Els espanyols no afluixaran mai de la vida, per a diverses raons. Tanmateix ara per ara, malgrat haver començat el procés polític cap a “la restauració de la nostre plenitud nacional”, com el MH president Mas ha comentat recentment, ells, els espanyols estan ben parapetats i atrinxerats en els seus organismes d’Estat.
Van a totes, ara ens controlaran els viatges a “l’exterior” que realitzin les nostres delegacions governamentals…, l’estratègia és que el ramat es rebel·li i s’amotini en contra dels dirigents nacionalistes per utilitzar-lo de manera espúria en benefici propi, els colonialistes volen implementar la idea de que la independència només beneficiaria a uns quants nacionalistes classistes…, cosa que segons ells, el neo-falangisme no fa.
Els capdavanters d’aquesta estratègia son els de C’s, tot i que el PP a Catalunya els segueix a roda procurant que no se’ls obri més forat.
Alerta però, per què el quintacolumnistes son un complement molt eficient, fan un discurs encara més demagògic i populista, “per què hi hagi separatistes hi ha d’haver separadors”, “la legalitat exigeix un compliment escrupolós en democràcia”, “els polítics seriosos i professionals han de dialogar”, i un llarg etcètera de retòrica falsària demagògica i populista que només serveix per a fer-los el caldo gras als unionistes imperialistes i genocides.
Els díscols només fan rebequeries però res fa pensar que puguin arribar a votar SÍ, son covards, fora del sistema fa molt de fred, els independentistes ho sabem per a experiència.
Encara queden els escamots dorments com ara els “duranistes”, de moment segueixen la expedició cap a Itaka, però no son de fiar i ben bé podrien enfonsar el vaixell quan haguem de fer la darrera cenyida.
Amb tot, tots aquests “constitucionalistes” han de ballar el nostre so.
Els independentistes les hem passat tan putes, el capteniment de l’Estat espanyol és tan escandalós, que cap cant de sirenes ni cap xantatge, ni cap amenaça ni cap promesa podran vèncer la nostre determinació.
La Nació està més fibrada i musculada cada dia que passa, som majoria i guanyarem, i ara que encarem la recta final farem més pinya que mai.
Visca Catalunya Lliure i Sobirana.
lunes, 28 de enero de 2013
jueves, 24 de enero de 2013
El discurs del General Prim en 1851. Molt actual.
General Prim, «Diario de sesiones del Congreso de los Diputados», 27 de novembre de 1851, pàg. 1765
Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias. (...) Pero también son muchos centenares los que juzgados por la misma legislación han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior.
Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís.
Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía.
El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepa a cual de las dos habrán de prestar su brazo robusto.
¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.
Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan.
Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza.
Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias. (...) Pero también son muchos centenares los que juzgados por la misma legislación han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior.
Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís.
Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía.
El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepa a cual de las dos habrán de prestar su brazo robusto.
¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.
Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan.
Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza.
sábado, 19 de enero de 2013
En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar.
Nosaltres, gent de conviccions catalanistes i de pensament progressista,
• convençuts que els catalans vivim un moment decisiu de la nostra història;
• orgullosos del projecte que hem construït al llarg del temps;
• amb la certesa que Catalunya és la història d’un èxit compartit gràcies a l’acció de moltes generacions i de moltes persones que hi han nascut i d’altres que han vingut de terres enllà;
• amb la certesa que Catalunya és la conseqüència d’idees diverses que han sumat en el pòsit comú del catalanisme;
• confiant que els valors que han forjat la nostra identitat com a poble són una bona base per a encarar amb esperança el nostre futur nacional;
• convençuts que vivim en una nació històrica que han intentat encotillar en un Estat que no ha volgut ser el nostre;
• persuadits que és insostenible mantenir-se dins d’un Estat que ha esdevingut un instrument al servei exclusiu de només una part dels ciutadans que diu representar, incapaç d’acceptar i respectar la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, incapaç de servir els interessos dels catalans;
• segurs que no podem seguir acceptant les regles de joc imposades per un Estat que les principals forces polítiques estatals han conduit al fracàs, i que actualment és el principal entrebanc per la millora de la nostra governabilitat, el nostre progrés social i la nostra expressió democràtica com a poble;
• amb la certesa que moltes de les coses aconseguides per l’esforç de la nostra gent estan en perill si no agafem de manera plena les brides del nostre govern, del nostre model de benestar, del nostre present i del futur de les generacions properes;
• convençuts que cal més que mai que cadascú miri de contribuir a sacsejar les formes tradicionals de fer política i aprofundir la democràcia; • amb la certesa que ara més que mai cal una acció política basada en consensos amplis més que no pas en la rutina del dissens que ha inundat el debat polític;
