Parlem de Grecia !!!!

Bona nit a tothom,

La verdad es que no iba a tocar más el tema Grecia hasta que hubiera algún movimiento interesante, pero parece ser que Tsipras no me lo va a permitir.

Debo recordar que, a diferencia de Podemos, Syriza es un partido que apareció ya hace unos años y su mentalidad es de extrema izquierda ( vuelvo a recordar a todos que estos términos de izquierda y derecha sólo los utilizamos en España y me parecen absurdos, pero eso es mi forma de pensar, claro).

Ayer, en menos de una hora había encontrado un socio de gobierno que, precisamente, se encuentra en el polo opuesto, se trata de la ultraderecha nacionalista ( debo recordar que los nacionalismos europeos no tienen nada que ver con el catalán o el escocés, la película va por otro lado).

Para entendernos, y poniendo el caso más extremo: Mientras unos incentivan a los inmigrantes a que vayan con ellos, los otros los quieren expulsar del país...

Un ejemplo en España sería si Podemos pactara con Fuerza Nueva o Plataforma por Catalunya... Simplemente doy el ejemplo para que nos demos cuenta de lo ilógico del caso. Pasaría también eso en España?

El único punto en común de los dos líderes es que van a acabar con las políticas de austeridad.... Pero la UE ya les recordó que las deudas se tienen que pagar..
Las bolsas se calmaron ayer por la determinación de la UE y por lo curioso del pacto con la extrema derecha, a pesar de que Tsipras volvió a amenazar a la UE....

Todo el mundo esperará un mes para ver cuanto aguanta sin dinero...

Aquí, los líderes de Podemos lo celebraron como una victoria propia.... También pretenden una sorpresa en forma de pacto de este tipo?... A pesar de que toda la estructura está controlada por licenciados en políticas y comunicadores, creo que cometieron un error importante: si hasta ahora todo el mundo se iba a fijar en Grecia para ver qué sucede allí y lo extrapolaría a Podemos, ayer lo certificaron..... Tomemos nota pues..

L’acord pot fer possible la independència, sense ell és impossible.

