ajuntaments, el que és prioritari és governar bé a nivell del dia a dia local.
Aquest governar bé en el dia a dia local implica proximitat, empatia, sensatesa, ètica exemplar, rigor, sostenibilitat, eficiència i eficàcia en totes les àrees de govern i arribar a acomplir les expectatives de la major part de la ciutadania local.
Els ciutadans i ciutadanes quan van a votar esperen dipositar el vot en uns representats, de les diferents llistes, que amb la seva capacitat de decidir que els deleguen els ciutadans i ciutadanes en els assumptes públics, facin d'aquella localitat un escenari millor on poder tenir oportunitats de creixement personal, familiar, social, econòmic, cultural, i tot això, en un entorn segur, tranquil, respectuós amb els diferents valors, cultures i drets, mediambientalment sostenible, on poder moure's millor, urbanísticament ordenat i net, amb salut i oportunitats de formar-se per a excel·lir. Res més ni res menys.
D'això els diversos programes electorals entren a detall i tenint en compte sempre les diverses realitats locals que hi ha a Catalunya.
Jo penso que en les eleccions locals és on tot això es posa en valor alhora d'anar a votar a un futur alcalde o alcaldessa, almenys és el que vull creure que la majoria dels que anem a votar, fem.
El 24-M és a tocar, a menys d'un més i res té a veure amb els objectius del 27-S, que ningú s'equivoqui, tot i que puguin intentar algunes formacions lligar una cosa amb l'altra.
El 24-M anem a votar per fer confiança al o a la que serà els propers 4 anys alcalde o alcaldessa de la nostra vila o ciutat, i això, salvant molt les distàncies, és com anar a votar per escollir al president/a de la comunitat on residim, decisió en la que res influeix el que passa, pugui estar passant o passarà a altres nivells de contingència política.
Cada localitat és coneix a sí mateixa, i el que resideix en ella i la viu, ja percep quines variables es poden donar, que no resultats, a això cal afegir la possible mobilització del descontent que hi hagi a nivell local i a aquells temorosos de que el 27-S pugui esdevenir l'inici d'un canvi en les relacions Catalunya-Espanya segons les hem conegut des del 1978.
Per sobre de tot, visca la democràcia!
Visca Catalunya Lliure !!!!

Cal canviar la història política de Catalunya. Nova Llei electoral catalana. Som DIFERENTS.

  El Parlament ha d’aprovar la llei electoral en dos capítols. Dimecres s’aprovarà l’admissió a tràmit, és a dir, el ple de la cambra donarà el vist-i-plau a la tramitació i abans de vacances es votarà si s’aprova definitivament. Hi ha un problema, però. De moment, els qui donen suport a la llei són CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP. Aquests quatre grups sumen 87 diputats, de manera que no hi haurà cap entrebanc perquè dimecres la llei superi aquest primer escull: per acceptar la simple tramitació d’una llei al Parlament cal ‘només’ la majoria absoluta de 68 diputats.

Fins aquí bé. El problema podria ser al juliol. La llei electoral és una llei que es considera orgànica de país, és a dir, que toca allò més fonamental d’un país. Per aprovar lleis en aquest àmbit (com l’Estatut) no n’hi ha prou amb la majoria absoluta sinó que cal la famosa majoria qualificada, la de dos terços dels diputats, per tant, 90 vots a favor. La llei electoral està a 3 vots de tirar endavant.

En aquest punt potser convé recordar quins són els punts forts del què fins ara han pactat CiU, ERC, IC-EUiA i la CUP, i que no és poc tenint en compte les distàncies ideològiques que hi ha entre els sis partits que integren aquests quatre grups (CDC, UDC, ERC, IC, EUiA i CUP). Abans que res potser cal aclarir que el consens al que s’ha arribat deixa entreveure una llei genuïnament catalana, és a dir, no s’ha fet una fotocòpia de les altres lleis electorals ni molt menys de l’espanyola. Hi ha molta feina darrera i no s’ha fet de la nit al dia. (Bé, si d’alguna cosa han pecat tots plegats és de la lentitud: han tingut 35 anys per elaborar-ne una de pròpia). El cas és que, si s’aprova, la llei electoral catalana serà una de les més modernes de tot Europa i incorporarà elements que ara es demostren necessaris en aquest sistema caduc de partits. A saber:

- Estalvi econòmic: Quants sobres amb propaganda electoral rep vostè quan hi ha campanya? Un per formació, com a mínim. Visc a Sant Cugat on el 24 de maig es presenten 10 formacions polítiques per un consistori de 25 regidors. Segurament rebré 10 sobres amb 10 díptics i 10 llistes electorals. Cal? No. L’esborrany de la llei electoral catalana preveu una tramesa conjunta. És a dir, els partits polítics s’han posat d’acord (al·leluia) per enviar-me un únic sobre que contindrà els 10 programes electorals i les 10 llistes. Sembla una tonteria però la despesa pública i l’ecologia se’n ressentiran en positiu.

- Vot anticipat: Una altra mesura que sembla mentida que no s’hagi pensat abans. Si el dia de les eleccions no sóc prop del meu col·legi electoral, perquè caram haig de fer tot el tràmit burocràtic d’anar a correus, esperar rebre la documentació, tornar-hi, votar a distància i esperar que el vot arribi a temps? No és més fàcil demanar votar abans, fer-ho i reservar el vot fins el dia de les eleccions? Bé, això del vot anticipat (que es fa en països com els Estats Units) està inclòs a la llei electoral.

- El text que s’està tramitant també preveu una vacuna anti-llistes fantasma. Potser per això no agrada al PSC i al PP. Per poder ser diputat o regidor caldrà estar empadronat a la circumscripció per la qual et presentes. Oi que sona lògic? Doncs fins ara, la llei electoral permet que un senyor de Getafe es presenti com a regidor de Sant Joan de les Abadesses sense que ni tan sols sàpiga ni on cau ni com es pronuncia. No és un exemple a la babalà, és real i actual. No sembla una mesura tan estrambòtica la de demanar una miqueta de proximitat territorial al qui, al capdavall, acabarà representant-ne un tros.

- En l’àmbit nacional també hi ha una mesura central que, per si sola, ja dona sentit a la llei: l’autonomia electoral de Catalunya. L’esborrany preveu la creació de la sindicatura electoral catalana, o el que és el mateix, que la última paraula en la resolució de conflictes electorals la tingui aquesta sindicatura i no pas la junta electoral central amb seu a Madrid.