• convençuts que és bo que aquells que compartim aquests principis exposem públicament les nostres idees per enriquir el debat de fons que està fent la societat catalana, de cara uns comicis que seran, de ben segur, extraordinàriament importants pel nostre futur com a país, signem aquest manifest segurs que Catalunya viu una cruïlla decisiva de la seva història. Una cruïlla que, en funció del camí que triem,
• determinarà que els catalans adquirim una major capacitat democràtica de decidir com volem resoldre els molts reptes socials, polítics, econòmics i culturals que hem d’afrontar; • condicionarà el volum d’oportunitats que posem a disposició de cadascú dels ciutadans per afrontar una vida més plena, digna i segura;
• i marcarà en gran mesura la qualitat de la vida social que podrem compartir les actuals generacions i que afectarà molt significativament la vida de les properes. Una cruïlla que, com en tots els moments transcendents de la història, exigeix deixar de banda tot tipus d‘ambigüitat intel·lectual i obliga a prendre partit. En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar. I ara estem en un d’aquests moments. Tenint per cert,
• que és impossible desplegar un país socialment avançat i just sense el poder polític necessari, sense les estructures d’Estat imprescindibles per sostenir un model de benestar digne i equitatiu;
• que en una època de preeminència dels individualismes te més sentit que mai seguir treballant de manera col·lectiva i assumir la quota de responsabilitat que correspon a cada ciutadà;
• que es pot contribuir a la millora nacional i social sense encotillar-se exclusivament en les tradicionals militàncies polítiques de partit;
• i que Catalunya necessita més que mai el compromís profund de tots i cadascú dels qui avui hi vivim,
• convençuts que els catalans vivim un moment decisiu de la nostra història;
• orgullosos del projecte que hem construït al llarg del temps;
• amb la certesa que Catalunya és la història d’un èxit compartit gràcies a l’acció de moltes generacions i de moltes persones que hi han nascut i d’altres que han vingut de terres enllà;
• amb la certesa que Catalunya és la conseqüència d’idees diverses que han sumat en el pòsit comú del catalanisme;
• confiant que els valors que han forjat la nostra identitat com a poble són una bona base per a encarar amb esperança el nostre futur nacional;
• convençuts que vivim en una nació històrica que han intentat encotillar en un Estat que no ha volgut ser el nostre;
• persuadits que és insostenible mantenir-se dins d’un Estat que ha esdevingut un instrument al servei exclusiu de només una part dels ciutadans que diu representar, incapaç d’acceptar i respectar la seva diversitat nacional, cultural i lingüística, incapaç de servir els interessos dels catalans;
• segurs que no podem seguir acceptant les regles de joc imposades per un Estat que les principals forces polítiques estatals han conduit al fracàs, i que actualment és el principal entrebanc per la millora de la nostra governabilitat, el nostre progrés social i la nostra expressió democràtica com a poble;
• amb la certesa que moltes de les coses aconseguides per l’esforç de la nostra gent estan en perill si no agafem de manera plena les brides del nostre govern, del nostre model de benestar, del nostre present i del futur de les generacions properes;
• convençuts que cal més que mai que cadascú miri de contribuir a sacsejar les formes tradicionals de fer política i aprofundir la democràcia; • amb la certesa que ara més que mai cal una acció política basada en consensos amplis més que no pas en la rutina del dissens que ha inundat el debat polític;
• convençuts que és bo que aquells que compartim aquests principis exposem públicament les nostres idees per enriquir el debat de fons que està fent la societat catalana, de cara uns comicis que seran, de ben segur, extraordinàriament importants pel nostre futur com a país, signem aquest manifest segurs que Catalunya viu una cruïlla decisiva de la seva història. Una cruïlla que, en funció del camí que triem,
• determinarà que els catalans adquirim una major capacitat democràtica de decidir com volem resoldre els molts reptes socials, polítics, econòmics i culturals que hem d’afrontar; • condicionarà el volum d’oportunitats que posem a disposició de cadascú dels ciutadans per afrontar una vida més plena, digna i segura;
• i marcarà en gran mesura la qualitat de la vida social que podrem compartir les actuals generacions i que afectarà molt significativament la vida de les properes. Una cruïlla que, com en tots els moments transcendents de la història, exigeix deixar de banda tot tipus d‘ambigüitat intel·lectual i obliga a prendre partit. En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar. I ara estem en un d’aquests moments. Tenint per cert,
• que és impossible desplegar un país socialment avançat i just sense el poder polític necessari, sense les estructures d’Estat imprescindibles per sostenir un model de benestar digne i equitatiu;
• que en una època de preeminència dels individualismes te més sentit que mai seguir treballant de manera col·lectiva i assumir la quota de responsabilitat que correspon a cada ciutadà;
• que es pot contribuir a la millora nacional i social sense encotillar-se exclusivament en les tradicionals militàncies polítiques de partit;
• i que Catalunya necessita més que mai el compromís profund de tots i cadascú dels qui avui hi vivim,
10 compromisos per a afrontar les hores decisives que viu Catalunya.