Bon dia a tothom,
No sé si us va passar a vosaltres, però ahir vaig anar a dormint pensant.
Estava content per una banda perquè per fi hi havia un acord i l’acord pot fer possible la independència, sense ell és impossible.
Però no estava gens satisfet en com havia anat tot. I compte, quan faig aquestes reflexions son, com sempre, a títol personal i respectant l’acord que és el més important.
Coneixent al President Mas, primer va parlar d’allò que unia. No era cap sorpresa que tots anirien amb el mateix full de ruta, el del CATN, només cal que els diferents partits l’expressin amb les mateixes paraules per a no crear confusió. De fet, dies enrere, corregia a certa gent que parlava de DUIs i coses per l’estil i jo els havia d’enviar un enllaç amb una entrevista per a que veiessin que el full de ruta és el mateix. Cal utilitzar el mateix idioma.
Després va parlar de fer unes estructures d’estat. Unes estructures d’estat que es podien fer, perfectament després de les eleccions ja que, abans del mes de març era impossible. I això ens porta a que la data disponible més propera és setembre 2015.
Ahir sentia comentaris de gent que no li agradava la data, pensant que era una imposició del President, però tot canvia quan el President va proposar que, a les municipals, els pactes han de ser CiU-ERC, més els partits que s’hi afegeixin....
Ens deixa molt clar que els interessos electorals a les municipals han tingut un pes molt important.
Vull seguir amb la data ( de fet, suposo que els que em coneixeu sabeu que jo era ferm defensor del març). Després de tot el que ha passat les dues darreres setmanes ( I no vull donar detalls perquè m’he emprenyat molt) , molta gent ha perdut la il•lusió i, pensant, pensant, veig que no tinc clar si la gent realment perdonaria el que ha passat en només dos mesos. A més de tenir poc temps per preparar la campanya.
Però, en aquest punt, em vull fer fort en la data, tot i que és el resultat d’exigències d’ERC, dona la casualitat que provoca les eleccions en el moment més feble de l’estat espanyol: just dies abans de la dissolució del Congreso de los Diputados....
Aquí ja m’agrada. És molt bon moment.
Segueixo pensant que el format partidista imposat, sigui amb paraigua o sense, és la pitjor sol-lució, però si no s’acceptava no hi havia acord. Tindrem menys escons sobiranistes i està per veure si no hi haurà una lluita partidista a la campanya i no veurem l’odi que hem pogut veure per part d’alguna gent, que ja feia campanya, tot i que parlàvem d’un pacte... Tinc dubtes molt grans al respecte perquè crec que no som madurs per a fer alguna cosa així. Tenim massa gent que, quan es queda sense argumentació, la seva eina és treure tota la brutícia que pugui tot i que sigui mentida i només de sentides... Brutícia que queda per escrit i després utilitzaran els unionistes... Hem de ser més madurs i intel•ligents.
A nivell internacional ho entendran?. Suposo que l’experiència del President Mas haurà fet que hagin lligat com donar una imatge d’unitat tot i anar per separat però he parlat amb persones de diferents països i tots em deien el mateix: “potser aneu en la mateixa línea però heu perdut l’efecte de demostrar al mon que aneu realment units”.
Bé, és la meva darrera reflexió al respecte i ara hem d’aplaudir que a Madrid, com havia vaticinat dies enrere, ja tremolen perquè avui tenim una cosa que ahir no teníem: La unitat, i això els fa por.
Ara cal que vetllem tots plegats, no només els partits, sinó la gent que parlem a les xarxes socials, per a que no es trenqui la unitat i quan veiem a algú que inicia algun atac, el puguem frenar. Políticament no ha estat possible, per desgràcia, un altre tipus d’unitat, al menys fem-ho nosaltres amb les nostres actituds.

ARA, EL MAL JA ESTÀ FET !!!!

S'han destruït els ponts de la confiança i de la veritable unitat de tot el procés, ara es podran intentar reconstruir-los però ja no seran iguals de sòlids i forts i menys amb una campanya electoral a la vista a on la unitat quedarà en segon pla per donar pas a els interessos de partit, ja s'ha demostrat aquets dies, sols cal veure els articles i contra-articles, declaracions i contra-declaracions, sols cal donar un cop d'ull a l'entorn i queda clar q...ue tota aquella trempera post 9N i inclús la que va provocar la conferència del President al Fòrum, la primera vegada que un President de la Generalitat ha marcat un full de ruta creïble cap a la independència de Catalunya, s’ha esfumat i ha donat pas a un sentiment de frustració permanent.
És curiós veure aquets dies la premsa de Madrid i les tertúlies de les TV de la caverna com ja es freguen les mans davant la nostra pròpia divisió i això és mala senyal.
Diuen que no hi ha més cec que aquell que no vol veure i en aquets moments estem tots cecs i sols volem mirar allò que creiem o suposem que volem veure sense calibrar que estem deixant de veure allò que realment li convé al nostre país i que no es altre cosa que la unitat.
Hi ha una dita en castellà que diu: “Entre todos la mataron y ella sola se murió” i això és el que estem fen tots plegats amb el procés, exactament això.
Cadascú pot tenir la seva idea del per què de tot plegat i com és habitual n'hi ha de tots els colors, som un país a on a cada casa hi ha un entrenador de futbol i un gran polític que saben el que s’ha de fer i el que no en cada moment per guanyar el partit o per governar el país i així ens va i així pot acabar tot plegat i la culpa sols serà nostra i no valdran excuses de mal pagador i voler donar la culpa a aquell o al altre.
Si això no ho encaminem units ho tenim perdut, ara ja ho tenim malament, sols si ens deixem de mirar cadascú el nostre melic i fem un esforç cap a la unitat del país ens en podrem sortir malgrat les ferides de les últimes setmanes que podran cicatritzar però quedaran visibles.
Ara lo més fàcil seria començar a nombrar i buscar els noms dels culpables i dir que si aquell o l’altre, que si aquell vol i l’altre deixa de voler, si aquells van fer allò i aquells lo altre, si uns són més i els altres menys....això seria lo fàcil i el pitjor que ara podem fer i en canvi estem fent tots plegats.
Dubto molt, com he dit al principi, que la confiança mútua entre nosaltres mateixos torni a ser la mateixa de fa tant sols unes setmanes abans, però no tenim cap altre remei si no volem perdre l’última oportunitat per tornar a aixecar tot això que nosaltres mateixos hem tirat per terra i continuar el camí cap a la llibertat i la independència.
De nosaltres i sols de nosaltres en depèn tot plegat.

Ja n'hi ha prou! ¿Us imagineu cada reunio del Govern i després SMS reinterpretant els acords?

Ja fa temps que Mas et va proposar això i no vas voler. Ara que passa, que perquè tu ho diguis està be? Doncs si tanta necessitat hi ha d'un govern de concentració, haver acceptat quan Mas t'ho va proposar. Però els que voleu manar sense saber, us apunteu la proposta, la sabotegeu i al cap del temps la proposeu a veure si els altres no se'n recorden que la van fer i es pensen que es vostra. Francament, has demostrat que no vals com a President de la República Catalana. Quan ho hem tingut a tocar has posat tots els pals que has pogut a les rodes. Qui ho havia de dir; a l'hora de la veritat el que s'ha mullat i se l'ha jugat per la independència ha estat Mas i tu en comptes de donar suport, has dificultat la seva feina tot el que has pogut.
En Junqueras i Esquerra es treuen la careta, ja varen governar amb els tripartits , varen posar un andalús no independentista de president , i juntament amb tots ells  varen arruïnar a  Catalunya gastant sense mesura i deixant un deute de mes de 40.000 milions d'euros que han obligat a fer les retallades que ara patim, , vaja Oriol, voleu tornar-hi? ara no es l,hora dels partits , es l'hora del poble , dels ciutadans , d'anar cap a la independència ,no sou creïbles, ens heu fallat , però el poble no ho oblidarà, tots amb la llista única del president , es l'únic camí cap a la independència , la resta , el demes son monsergues interessades dels partits que en realitat el país i lo que la gent vol els hi importen ben poc mentre puguin mantenir la seva cadireta segura, i mentrestant, podemos que ens vol que seguim sent dependents de Madrid , perquè per ells que son molt demòcrates, oh si ¡¡¡ el que el poble català vulgui per el seu futur, no compta
Per qué no veu aceptar la llista única, ERC i les CUP? I ara, rebutjeu aquesta darrera oferta. No ho enten ningú. Mireu el mal que esteu fent al procés...tots, també Mas, encara que entenc que ell no tenia masses més opcions. Per això, només votaré la llista única, perquè no vull escollir entre Mas o Junqueres. Vull la independencia! Però si m`obligueu a decidir, votaré la llista del President.
Comentaris només en contra del President i el seu partit o només en contra del Cap de l'Oposició i el seu partit ajuden la causa unionista en el sentit que nosaltres ja els fem la feina. Si s'ha de criticar que encara no facin públic L'Acord cal fer-ho criticant els dos alhora. El contrari fa que els espanyols riguin perquè tenen una gàbia amb dos hàmsters que no en volen sortir i només fan que girar per la rodeta i barallar-se. Les riotes dels espanyols retrunyen més quan els dos hàmsters diuen que ho fan per Catalunya. Hem de recordar-los que els queda poc temps per a què anunciïn L'Acord i que ho han d'anunciar amb solemnitat. Aquest Acord ho pot ser tot per a Catalunya, s'ha de fer bé, concretant els objectius, les passes i els terminis. No podem acusar-los de partidisme si nosaltres també fem partidisme. CiU? ERC? CUP?... Catalunya! Donec Perficiam!
M'és difícil saber si un té més raó que l'altre, el que està clar és que un procés que fins ara havia estat impecable gràcies sobretot a la societat civil l'estan convertint en un espectacle que fa plorar, hagués calgut més discreció I seny...
Si us plau deixem enrere el ridícul fet i doneu-vos per la pell un i altre amb una decisió clara sense dilatar-ho més, esteu decebent al país...