En els moments històrics, més que mai, s’ha de triar. I ara estem en un d’aquests moments. Tenint per cert • que és impossible desplegar un país socialment avançat i just sense el poder polític necessari, sense les estructures d’Estat imprescindibles per sostenir un model de benestar digne i equitatiu; • que en una època de preeminència dels individualismes te més sentit que mai seguir treballant de manera col·lectiva i assumir la quota de responsabilitat que correspon a cada ciutadà; • que es pot contribuir a la millora nacional i social sense encotillar-se exclusivament en les tradicionals militàncies polítiques de partit; • i que Catalunya necessita més que mai el compromís profund de tots i cadascú dels qui avui hi vivim, expressem els compromisos següents:
1. Treballar perquè els catalans disposem d’un Estat propi, social, democràtic, obert al món i especialment predisposat amb el nou Estat espanyol que en resultarà.
2. Treballar per un Estat propi europeista, integrat a la Unió Europea en igualtat de condicions amb la resta d’Estats que la formen, compromès plenament amb un projecte comú, democràtic, social, just i federal.
3. Treballar per un Estat propi que volem que sigui una eina eficaç per a garantir els fonaments de l’Estat social del benestar, la voluntat de justícia social del poble i la qualitat de vida de tots els ciutadans que hi viuen.
4. Treballar per un Estat propi que tingui l’objectiu d’acompanyar la societat creativa i cívica catalana en el desplegament d’un país culte i educat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, la presència de la cultura catalana en un món globalitzat i la voluntat d’innovació imprescindible per afrontar amb garanties el nostre futur com a comunitat. Un Estat propi que garanteixi l’accés a la bona educació i a la qualitat educativa, en tots els seus nivells, i a tots els ciutadans. Un Estat propi que es comprometi amb la cultura humanística, científica i artística, i amb l’educació com el veritable fonament bàsic de la identitat i del progrés del poble.
5. Treballar per un Estat propi que defensi el català i la seva plena normalització nacional i internacional com a novena llengua europea que és. La defensa del català s’acompanyarà d’una explícita voluntat d’incorporar el castellà com a patrimoni compartit de tots els ciutadans de Catalunya. També l’aranès tindrà una especial cura per part de l’Estat català. Catalunya serà un país de referència internacional en la pràctica i el respecte de les llengües.
6. Treballar per un Estat propi que promogui i estimuli l’anhel de la societat catalana d’esdevenir una democràcia avançada, participada per la ciutadania i garant dels drets i llibertats civils. Defensem un Estat català profundament democràtic, participat i obert construït a partir d’un sistema parlamentari i electoral renovat, obert i més vinculat a la voluntat de la ciutadania.
7. Treballar per un Estat propi disposat a enfortir els llaços de fraternitat amb Espanya i totes les seves comunitats. El problema de Catalunya no és Espanya, és l’Estat espanyol. L’Estat propi català que imaginem el volem solidari, dialogant i fraternal amb els ciutadans espanyols.
8. Treballar per un Estat propi que sustenti el seu progrés en un model econòmic sostenible, intel·ligent i integrador, que tingui la mirada posada als mercats internacionals i que creï riquesa per al conjunt dels ciutadans. Volem un Estat català capaç d’actualitzar i renovar el nostre tradicional industrialisme i esperit emprenedor, capaç d’implementar una economia basada en la recerca, la innovació i en un ús eficient dels recursos naturals i fonamentada en activitats ambientalment i social responsables. Volem un Estat català que sigui l’epicentre d’una regió econòmica mediterrània de rang global.
9. Treballar per un Estat propi que enforteixi el teixit urbà català i el cohesioni sumant-hi amb convicció la capitalitat internacional de Barcelona com un dels seus millors actius. La Catalunya que volem és una Catalunya fonamentada en les seves ciutats, que vetlla pel seu patrimoni natural i, que reconeix el paper i la importància dels ciutadans que viuen arreu del territori.
10. Treballar per un Estat propi que es fonamenti sobre una administració pública moderna, formada, eficient i sostenible al servei de la ciutadania. Una administració clara i transparent, que rendeixi comptes a la societat, amb objectius clars, a curt i llarga termini, descentralitzada envers els ajuntaments i oposada a les pràctiques corporatives.
Aquest són els nostres 10 compromisos per a afrontar les hores decisives que viu Catalunya. Són compromisos que s’inspiren en el model de l’Europa social en la que s’ha d’emmirallar l’Estat propi dels catalans i que tenim la certesa que regiran l’acció de govern del President Artur Mas, des del convenciment que, en la construcció de l’Estat propi per a Catalunya, l’ambició nacional i l’ambició social són dues cares de la mateixa moneda. Tenim la certesa, doncs, que amb les eines d’Estat amb que ens hem de dotar en l’etapa històrica que iniciem, podrem construir la societat catalana lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa que tots anhelem. I és per això que, com a persones compromeses amb els ideals de llibertat i de progrés, demanem al President Mas que aculli les idees aquí desplegades i, alhora, li donem suport per tal que pugui liderar aquest procés junt amb un ampli espectre polític i amb la força parlamentària i social imprescindible per avançar en la construcció d’un Estat propi que respongui a la suma de la tradició democràtica i europeista i al consens social que han representat els governs democràtics de la Generalitat presidits pels seus predecessors. Avui, més que mai, cal sumar esforços perquè Catalunya pugui conquerir el futur que decideixin lliurement els seus ciutadans i ciutadanes.
1. Treballar perquè els catalans disposem d’un Estat propi, social, democràtic, obert al món i especialment predisposat amb el nou Estat espanyol que en resultarà.
2. Treballar per un Estat propi europeista, integrat a la Unió Europea en igualtat de condicions amb la resta d’Estats que la formen, compromès plenament amb un projecte comú, democràtic, social, just i federal.
3. Treballar per un Estat propi que volem que sigui una eina eficaç per a garantir els fonaments de l’Estat social del benestar, la voluntat de justícia social del poble i la qualitat de vida de tots els ciutadans que hi viuen.
4. Treballar per un Estat propi que tingui l’objectiu d’acompanyar la societat creativa i cívica catalana en el desplegament d’un país culte i educat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans, la presència de la cultura catalana en un món globalitzat i la voluntat d’innovació imprescindible per afrontar amb garanties el nostre futur com a comunitat. Un Estat propi que garanteixi l’accés a la bona educació i a la qualitat educativa, en tots els seus nivells, i a tots els ciutadans. Un Estat propi que es comprometi amb la cultura humanística, científica i artística, i amb l’educació com el veritable fonament bàsic de la identitat i del progrés del poble.
5. Treballar per un Estat propi que defensi el català i la seva plena normalització nacional i internacional com a novena llengua europea que és. La defensa del català s’acompanyarà d’una explícita voluntat d’incorporar el castellà com a patrimoni compartit de tots els ciutadans de Catalunya. També l’aranès tindrà una especial cura per part de l’Estat català. Catalunya serà un país de referència internacional en la pràctica i el respecte de les llengües.
6. Treballar per un Estat propi que promogui i estimuli l’anhel de la societat catalana d’esdevenir una democràcia avançada, participada per la ciutadania i garant dels drets i llibertats civils. Defensem un Estat català profundament democràtic, participat i obert construït a partir d’un sistema parlamentari i electoral renovat, obert i més vinculat a la voluntat de la ciutadania.
7. Treballar per un Estat propi disposat a enfortir els llaços de fraternitat amb Espanya i totes les seves comunitats. El problema de Catalunya no és Espanya, és l’Estat espanyol. L’Estat propi català que imaginem el volem solidari, dialogant i fraternal amb els ciutadans espanyols.