Avui segueixo molt i molt emprenyat: seny i país.

Avui segueixo molt i molt emprenyat.
Ahir per la tarda, durant uns minuts, estava content perquè pensava que, per fi el seny havia arribat a ERC.
No pensava que hagués arribat del no res, sinó per l’encert del President Mas de, públicament deixar clar que l’actitud d’ERC és més pròxima a buscar un tripartit que no la independència.. L’explicació és molt coherent: Per a la independència ens necessitem tots amb esperit de país i sense partits, pel tripartit, només calen partits...
També va ser un encert enviar, per escrit, les darreres propostes, i com a ultimàtum, així com fer-ho saber a l’opinió pública.
Una d’aquestes propostes venia de la reunió del dia 27. Hi eren presents els dirigents de la Societat Civil ( ANC, Òmnium, AMI), en Junqueras i el President Mas. La Societat Civil va fer una proposta: Tot i que el paraigua fa perdre escons, la proposta passaria per acceptar el paraigua però amb una llista de la societat civil i el President. La resta de llistes anirien amb les seves sigles de partit i si ERC volia entrar dins de la transversalitat, ho podia fer perfectament incorporant-se a aquesta llista. La Societat Civil va justificar la proposta demostrant que complia totes les “normes” imposades pel sr. Junqueras
El President Mas, tot i que la fórmula implica pèrdua d’escons va dir que SI.
En Junqueras, sorprenentment, va dir que no.
Però no content amb el NO, va filtrar aquesta proposta a la premsa, obviant que hi havia dues proposes anteriors per part del President. Evidentment, això no és gens seriós, ni ajuda a que hagi confiança entre les parts.
Suposo que recordareu que, durant dos dies he estat preguntant als militants actius d’ERC el perquè no acceptar aquesta proposta i la resposta ha estat la mateixa: No respondre, demanar eleccions i atacar a CiU i al President ( és normal quan no es té cap argumentació).
Ahir, com a reacció a fer pública l’actitud d’ERC per part del President, ERC decideix fer el paperet i dir que acceptaven la proposta però tergiversant-la, tot i haver-la escoltat, llegit i, fins i tot filtrat. Evidentment això és un intent de manipulació de l’opinió pública i demostra que no es pot tenir cap tipus de confiança amb ERC.
En Junqueras va enviar un SMS al President dient que acceptava les condicions que ERC s’havia inventat i, evidentment, el President el va corregir... Minuts després, alguns mitjans de comunicació parlaven d’un missatge del President Mas al Junqueras amb un seguit de falsedats ( nova jugada per part d’ERC i concretament del seu cap que és qui va rebre el missatge).
El President Mas va fer coneixedor a tothom del missatge real que es va enviar ( el podeu llegir al meu mur). Un missatge on es podia veure l’ incredulitat del President davant la tergiversació d’una proposta de la Societat Civil que en ERC tenia per escrit i, tot i això ( evidentment pel bé del país), el convocava a una nova reunió amb la Societat Civil per a que en Junqueras s’expliqui i pugui tenir l’oportunitat de rectificar.
Jo fa molt de temps que vaig denunciant coses molt i molt estranyes a ERC ( en lloc de denunciar el que ens passa a Espanya amb la tranquilitat de que anem tots a una cap a la independència), molt partidisme, poc país, massa pensar en eleccions, poc en plebiscitàries, molt en tripartit i poc en la independència.
Evidentment, que jo denunciés el que veia, no ha agradat a molts militants d’ERC del sector que va a mort amb ERC encara que es tiri per una finestra, però si m’ha valgut per a que, ahir mateix bastants simpatitzants i, alguns militants d’ERC, realment preocupats per la independència, em diguessin que renunciaven a seguir en el partit.
A tot ells els vaig contestar el mateix: No es soluciona si marxeu d’ERC, es soluciona si feu veure a ERC que el que toca ara és la independència. Si en una setmana ho podem sol.lucionar haurem d’oblidar i treballar per a construir el nostre país.
A partir d’ara tot s’ha de fer públicament per a no permetre cap manipulació més per part d’ERC....
Només demano dues coses a ERC: seny i país.