8. Treballar per un Estat propi que sustenti el seu progrés en un model econòmic sostenible, intel·ligent i integrador, que tingui la mirada posada als mercats internacionals i que creï riquesa per al conjunt dels ciutadans. Volem un Estat català capaç d’actualitzar i renovar el nostre tradicional industrialisme i esperit emprenedor, capaç d’implementar una economia basada en la recerca, la innovació i en un ús eficient dels recursos naturals i fonamentada en activitats ambientalment i social responsables. Volem un Estat català que sigui l’epicentre d’una regió econòmica mediterrània de rang global.
9. Treballar per un Estat propi que enforteixi el teixit urbà català i el cohesioni sumant-hi amb convicció la capitalitat internacional de Barcelona com un dels seus millors actius. La Catalunya que volem és una Catalunya fonamentada en les seves ciutats, que vetlla pel seu patrimoni natural i, que reconeix el paper i la importància dels ciutadans que viuen arreu del territori.
10. Treballar per un Estat propi que es fonamenti sobre una administració pública moderna, formada, eficient i sostenible al servei de la ciutadania. Una administració clara i transparent, que rendeixi comptes a la societat, amb objectius clars, a curt i llarga termini, descentralitzada envers els ajuntaments i oposada a les pràctiques corporatives.
Aquest són els nostres 10 compromisos per a afrontar les hores decisives que viu Catalunya. Són compromisos que s’inspiren en el model de l’Europa social en la que s’ha d’emmirallar l’Estat propi dels catalans i que tenim la certesa que regiran l’acció de govern del President Artur Mas, des del convenciment que, en la construcció de l’Estat propi per a Catalunya, l’ambició nacional i l’ambició social són dues cares de la mateixa moneda. Tenim la certesa, doncs, que amb les eines d’Estat amb que ens hem de dotar en l’etapa històrica que iniciem, podrem construir la societat catalana lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa que tots anhelem. I és per això que, com a persones compromeses amb els ideals de llibertat i de progrés, demanem al President Mas que aculli les idees aquí desplegades i, alhora, li donem suport per tal que pugui liderar aquest procés junt amb un ampli espectre polític i amb la força parlamentària i social imprescindible per avançar en la construcció d’un Estat propi que respongui a la suma de la tradició democràtica i europeista i al consens social que han representat els governs democràtics de la Generalitat presidits pels seus predecessors. Avui, més que mai, cal sumar esforços perquè Catalunya pugui conquerir el futur que decideixin lliurement els seus ciutadans i ciutadanes.
REFLEXIÓ JA TENIM PROU.
"Fracassat l’Estatut i el finançament, sense cap possibilitat d’acabar amb l’espoli fiscal i el domini d’Espanya, reduïts a província escanyada i sense poder, engolits per una crisi paorosa sense competències i sense diners, només una cosa pràctica és a l’abast dels nostres representants perquè els catalans puguem decidir sobre els nostres propis recursos: un Estat propi per a Catalunya, la independència.
Si ho fem, si governem un Estat, podrem combatre la crisi i resoldre-la, tindrem les eines i més de 20.000 milions d’euros per fer-ho. Si no ho fem, si continuem com someres a la sínia autonomista fracassada, només podrem parlar-ne, en el buit i la irrellevància. Com que els catalans som dependents, tenim els governants que ens pertoca: impotents."
Ja sabíem que Espanya no faria gens de cas de la petició del Parlament Europeu perquè repartís millor l'exigència de dèficit. També sabem que Espanya incompleix directives europees, com la de la morositat, per exemple; que té centenars d'expedients oberts per ajuts d'estat il·legals, etc. Per tant, si Espanya incompleix directives, d’un informe del Parlament encara en fa menys cas. Espanya no fa gens de cas d'Europa, però això ens carrega de raó política.
És a dir, malgrat tot, això ens carrega de raó política. I ho hem de saber valorar també des d'aquesta perspectiva. Els diputats espanyols, tant del PP com del PSOE, es troben cada vegada més aïllats al Parlament Europeu. Queden en evidència i això ens carrega –a nosaltres, catalans– de raons a ulls europeus. La relació que hi ha al Regne Unit entre Anglaterra i Escòcia és tan clarament diferent de la d’aquí i la imatge d'Espanya a les institucions europees és tan dolenta, que ens carreguem cada vegada més de raó política.
I un detall interessant. Es van presentar unes esmenes al Parlament Europeu i ningú, cap diputat espanyol, no hi ha votat en contra. És molt estrany. No sé si és indolència, o és que ningú no se les ha mirades, o simplement han decidit de no fer-se més soroll. Perquè si en fan es posen en evidència. I aleshores entenen que, davant segons què, com en aquest cas de l'informe del Parlament, els és més pràctic de no fer soroll i que passi com més de pressa millor. Penseu que en el cas del corredor mediterrani van punxar tothom, van mirar d’esgarrapar vots dels seus i dels altres, van fer tots els possibles per tenir suport, i al final es van quedar sols. Van fer el ridícul. Cada vegada estan més aïllats, fins i tot dins dels seus grups. I crec que n'hem de començar a fer seriosament aquesta lectura: això ens dóna raó política. I ho hem de valorar.
És a dir, les institucions europees no faran campanya a favor dels catalans. No faran la nostra feina. No poden, entre més coses perquè encara no hi ha hagut el fet polític que necessiti les institucions europees per pronunciar-s'hi. Un fet polític, a més, que pot tenir dues formes: o un referèndum o una declaració d'independència. Però el fet important ara és que sense fer campanya pels catalans, implícitament ja en fan, perquè aïllen cada vegada més els diputats espanyols. Als espanyols ja se'ls ha vist el llautó a Europa.
miércoles, 16 de enero de 2013
Generalitzar es molt lleig..
En conclusió, la gent desconfia de la “classe política” i més arran dels últims casos de corrupció, on veuen que els polítics queden impunes a les acusacions. I és veritat, queden impunes a les acusacions perquè son només això acusacions; acusacions que han d’acabar demostrant-se per poder tenir sentència. El problema principal del tema de la corrupció política és que és mediàtic, dóna audiència, ven diaris i proporciona oients. Només sortir a la llum un indici en una investigació sobre corrupció, ja està sentenciat automàticament pels mitjans de comunicació, veritat que més per uns que per uns altres; però en general tot sembla que els hi costa una barbaritat utilitzar termes com indicis, proves, investigació i la fantàstica “presumpta” que quan es pronuncia es fa amb un rintintin tan exagerat que és gairebé molest En definitiva, dir que hi ha una investigació sense proves definitives i que segurament és un problema de justificació “d’ingressos” no mola gens, mola més posar nom a la trama, dir que hi ha proves que apunten a… etc Amb això no vull dir que tots els casos de corrupció que estan sortint últimament no siguin verídics, només dic que d’entrada els polítics són sospitosos de corrupció només per el fet de ser polítics. Això és lamentable perquè a més de no ajudar a la investigació, embruta la imatge d’uns polítics que, ara per ara, amb la situació de crisi que afecta al país ja tenen pocs admiradors. Els tòpics fan mal a tothom i generalitzar és molt lleig, excepte clar si parlem de política, aleshores no passa res.ç Els mitjans de comunicació només venen quan un polític és acusat de corrupció o quan fa alguna animalada, i mai quan gràcies a acords s’arriba a alguna millora social o de país. La culpa no només és dels mitjans de comunicació, també tenen culpa els polítics que sembla que dir que un company de partit és un aprofitat i que immediatament el faran fora costi calers. És com una norma que quan es preveu que un polític quedarà condemnat per corrupció, dimiteix del seu càrrec al govern o partit per no embrutar la imatge dels companys, i el més espectacular és que se li admet… Si enlloc de fer tot aquest circ se’l expulsés o cecés fulminantment i se li exigissin explicacions públiques des del mateix partit o govern, potser ajudaria a mostrar que no tots els polítics són iguals o com a mínim no tots els partits. Però sembla que fer això és un tema complicat. No s’adonen que la cordialitat entre polítics fa més mal que bé en genera. La població i la “classe política” han de tornar a trobar-se, s’ha de trobar la manera de recobrar la confiança perduda. Crec que els mitjans de comunicació i els polítics haurien de fer un esforç conjunt per explicar la realitat política del nostre país i així potser recuperar entre tots la confiança en el sistema que, no ho oblidem, ens ha portat a ser el que som i ens ha de portar al que volem ser.
sábado, 12 de enero de 2013
OTRO ACIERTO DE REVERTE.
INDECENTES
Me gustaría transmitirle al Gobierno pasado, al actual, y al que puede venir lo siguiente:
TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos
PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.
ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.
HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.
INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.
INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).
INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35/40 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.
INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)
INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.
INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).
INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.
INDECENTE, No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que NO se lo bajen.
INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.
INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.
Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno “derecho de pernada” mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.
Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con “cara y ojos” para acabar con estos privilegios, y con otros.
¡¡¡ Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos !!!
ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.
Autor: Arturo Pérez Reverte
Suscribirse a:
Entradas (Atom)