El sobiranisme ho deixarem a l’armari un altre cop ?

Més enllà de la tristesa electoral acostumada i previsible, el moment català hauria de tenir unes altres exigències. Davant la negativa d’ERC de participar en una llista conjunta, sembla que Mas maneja la possibilitat de fer la seva pròpia llista, amb aquell seguit de noms independents que, en cas d’acceptar, podrien fer que tot plegat fes patxoca: la llista del President d’acord amb les conviccions que va anunciar a la seva conferència. Si aquesta llista guanyés, tot plegat seria més fàcil. ERC actua com si això de la independència s’hagués de fer contra ells mateixos, i per això tenen reticències a l’hora de sumar-se a fer-la possible. ¿Van ser independentistes fins que la independència va ser possible?

¿Potser que ERC, amb ganes de contraatacar, es planteja també un pòquer de noms ‘independents’ —fitxatges per veure qui és capaç d’arreplegar més independentistes de renom, més primeres figures entre intel·lectuals, artistes i paracaigudistes? Tot plegat està agafant un airet estrany i una mica patètic.

No es posen d’acord, però no és veritat que l’un actua com l’altre? En què quedem? Qualsevol acord serà ben vist? També podem dubtar-ho… L’acord ha de demostrar que tot el procés, d’ara endavant, no serà presidit per les traïcions ni per les ficades de pota ni per les al·lucinacions dels extremats —o dels freaks o dels xofers de la causa. I és aquí on podem fer el ridícul, com se sol dir, de manera estrepitosa.

S’hauran de prendre una torrentada de decisions, d’anar bé la cosa, i la credibilitat s’ha de guanyar des de la base, des del primer dia. Tota la Transició implica una certa germanor —seriosa, gradual, enraonada— en la voluntat de crear un estat que està barallada amb la política de cada dia. I tot sense caure ni en frivolitats ni en pallassades, perquè tot plegat està passat per un moment molt delicat.

L’èxit del procés passa per la serenitat, perquè la gent s’hi ha sumat quan ha vist que els més seriosos de cada casa començaven a pensar d’una altra manera —amb arguments i xifres i possibilitats abastables— i la hipòtesi sobiranista deixava de ser un somni romàntic i desaforat i començava a dibuixar-se com l’únic horitzó raonable que deixa a la vista aquesta Espanya ofegadora.
El sobiranisme es desarà a l’armari un altre cop, i tornarem al qui dies passa anys empeny, fins que es tornin a trobar bons lideratges, plans decents i una Espanya que pugui admetre que la democràcia catalana té el seu propi dret a decidir, davant del qual no s’hi valen lleis o constitucions esgrimides com si fossin barricades.      

Xantatge o demagogia?

Al teu barri se'n dirà xantatge però per mi tu el que fas es demagògia, i de la barata.
L'esquerra independentista hauria de tenir present (no dic saber ja que ja ho saben a ERC) que sense el centre-dreta no hi haurà independència mai. I qui es pensi el contrari espero que li soni el despertador ja.
Plantegem la situació com si els dos (CiU i ERC) estéssin a la mateixa posició, i d'aquí la demagògia. Doncs no; uns van treure el doble de vots que els altres en les últimes eleccions i per tant tenen la veu cantant (i ERC no). CiU no té cap necessitat de convocar res (i ERC si). CiU sempre ha estat un partit de traïdors i el gir que han donat no l'hauria somniat mai cap independentista (independentista no fanàtic de cap partit polític, es clar)(i ERC no). Per tant és evident que les situacions dels dos partits és totalment diferent i no s'han de valorar les accions amb la mateixa bara de mesurar.
És alucinant que ERC no aprofiti el moment i no digui si a qualsevol cosa. Això és mirar cap al partit i res més.
Per primer cop a la història moderna hi ha la possibilitat de convocar eleccions i els dos estan jugant a la Puta i a la Ramoneta altre vegada; de CiU era d'esperar això diuen, d'ERC sincerament NO.
És avergonyant la diferència de comportament de la CUP i la d'ERC.
Si fem una mica d'anàlisi en perspectiva ens n'adonem que hi ha una gent que ha picat pedra a l'independentisme ja fa força anys i uns altres que hi han arribat farà uns cinc anys, benvinguts doncs, però que no vinguin donant lliçons. Estem en un moment crític però no hi ha res perdut, ans al contrari, potser és el moment de ressituar-ho tot i agafar nova embranzida. Dubto que CiU tingui tant ben dominats els mitjans de comunicació i les xarxes, de tota manera la gent tampoc és tant ruca com per combregar amb rodes de molí. Fa uns quants anys vaig sentir a dir en Jonqueres que com més a prop estiguem de la independència més castanyes caurien, deu ser que anem bé.
Les properes eleccions seran unes autonòmiques més. L'efecte post 9N s'ha anat diluint. L'únic que no sabria dir és si seran anticipades o no les eleccions.
Ara s'està pressionant a Mas per que avanci unes eleccions a les quals concorreran els grups polítics de sempre, amb la intenció d'ampliar les seves quotes de poder i aguantar durant 4 anys més de legislatura.
Es juga amb les paraules, qualificant a ERC de traïdors i a Mas d'haver segrestat el procés i voler evitar la patacada de CIU. Tothom  fa servir la paraula "xantatge".
No puc dir que ens hagin enganyat. Tots els partits portaven al programa "fer tot el possible per a que Catalunya exerceixi el dret a decidir per mitjà d'una consulta".
CiU mai va parlar d'independència, només de l'eufemisme "Estat propi". Va parlar de "construir estructures d'estat" que no s'han fet, tot sigui dit perquè no l'han deixat.
Tots tenim part de culpa. ERC donant suport a pressupostos, ANC donant suport a propostes... Hem anat empenyent sense voler mirar cap a on ens conduïen, que era fins a aquest carreró de "plebiscitàries sense plebiscit".
Quan anem a les eleccions per separat, s'acabarà el "pacte de no agressió" que ja està trontollant. Quan es convoquin, campi qui pugui i cada partit farà mans i mànigues per a rapinyar vots.
Eleccions plebiscitàries Ja!
Que ERC segueixi el seu camí, el que decideixin. Molts volem seguir el camí de la independència que proposà en Mas: Una llista única, sense partits pel mig (o molts pocs), transversal, d'experts i Via Fora!.
ERC no fa res pel procés sobiranista: van negar-se a fer pinya per a les eleccions europees, van intentar rebentar el 9N I ara es neguen a arribar a cap acord per les plebiscitàries. Queixar-se de que es CDC I no ERC qui lidera ara el procés sense adonar-se que això passa perquè ERC no fa mes que fer-se enrere cada cop que ha de córrer el risc del lideratge es tergiversar els fets. ERC ara mateix esta fent mes mal al procés que el propi PP, I si la gent d'ERC comencéssiu a reconèixer el que esta passant potser, nomes potser, podríem fer-hi alguna cosa...Quin espectacle més trist.